Continuem inspirant-nos en els nostres avantpassats

Continuem inspirant-nos en els nostres avantpassats

Per a mi, una de les actuacions més significatives que va haver-hi l’1-O va ser el respecte i l’amor amb que els catalans vam tractar a la gent gran. I també la manera com moltes iaies i molts avis van reaccionar davant de la “Policía Nacional (PN)” o dels “Guardias Civiles”.

Abans d’explicar-ho, vull recordar que fa gairebé 9 mesos vaig acabar l’article de nou pàgines “Inspirar-nos en els nostres avantpassats per actuar adequadament ara”, que allargava fins el juliol passat un altre text de 16 pàgines que havia escrit un any abans intitulat “Conèixer els catalans d’abans de 1714”. Amb les notes que ara escric, vull actualitzar-los.

Convido a llegir aquests dos texts on comparteixo el que -molt content… i també molt emprenyat!- he anat descobrint els darrers quatre anys sobre què realment va ser durant uns vuit segles el Principat de Catalunya, pal de paller de tota la Nació Catalana. Ho resumeixo: els catalans i les catalanes -i ho escric així perquè aquí sí hi havia aleshores igualtat entre homes i dones- érem el poble més lliure d’Europa.

I he arribat a la conclusió que el Principat de Catalunya és (intencionadament no dic pas “era” o “va ser”) un Estat Europeu, el primer Constitucional, independent fins el 10 de setembre de 1714, i que està ocupat des d’aleshores fins ara. I la meva proposta d’orientació pel moviment actual és que si nosaltres afirméssim clarament que la nostra terra està ocupada, que nosaltres estem presos i que ens estan genocidant, Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) hauria d’anar-se’n. I automàticament nosaltres tornaríem a ser un Estat Europeu Independent, el Principat de Catalunya, sense necessitat de posar a votació res de res.

La nostra força ens ve de la CONTINUÏTAT (per ara, subconscient) dels nostres més de mil anys d’Història. Una Història, per cert, que desconeixem perquè ens ha estat no només negada sinó espoliada pels capitostos de Madrid i, el que és encara més greu, està sent amagada pels subcapitostos de Barcelona. Però que, afortunadament, està sent recuperada…

Aquesta força és la que, de nou, està tornant a emergir aquest dies.

I subconscientment, aquesta força que ens ve de més de 30 generacions d’avantpassats, es va tornar a manifestar doblement l’1-O. (I tinc clar que si aquesta força es fes conscient, canvi que pot passar en poques setmanes, seríem invencibles).

Per una banda, quan tothom aplaudia l’arribada als punts de votació de la nostra gent gran, quan se’ls hi donava preferència a les cues perquè no haguessin d’esperar mentre els més joves continuaven dempeus, quan se’ls hi facilitava cadires si havien de romandre perquè el sistema informàtic havia caigut, quan se’ls acompanyava a la sortida fins arribar a un lloc segur, etc.

I per l’altra, quan les nostres iaies i els nostres avis s’enfrontaven als repressor, els hi plantaven cara mirant-los als ulls, i fins i tot es llençaven a protegir als joves.

Tinc la sort de conèixer un cas concret: una senyora de 87 anys que per poder caminar va amb un carret de la compra (ja que, coqueta, no vol anar pel carrer amb uns caminadors sanitaris “d’aquests que porten els vells”, diu). Quan ja portava des de les 7 del matí a les portes del “seu” col·legi per defensar-lo, i just abans que obrís com a centre electoral a les 9 h., van arribar uns 50 “Policías Nacionales (PN)”. Explica que sense dir res, ni tan sols preguntar pels responsables ni exigir les urnes, van començar de seguida a colpejar en totes direccions indiscriminadament, enfurismats.

Aquesta avia es va veure separada del seu carret, i malgrat ser llençada a terra intencionadament per un PN, no va caure perquè va rebotar en d’altres PN fins poder-se agafar a una moto. I aleshores, enlloc d’amagar-se, per protegir a una parella de joves que estaven a terra, es va inclinar sobre ells mentre li cridava al PN que anava a pegar-los amb la porra: “NO TENIU DRET A FER AIXÒ QUE FEU!!!”.

Explica: “No sé si em va entendre o si va ser perquè el va sorprendre la meva acció, però aquell PN es va quedar paralitzat. Aquesta situació va durar uns segons. Aleshores va arribar un altre PN que va passar entre nosaltres dos, va agafar la noia pels cabells, la va arrossegar per sobra del noi que seguia blanc quiet, fins llençar-la uns metres més enllà. El ‘meu’ PN es va girar i marxar. Jo hem vaig recolzar en la moto fins que, un cop els atacants se’n van anar sense ni tan sols entrar a buscar les urnes, algú em va portar el carret de la compra. Xopa perquè estava plovent, vaig anar a casa a canviar-me. Dues hores després vaig poder votar dins d’un ambient de gran alegria.”.

Aquesta és la nostra gent gran en que vull continuar inspirant-me.

És importantíssim que els avis i les iaies estiguin traient-se del moll de l’os la por que M/C/E-E ens ha inculcat al poble català amb successives repressions brutals des de  1714 (repressions que, per cert, són silenciades pels dirigents independentistes-processistes, quan haurien d’estar explicant urbi et orbe que som víctimes d’un GENOCIDI CATALÀ des de molt abans de 1714).

I és decisiu el fet que la gent gran ara es mobilitza juntament amb els joves -els seus nets i netes!!!- que, de sobte, estan ocupant l’escena i estan rejovenint tots els actes i totes les accions.

Tornar a reunir avis i nets multiplica la força de qualsevol societat.

I -casualment?- això està passant ara dins de la societat catalana en reconstrucció!!!

La nostra llibertat està molt més a prop.

Barcelona, 3 d’octubre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA