Votar “SÍ” a la LLIBERTAT

Ressituem-nos  –  1

Anar encara a votar “SÍ” a la LLIBERTAT

NO és una qüestió de “votar” NI TAMPOC de “dret a decidir” NI TAMPOC NOMÉS és una qüestió d’“independència” NI ENCARA MENYS és una qüestió de “democràcia”. Es tracta de molt més que tot això.

És qüestió de LLIBERTAT o, millor encara, és qüestió de RECUPERAR LA LLIBERTAT.

Més concretament: és qüestió de RECUPERAR LA LLIBERTAT NACIONAL DE CATALUNYA i, simultàniament, LA LLIBERTAT INDIVIDUAL DELS CATALANS EN TANT QUE CATALANS ja que “L’home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany” (Fèlix Cucurull, 1919-1996).

L’1-O significa visualitzar l’ocupació de Catalunya “por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado Español”.

Més exactament: significa fer visible la re-ocupació (del Principat) de Catalunya. L’1-O implica la renovació de l’ocupació de la nostra terra que dura des de 1714.

La gran majoria de persones que es senten catalans (sigui bé per ser-ne de família o sigui bé per ser-ne per elecció després de viure aquí varies dècades o el temps que sigui) SENTEN que la nostre terra està ocupada, que estem presos de Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) i que ens estan genocidant obligant-nos a ser “todos libres e iguales”. Tot això els catalans ho SENTEN però no ho SABEN.

I els catalans NO SABEM la nostra greu situació REAL no per culpa de M/C/E-E (que té obligació de negar-la, ja que n’és el causant) sinó perquè els actuals dirigents-autonomistes-reciclats-en-independentistes L’AMAGUEN.

Però l’actuació de la “Guardia Civil” des de (per posar un dia determinat) el 20-S ha fet que molts catalans ara estiguin exclamant: “Ai guaita: si tenim barrots al menjador!!!”. I al mateix dia 20-S van començar a sentir-se alguns crits de “Fora  –   les forces   –   d’ocupació !!!”.

I l’actuació avui de la “Policía Nacional” i de la “Guardia Civil” ha fet que fins i tot el President Puigdemont en el seu “retorn triomfal” a Sant Julià de Ramis després que marxessin els caçadors d’urnes, hagi hagut de sentir alguns crits de “LLI   –   BER   –   TAT!!!”, objectiu que ell no diu quan acaba els seus discursos amb un despullat “Visca Catalunya!”.

I cal tenir present que Puigdemont, que critica la violència exercida contra els catalans, podria frenar-la ara mateix proclamant la DUI (Declaració Unilateral d’Independència), tasca per la que van ser escollits els 72 diputats de l’actual majoria parlamentària que, en canvi, no només porta més de 725 dies sense fer-la, sinó que ha caigut en conductes indignes.

Però el Govern només declararà la DUI si es veu obligat a fer-ho. L’orientació que els processistes tenen és la que aconsellen The New York Times, The Finantial Times, Le Monde i tutti quanti que té pes en l’escena internacional: pactar amb l’“Estado-Español”, probablement  pel 2019, un “referèndum vinculant com el d’Escòcia”, és a dir, que es perdi… recorrent a una tupinada com la d’Escòcia el 2014 que ha estat silenciada per TOTS els independentistes-processistes d’aquí.

I em temo que a aconseguir aquest objectiu trampós està orientada l’actuació dels dos bàndols de l’enfrontament entorn a l’1-O.

Malgrat això, renovo ara la invitació que vaig fer ahir a anar a votar “SÍ” (i hi ha temps fins a les vuit del vespre i, amb el “cens universal”, es pot votar en qualsevol centre obert). Perquè considero que com més gran sigui la participació d’avui i major el percentatge de “SÍ” que surti, i dins de l’actual trajectòria de fer-nos conscients que la causa profunda del que està passant és que els catalans, que érem el poble més lliure fins 1714 (i per això convé “Conèixer els catalans d’abans de 1714”), estem sotmesos des d’aleshores malgrat que encara no en siguem conscients, més difícil serà portar-nos a la trampa “referèndum 2019”.

I confio que aviat es deixarà de cridar “Votarem!” per passar a cridar “Llibertat!”, “Prou d’ocupació!” i “Devolució dels nostre Dret Català, de les nostres Constitucions Catalanes (que són vigents) i de les nostres formes de Govern Catalanes” (que, entre altres coses, impedien la corrupció social, els desnonaments, la justícia lenta, etc.). Inspirem-nos en els nostres avantpassats i els ocupants hauran de marxar.

Barcelona, 1 d’octubre de 2017

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras