Dv. 17 i ds. 18: LA HISTÒRIA CENSURADA DE CATALUNYA

Arenys de Munt, Sala Municipal

Divendres, 17, de 17 a 21 (amb possibilitat de sopar)

i dissabte, 18, de 9 a 21 h. (amb possibilitat de dinar)

17è Simposi sobre LA HISTÒRIA CENSURADA DE CATALUNYA.

Organitza: INSTITUT NOVA HISTÒRIA.

Presentació d’En JORDI BILBENY.

En total hi participaran 37 conferenciants. Dissabte, cap a les 11,45 h. parlaré jo, Lluís Botinas, sobre: Saber la nostra història permetria actuar idòniament avui. Hi tindré una taula amb material (llibres, documentació, DVDs,…) de LA GOTA CATALANA.

Dt. 21: El crash del 2020. Repercussions sobre el procés català

c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 21 de novembre de 2017, dos quarts de vuit del vespre

EL CRASH DEL 2020:

la fi del cicle neoliberal

i les seves repercussions sobre el procés català

Estem a les portes d’un nou crash. A diferencia de la crisi que es va destapar a partir del 2008, la del 2020 (fent-se creixentment evident a partir del 2018) tocarà el tema institucional. O el que és el mateix: si la crisi del 2008 va tocar les butxaques de tothom, degut a la desregulació que durant el cicle neoliberal s’ha vingut practicant, la crisi del 2020 afectarà a les institucions i a les polítiques públiques. El resultat d’aquesta transformació ens portarà a un món en el que la cooperació entre sectors i l’activisme social acabaran prevalent sobre l’individualisme moral que ha predominat durant els darrers 200 anys. Veurem com afectarà aquest nou marc mental a l’evolució del procés català.

JESÚS GABRIEL, mentor literari, prospectivista, astròleg i autor del blog “Observatorio de la Cronosfera”.

Ja tenim la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA

QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ? – II        

 

 Des de fa molts segles, ja tenim una República Catalana:

la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA.

Falta recuperar-la, cal que passem a ser-ho.

I això sí que depèn de nosaltres.

El 9 de novembre em vaig plantejar la que actualment considero es la qüestió cabdal: Quin és el punt de vista català?, i en el text enllaçat explico com vaig arribar-hi i també que actualment estem actuant amb punts de vista no-catalans.

Elaborar el punt de vista català exigeix situar-nos en LA CONTINUÏTAT dels nostres més de mil anys d’Història, una Història creativa i potentíssima que desconeixem ja que ens ha sigut espoliada i després falsificada, i que és urgent recuperar (i els propers 17 i 18 són una molt bona ocasió per incorporar-se a fer-ho). Si no sabem com érem, no podem decidir conscientment com volem ser; si no sabem d’on venim, no podem decidir adequadament on volem anar.

Actualment, i malgrat la censura imperant, hi ha un cert debat

— sobre si realment els dies 10 i/o 27 d’octubre es va proclamar la República Catalana

—i sobre si avui podem o hem de considerar que existeix

—i sobre si els catalans hem de defendre-la i consolidar-la

—i sobre si per això cal participar o no a les eleccions autonòmiques convocades pel Sr. Rajoy que, si d’una forma o altre hi ha República Catalana, és el President d’un Estat estranger enemic (que, malgrat la proclamació, de moment, continua ocupant la nostra terra, que va envair-nos el 1714 i que ens té presos des d’aleshores i ens genocida des de molt abans)

—i sobre si, posats a participar-hi, seria millor fer-ho en una llista unitària o no

—i sobre quin paper hi han o no de jugar els empresonats (pels que incondicionalment demano la seva llibertat… i la llibertat de tots els catalans) i els que estan a Brussel·les

—i, vist que ERC (ja que ERC es veu guanyadora de les eleccions dels 21 i així En Junqueras passaria a ser el nou president de la Comunidad Autónoma de Cataluña) i la CUP ja han decidit que res de llista unitària, sobre quina serà la “llista oberta del President” (el MHP Puigdemont, que, per cert, continua firmant -quan firma- com “President de la Generalitat de Catalunya” i ni un sol instant, que jo hagi vist, s’ha anomenat ni signat com “President de la República Catalana”… ni, el que és més greu, ha actuat com a tal)

—i sobre quins seran els programes electorals i quin paper hi han o no de tenir els temes “independència” i “República Catalana”

—i sobre quins seran els resultats

—i sobre quines aliances poden fer-se després

—i sobre com actuarà Madrid en tots aquests tràngols

—i sobre…

Doncs bé, quedi clar que respecte a aquestes i a altres qüestions immediates, respecte als assumptes tàctics, sovint també jo estic bastant desorientat per varies raons. Una és perquè no tinc caràcter de líder ni la rapidesa mental que cal per ser-ne, i una altre raó és que em manquen moltíssimes dades per poder donar o proposar solucions correctes a les situacions immediates. Però això no descarta que, si fos una situació urgent que depengués de mi, és a dir, si de veritat jo hagués de decidir el que cal fer, ho decidiria… a risc d’equivocar-me, és clar,… i en aquest cas, ho reconeixeria després.

