Cada dia 185 catalans moren presos de Madrid. LLIBERTAT !!!

CADA DIA 185 CATALANS MOREN PRESOS

DE MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL.

LLI – BER – TAT !!!

Però la culpa principal no és dels capitostos de Madrid, ja que ells tenen l’obligació de mantenir-nos presos com estem des de 1714 i per aquesta raó actuen amb la violència en que ho fan i en tots els àmbits possibles.

La responsabilitat principal és dels sub-capitostos de Barcelona, que ajuden als capitostos de Madrid a mantenir-nos presos. Com?

— silencien que el Principat de Catalunya està ocupat des de fa 303 anys per Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E), i que del que ara es tracta es de RECUPERAR LA LLIBERTAT,

— ens fan creure que actualment som lliures i, per tant, són decisius per aconseguir que els catalans continuem estant presos,

— i neguen els nostres més de mil anys d’Història. Així ens han portar a l’innecessari i perillós camí de votar. Però ficats com estem en aquest camí, ja podrien haver proclamat la “nova República Catalana” el 9-N del 2014, i també el 27-S del 2015. O ara mateix, després de l’1-O. Podrien proclamar la DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA AVUI! Però no ho fan. I així, cada dia que passa hi ha 185 catalans més que segueixen morint presos…

Un dels fets que més em van impressionar/emocionar/alegrar de (la ja data de referència que ha passat a ser) l’1-O és el tracta que vam donar a les persones grans i també la valenta actuació de moltes iaies i de molts avis. Ho vaig començar a reflectir en el text “Continuem inspirant-nos en els nostres avantpassats”.

I ara vull continuar fent-ho des d’un altre perspectiva que em va fer adoptar una avia que vaig veure a la tele afirmant amb els ulls brillants: “Vull morir independent!”.

M’hagués agradat més que hagués dit “Vull morir lliure!”. Segurament ella estaria d’acord amb mi en que aquesta segona expressió seria més profunda, més real, més adient als seus propis sentiments que no pas la primera. Però que digués “independent” reflexa la pressió que fan els dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes per orientar les massives mobilitzacions del poble català cap a, com ells mateixos diuen, “la independència, que és una qüestió política”, enlloc de fer-ho cap a “la llibertat, que és una qüestió vital i de dignitat”. És clar que RECUPERAR LA LLIBERTAT ha d’adoptar formes polítiques, i també és clar que té conseqüències econòmiques, però TORNAR A SER LLIURES és moltíssim més que només política i, encara amb més raó, moltíssim més que només economia.

No em moc per Internet tot el bé que m’agradaria saber-ho fer, i no he sabut trobar directament quants catalans moren cada any. Però buscant dades demogràfiques he arribat a que deu ser bastant cert que hi ha uns 7,5 milions d’habitants a Catalunya (que faig la hipòtesi de considerar-los catalans) i que la taxa de mortalitat es situa en torn del 9 per mil. Això dóna una quantificació indirecta aproximada del número de catalans que moren anualment de 67.500, i significa una mitjana de 185 catalans morts cada dia (i per això he posat aquest número en el títol).

Doncs bé: sigui quina sigui la seva posició política i vital (que els faria viure de manera diferent el saber-ho, però ara vull subratllar que NO ho saben), cada dia tots aquests 185 catalans moren presoners de M/C/E-E. Per què? Doncs perquè el Principat de Catalunya està ocupat des de 1714 i des d’aleshores tothom que viu sobre aquest territori està sotmès a M/C/E-E.

Els capitostos de Madrid ho reconeixen implícitament quan afirmen que “La independencia de Cataluña rompería España”, ja que estan reconeixent que l’“Estado-Español” es va construir aixafant Catalunya, anorreant l’Estat Català.

Cada dia des de fa 303 anys, la conducta de la camarilla-parasitària-de-Madrid confirma el que proclama la lletra de “Els Segadors”: “Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba!”, ja que ells s’han educat a sí mateixos com a ocupants. I, per cert, no es pot oblidar que també eduquen com a ocupants els seus súbdits; per això alguns poden cridar “¡A por ellos, oé, oé, oé!”.

I, paral·lelament, a nosaltres M/C/E-E ens ha educat com a ocupats. Per això nosaltres (sobre)vivim d’una manera que no seria suportable per un castellà que de sobte visqués 12 hores com ho fem els catalans. Nosaltres, en canvi, no som conscients que estem presos ja que, a partir de 1714 i a cops, els barrots es van anar convertint en mobiliari de casa nostra.

