Què fer el diumenge 1-O?

Què fer el diumenge 1-O?

1.-TENIR CLAR EL QUE CAL FER AVUI… i que també caldrà fer -amb encara més intensitat?- a partir del 2-O:

1.1.- que els catalans no hem de posar a votació si som o no una nació, i encara menys si volem o no tornar a ser un Estat Europeu Independent (per cert, el primer Constitucional), com ho vam ser durant gairebé vuit segles

1.2.- que el Principat de Catalunya som un Estat Constitucional Europeu ocupat, ja que actualment estem ocupats per Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E). Estem ocupats militarment des de l’11S de 1714 pel “Reino de Castilla”, reocupats militarment el 26 de gener de 1939 per l’“Estado-Español” i ocupats i reocupats per tropes civils enviades intencionadament per Madrid des dels anys 50 fins ara

1.3.- que l’objectiu conscient i planificat per part de M/C/E-E és EL GENOCIDI CATALÀ que des de molt abans de 1714 estan executant contra els catalans i contra tota la Nació Catalana

1.4.- que un Estat ocupat del que se’n va l’ocupant NO posa a votació res de res, sinó que TORNA A SER un Estat Independent que recupera el seu lloc a Europa i al món

1.5.- que la primera condició per a que M/C/E-E se’n vagi del Principat de Catalunya ocupat és que ara els catalans afirmem clarament i rotunda A TOT ARREU que la nostra terra està ocupada, que nosaltres estem presos i que estem sent genocidats

1.6.- que si afirméssim en tots els àmbits territorials (Principat, Nació Catalana, Estado-Español, Comunitat Europea, Europa, Virregnats i Consulats de Mar catalans arreu, ONU -com i més que En Pau Casals en el seu discurs a l’Assemblea General de l’ONU el 24 d’octubre de 1971-, Tribunals Internacionals, etc.) i en tots els camps de l’activitat humana la nostra gravíssima situació de sotmetiment i de genocidi, M/C/E-E no tindria altre remei que començar a negociar la seva retirada del nostre territori ocupat

1.7.- que en aquesta negociació posaríem sobre la taula les indemnitzacions i les condemnes pels assassinats, per les tortures, pels empresonaments, pels exilis, per la detenció de tot un poble, pels Drets Humans violats, pels 8 dels 9 motius de Genocidi de la Convenció de l’ONU per la Prevenció i la Sanció del Genocidi que són aplicables als catalans i a la nació Catalana, etc.

i 1.8.- constatar que els actuals dirigents-autonomistes-reciclats-en-independentistes no ESTAN FENT RES (com a mínim públicament) de tot això que he arribat a la conclusió que és el que caldria fer.

2.- CONSCIENTS I FORTS AMB EL CONTINGUT ANTERIOR, CAL ACOMPANYAR als catalans que encara tenen il·lusions en l’innecessari i perillós (“No em sembla convenient, per exemple, defensar el dret d’autodeterminació tal com es fa. Si s’acceptava, podríem caure en una trampa ‘democràtica’ que ens portaria a decidir, per ‘pròpia voluntat’, la nostra incorporació a ‘Espanya’”, Manuel de Pedrolo, 11-juliol-1986) “camí democràtic del referèndum” en que els actuals dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes han ficat les grans mobilitzacions que ha protagonitzat any rere any el poble català des del 2009.

2.1.- En l’acompanyament, cal recordar constantment que l’actual Govern podria proclamar la DUI avui mateix, i també a partir del 2-O mentre hi hagi l’actual majoria de 72 diputats. Per tant, podria proclamar igualment la DUI qualsevol dia abans que hi hagi unes eventuals noves eleccions autonòmiques en les que potser es perdés la majoria d’escons escollits en candidatures independentistes.