Però en quan a les qüestions de fons, a l’estratègia o, reprenent la pregunta del començament, respecte a “Quin és el punt de vista català?” -i a falta que conèixer punts de vista millors- sí proposo decididament el punt de vista que he anat elaborant al llarg dels cinc anys que porto investigant sobre el passat i el present del que, des de fa exactament 36 dies (ho vaig aprendre a l’article d’En Miquel Manubens titulat La República que volem, publicat el 8 d’octubre), anomeno la República del Principat de Catalunya. Aquesta elaboració meva, feta a empentes i rodolons, la he anat publicant en el meu blog LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i de nou el 1939 fins l’actualitat, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

Fins el 8 d’octubre, recolzant-me en el que he avançat en “Conèixer els catalans d’abans de 1714” i en “Inspirar-nos en els nostres avantpassats per actuar adequadament ara”, ja explicava oralment que “El Principat de Catalunya era més res publica que totes les Repúbliques d’aleshores i totes les Repúbliques d’ara”. Per què? Doncs perquè en els diferents estaments del poble català, l’interès per la res publica o el bon funcionament de la societat presidia l’actuació de (gairebé) tothom. I si això pot sorprendre ara, és degut a que el genocidi que patim de mans de Madrid/Castilla/Estado-Español des d’abans de 1714 ens ha castellanitzat enormement. Cal atrevir-nos a reconèixer-ho: estem dempeus però molt degenerats. Vaig alegrar-me molt de trobar en l’article d’En Manubens que a les Corts de 1705 es va utilitzar la denominació “República de Principat de Catalunya” doncs significava que ja els meus (i de tots els catalans que ho vulguin) antecessors havien fet la unió que jo madurava en el meu interior entre l’exemplar “Principat de Catalunya” i la seva gestió com res publica al servei dels ciutadans catalans… i dels nouvinguts “amb bones intencions”.

Per això cal re-construir el punt de vista català. I aleshores entendrem que ja tenim la nostra “República del Principat de Catalunya”.

Fa sis mesos vaig escriure “Som un Estat ocupat i volem recuperar la llibertat. Si ho reconeixem, TOT CANVIARÀ RÀPIDAMENT”.

Hi explico “Quan un Estat ocupat deixa d’estar ocupat, automàticament torna a ser Estat independent sense necessitat de posar a votació res de res de res. Del que es tracta, doncs, és d’aconseguir que l’ocupant castellano/estadoespañol se’n vagi. Aleshores automàticament nosaltres tornarem a ser l’Estat Europeu Constitucional independent” (…).

Ara sé que aquest estat encara ocupat s’anomena “República del Principat de Catalunya”.

I jo soc republicà, però no d’una “Nova República Catalana” que dóna l’espatlla a tota la nostra brillant Història i a la trentena de generacions de catalans, el poble més lliure d’Europa, que la van anar construint dia a dia, actuant comunitàriament i creativa. Jo soc republicà de la “República del Principat de Catalunya” que, proposo, hem d’alliberar. I estic íntimament convençut que si aquest plantejament fos conegut per tothom que es sent català, sigui per família o sigui per elecció, la gran majoria reconeixerien l’esperit català i la força que té, i se’l farien seu.

Lògicament, la primera condició –la condició sine qua non– per aconseguir que l’ocupant castellano/estadoespañol se’n vagi és que nosaltres ens atrevim a reconèixer obertament que els ocupants de la nostra terra des de 1714 ens tenen presos i ens estan genocidant, i que ens afirmem en que ja som membres de la “República del Principat de Catalunya”, que encara està ocupada però que viu en nosaltres. I aquesta nostra “veterana República del Principat de Catalunya”, engloba, subsumeix, amb els seus segles d’Història (a recuperar) i amb els enormes fruits que va donar (i que hem de fer nostres honorant així els nostres avantpassats) la “Nova República Catalana” (que, hagi nascut o no els 10 i/o 27 d’octubre, en realitat només viu en el cor dels catalans que l’han fet seva com expressió nominal de la voluntat de poder -per fi!!!- alliberar-se del tricentenari jou castellà). És a dir: si fem les coses bé, la “veterana República del Principat de Catalunya” acull la “Nova República Catalana” com una mare acull un fillet nounat que comença a bategar…

Però hem de tenir clar que si nosaltres no diem, arreu i en tots els àmbits (especialment en el jurídic), que la nostra República del Principat de Catalunya està ocupada, que nosaltres estem presos i que estem sent genocidats, i que recuperar ara la llibertat no és una qüestió política sinó VITAL (qüestió vital que, és clar, té aspectes polítics i té conseqüències econòmiques, però que és moltíssim més que política i que economia), ningú no ho farà per nosaltres.