Però si l’1-O és una data que incorporarem a la nostra Història, és per la resposta que el poble de Catalunya vam donar als moviments preparatoris i a la intervenció de “los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado Español”: primer el 10 de setembre, que ja va fer que comencessin a sobresortir els barrots, i després el mateix 1-O, on la reacció davant dels brutals atacs de la “Guardia Civil” i de la “Policía Nacional” va fer que votar “SÍ” signifiqués votar “SÍ A LA LLIBERTAT!!!”.

Em temo que l’1-O no passarà a la nostra Història pel fet d’haver aconseguit votar ni d’haver-ho fet amb un 90% de “SÍ”, ja que molt probablement això els subcapitostos d’aquí no ho convertiran en una Declaració d’Independència sinó que ho desviaran cap a un dels tres carrerons sense sortida que estan promocionant TV3 i altres mitjans de “comunicació”: “mediació”, “DUI però diferida” o “eleccions autonòmiques”.

L’1-O passarà a la Història de Catalunya perquè aquell diumenge milions de catalans de totes les edats i de tots els estatus socials vam (començar a) perdre la por davant de M/C/E-E.

Per això de seguida Madrid ha rellançat la por amb A) el xantatge econòmic convertit en arma política, i amb B) el desplaçament de milers d’“estadoespañoles” de fora de Catalunya a Barcelona per activar aquí les tropes civils d’ocupació enviades intencionadament com a mínim des dels anys 50.

I Barcelona reforça aquests dos atacs de Madrid A-1) silenciant que el canvi de seu social de grans empreses és en realitat un atac principalment polític, i A-2) silenciant que la independència de Catalunya posaria fi a l’espoli fiscal que roba anualment molt més dels 16.000 milions d’euros que diu la Generalitat (i dels que Madrid reconeix la meitat, 8.000 milions), i B) transmetent durant hores en directe no només per 324 sinó també simultàniament per TV3 aquest desembarcament, mentre censura a qualsevol català que assenyali els incompliments i les maniobres dels actuals dirigents, començant per En David Raventós, l’únic independentista que s’atreveix a parlar de traïció i d’infiltrats (també en programes de ràdio donant noms, cognoms i tot tipus de detalls).

Cara a obrir una sortida qualitativa a aquesta situació:

— per la Diada ja vam repartir el full “És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA”;

— el 17 de setembre, per tal de facilitar la inspiració als actuals Govern i Parlament, vaig proposar dos possibles models de DUI, el segon respectant els nostres Drets Històrics;

— avui, 8 d’octubre, En Miquel Manubens, de Devolucio.cat, ha publicat l’article “La República que volem”, tot ell molt interessant. Gairebé al final, sobre el nom de la República afirma que <<El nom no pot ser cap al que es pugui afegir cap adjectiu, per tant la millor definició és la que feien servir a les Corts de 1705: “República del Principat de Catalunya”, perquè només aquest nom reflecteix continuïtat històrica: Som hereus d’una nació que va nàixer el 10 de març de 988, quan Borrell II converteix Catalunya en un estat independent. El 1214 tinguérem les primeres corts. Des de 1283 teníem Constitucions. Des de 1289 un govern i des de 1413 la divisió de funcions entre corts, govern i rei era tan clara o més que en països que van fixar en constitucions 400 anys més tard.>>.

Fins fa poc, jo deia que som un Estat ocupat i que, dient-ho i aconseguint que l’ocupant marxi, tornaríem automàticament a ser de nou un Estat Europeu Independent. Avui he aprés que així recuperaríem la continuïtat de la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA.

Obligar a que ara el Govern/Parlament proclami la independència immediata i sense condicions prèvies, significaria RECUPERAR LA LLIBERTAT i faria que els catalans deixem de morir presoners de M/C/E-E.

Aconseguir que la República del Principat de Catalunya torni a ser un Estat Europeu Independent permetria, a més, RECONSTRUIR LA NACIÓ i revertir EL GENOCIDI CATALÀ que estem patint des d’abans de 1714.

Barcelona, 8 d’octubre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de www.lagotacatalana.cat

“Qui no es mou, no sent les cadenes” (Rosa Luxemburg, 1871-1919)

 “L’home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany” (Fèlix Cucurull, 1919-1996)