Considero que aquest és el PUNT DE VISTA CATALÀ que cal aprofundir, afinar… I APLICAR!

13 de novembre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

Matemàtica de la Història aplicada a Catalunya avui

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Divendres, 10 de novembre de 2017, 18 h. Activitat gratuïta

Què prediu la Matemàtica de la Història

sobre la propera llibertat de la

República del Principat de Catalunya ?

 

TROBADA AMB LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA

A les 18 h: Projecció del documental: ALEXANDRE DEULOFEU: L’HISTORIADOR DEL FUTUR (2017).

A les 19: 30 h. Conferència i debat sobre: QUÈ ENS PREDIU LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA D’ALEXANDRE DEULOFEU EN LA SITUACIÓ ACTUAL?

A càrrec de JULI GUTIÉRREZ DEULOFEU, historiador i enginyer agrícola. Net d’Alexandre Deulofeu i autor del llibre: «La Matemàtica de la Història: Alexandre Deulofeu o el pensador global» (hi haurà exemplars; i també d’algun llibre del propi Alexandre Deulofeu)

Alexandre Deulofeu i Torres (l’Armentera, 1903 – Figueres, 1978) va ser un català genial que si la República del Principat de Catalunya no hagués estat destruïda el 1714, seria reconegut per tots els catalans i probablement conegut a tot el món. Que sigui tan desconegut i que només recentment, i sobre tot gràcies als esforços del seu net Juli per recuperar i difondre la seva feinada, estigui començant a ser conegut, indica clarament que -amb excepcions que m’agradaria conèixer i honorar- la Universitat catalana, malgrat que fes totes les classes en català, continua sent l’aplicació en territori català dels continguts que decideix -i, si cal, imposa- Madrid.

La gegantina investigació feta per N’Alexandre Deulofeu (que, per cert, es guanyava la vida com a farmacèutic a Figueres) de gairebé tota la Història Mundial coneguda en els seus temps, el va portar a trobar i a quantificar uns cicles històrics que li van permetre predir amb dècades d’anticipació i amb enorme aproximació, esdeveniments històrics tan importants com la caiguda del mur de Berlín (1989) i la reunificació alemanya (1990), i abans, a l’acabar la II Guerra Mundial, i en contra de totes les aparences, havia anunciat que començava l’hegemonia a Europa de la derrotada Alemanya i, simultàniament, la decadència de les victorioses França i Anglaterra.

Doncs bé, resulta especialment interessant en els moments actuals saber que la Matemàtica de la Història prediu que “el imperio español” s’acaba de descompondre l’any 2029. D’aquí el títol que hem posat a la conferència/debat. I és significatiu que quan vam acabar de confirmar l’acte del divendres, En Juli em va dir que a una ciutat de Girona havia fet, amb gran presència de públic, aquesta conferència i que els assistents havien arribat amb cares llargues però havien sortit molt somrients…

BENVINGUT/DA!!!

El punt de vista català

Quin és “el punt de vista català”? – I

Estic llegint el primer volum del llibre “La traïció dels líders”, d’En Lluís Maria Xirinacs (1932-2007). Publicat el 1993, els seus tres volums sumen més de 900 pàgines que comprenen detalladament el període 1971-79 i, a més, contenen unes ampliacions posteriors. Espero aprendre moltes “coses” que m’ajudin a entendre millor la conducta dels líders independentistes actuals…

A la pàgina 136 diu “(…) Des del punt de vista català, que és el que ens interessa en aquest llibre, (…)”. Instantàniament se m’ha encès una llum verda: he rememorat d’una conversa amb En Jordi Miravet, president del Memorial 1714, qui fa dos anys m’explicava la necessitat d’elaborar una Història Nacional de Catalunya ja que no existeix. I després he pensat que això prolongava un camí que ja havia començat arran d’haver-me trobat la cita de Tàcit “La marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo”, i haver-ne ampliat l’abast a que “La marca de l’ocupat es fer seva la visió de l’ocupant”.

Ajuntant la frase i el record, resulta “Només des del punto de vista català es pot elaborar una Història Nacional de Catalunya”. I estenent-t’ho a deixar de tenir la marca de l’ocupat, surt “Només des del punt de vista català es pot deixar de tenir la visió de l’ocupant i aleshores entendre catalanament qualsevol fet, qualsevol situació, qualsevol proposta, etc. I, és clar, això és extensible al passat, al present i al futur”.

I aleshores sorgeix la pregunta clau: “Quin és el punt de vista català?” (En Xirinacs no ho explicita), que implica: “Quin és el punt de vista català que ens permetria actuar avui de manera adequada, és a dir, no amb la visió de l’ocupant sinó amb una visió catalana, o sigui, actuar catalanament?”.

I això és decisiu… malgrat que jo no m’ho havia plantejat mai conscientment fins avui… i que tampoc vegi que es parli o s’escrigui d’aquesta qüestió que, ara ho entenc així, és cabdal. Perquè ara em sembla clar que si actuem (o analitzem, o interpretem, o proposem, o…) però no ho fem des del punt de vista català, és inevitable que ho estem fent des d’un punt de vista no-català… amb molt de risc que sigui amb “la visió de l’ocupant”, és a dir, que haguem fet nostre el punt de vista castellà/estadoespañol, justament el punt de vista dels nostres invasors-ocupants-genocides.

 

Un exemple que trobo clarificador: quan els actuals dirigents independentistes també diuen, com els no-independentistes d’aquí i com els capitostos de Madrid, que “Les lleis són per a complir-les”, estan aplicant el punt de vista castellà del Dret, ja que segons el punt de vista català del Dret, és a dir, segons el Dret Català, les lleis no són per a complir-les sinó que les lleis són per a que contribueixin a fer justícia, i les lleis que no ajuden a fer justícia, NO s’han de complir.

I m’atreveixo a afirmar rotundament això tan subversiu amb el (poc) que he aprés sobre el Dret Català gràcies en especial a “L’Esperit del Dret Públic Català”, d’En Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966; Editorial Barcino, 1932). Al fulletó “Conèixer els catalans d’abans de 1714” ho resumeixo així:

“QUATRE CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LES LLEIS CATALANES

            1.-La llei té el caràcter d’un pacte entre l’autoritat i els governats, o sigui que al Principat vivien/regien les lleis que se’n deien paccionades. 2.-El predomini del costum sobre la fórmula legal escrita. Uns adagis populars concretaven la força del costum: “Tracte és tracte” i “Tractes rompen lleis”. 3.- El dret de rebutjar la llei. Si el poble no acceptava la llei, la llei no obligava: allò que no té raó d’ésser, més val tallar-ho d’arrel. 4.- El dret de faltar a la llei. S’avantposa l’interès de la justícia a l’observança de la llei. Afirma el dret de faltar a la llei en nom del dret de no ésser víctima d’una injustícia.

            Comparativament, a Castella: Anti-1.-La llei és la imposició de la voluntat absoluta de l’Autoritat sobre els governats. Anti-2.-El costum no té absolutament cap pes en relació a les lleis i al Dret. Anti-3.-Res pot justificar no complir la llei. Anti-4.-I encara menys, res pot justificar rebutjar la llei.”.

Resulta impactant el diferent punt de vista català de la llei i la justícia, respecte del punt de vista castellà, que és el que ens han imposat des de 1714 (convertint-lo en punt de vista estadoespañol), primer militarment i després a través del sistema educatiu (encara que sigui EN català) i de les Universitats (encara que erròniament les adjectivem “catalanes”). I aquest és un bon exemple del diferent que era la visió catalana, del món i de tot, respecte de la visió de l’ocupant, que ens ha imposat i que, en la mesura -a precisar- en que l’hem fet nostra, ens marca com ocupats.

 

Considero, doncs, decisiu obrir un gran i profund debat per tal de recuperar el punt de vista català i enfortir-lo. I en la mesura que ho aconseguim, la visió catalana s’enfortirà i, simultàniament, la visió de l’ocupant disminuirà, d’igual manera que quan la llum s’enforteix, l’ombra minva.

Acabo d’escriure “Considero decisiu obrir un gran i profund debat per tal de recuperar el punt de vista català i enfortir-lo.”. Aleshores, com recuperar i enfortir el punt de vista català? Aquesta és una tasca enorme després de més de 303 anys de GENOCIDI CATALÀ, en els que el genocidi ha avançat tant que la immensa majoria de catalans no saben que estem sent genocidats. O, suavitzant-ho agafant només una part d’aquest terrible camí, la immensa majoria de catalans no saben que estem presos des de 1714.

Poso només un fil a l’agulla i convido a tothom a implicar-se en establir quin és el punt de vista català. I aquest fil és la frase de N’Àngel Guimerà (1845-1924) “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”.

Continuarà. O, millor, continuaré… i continuarem.

Barcelona, 9 de novembre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

Correspondència: lagotacatalana@gmail.com    www.lagotacatalana.cat