2.1.1.- Proclamar la DUI faria que instantàniament la independència/llibertat de Catalunya sortís del domini de l’“Estado-Español” i del seu enorme aparell repressiu, i passés al camp del Dret Internacional, on la Catalunya-de-nou-lliure TORNARIA a ser un Estat Europeu independent subjecte de Dret internacional amb qui els altres Estats podrien interlocutar. Mentre nosaltres no fem la DUI, restem supeditats a les regles de joc que M/C/E-E ha configurat en contra nostra… i que, lògicament, té l’obligació d’aplicar-nos per a mantenir-nos sotmesos.

2.1.2.- Probablement evitar fer una DUI és el motiu cabdal que explica que la majoria del Parlament prengués la vergonyosa decisió de no fer cap ple -és a dir, de tancar-lo!!!- JUSTAMENT durant tots aquests dies tan intensos. Considero que Na Forcadell i la majoria parlamentària, després de la seva conducta indigna dels dies 6 i 7 de setembre, van decidir evitar dos riscos: 1) defugir que algun(s) dels 72, davant de la clara demostració que “la Comunidad Autonómica de Cataluña” està sotmesa per la força a l’“Estado-Español”, proposés des de dins fer ja una DUI; i 2) eludir que des de fora del Parlament hi hagi una forta pressió d’independentistes farts de processisme que l’encerclin i que exigeixin que no es continuï perdent temps i que, pel contrari, es proclami d’una vegada la DUI.

2.1.2.1.- De totes formes, i mentre no hi hagi una proposta millor, seria interessant que el Parlament -bé, la part exterior de la seva entrada principal- fos el punt de trobada i de debat de tots els independentistes que realment vulguin la llibertat de Catalunya.

2.2. Cal contribuir a que l’1-O hi hagi el màxim de participació i a que surti un percentatge de “SÍ” el més gran possible. Com més elevades siguin les dues xifres, més dificultats tindran els capitostos de Madrid i el sub-capitostos de Barcelona per cuinar-se un acord entre ells. De totes formes, En Jordi Sánchez ha fet dues declaracions aquests migdia al Centre Internacional de Premsa ben indicatives de quines són les intencions: 1) que si Madrid acordés un referèndum vinculant abans de les 12 hores d’aquest vespre, ell faria tot el possible per desconvocar demà; i 2) que “aconseguir un milió de vots seria un èxit desbordant”.

Per aconseguir que les dues xifres siguin altes, cal:

2.2.1.- ajudar a que es puguin obrir el màxim de centres de votació.

2.2.1.1.- anar l’abans possible (la nit anterior, a les 6 o 7 del matí,…) al lloc que a cadascú li toqui votar i ajudar a que es converteixi amb un centre de votació

2.2.1.2.- quedar-s’hi el major temps possible fins que tot s’acabi

2.2.1.3.- o bé després d’assegurar-ne l’apertura i de dipositar la papereta, anar a casa o a la feina per després tornar abans de l’hora de tancar, les 20 h., per ajudar a que el recompte, les actes i no-sé-què-més, es faci tot el millor possible.

2.2.2.- Vull deixar constància que no he trobat cap indicació oficial sobre què fer a l’hora de tancar. I em sorprèn ja que és molt delicada tota la qüestió del recompte rigorós de les paperetes, de fer-ne l’acta acurada, de la destrucció o no in situ de les paperetes un cop fet el recompte i l’acta, de la cadena de custòdia dels resultats (i de les paperetes, si no es destrueixen) per a la seva suma i centralització correctes, la configuració dels resultats finals, la verificació de la seva exactitud, l’anunci públic dels resultats oficials,…  i suposo que em deixo passos.

2.2.2.1.- Només m’he trobat amb un lacònic: “Des de les 8h del matí i al llarg de tota la jornada s’aniran donant instruccions oficials.”.

2.2.2.2.- Aquest buit encara omple més de dubtes sobre quina pot ser la posterior gestió…  o negociació… o instrumentalització del resultat positiu del “referèndum d’autodeterminació”.

2.2.2.2.1.- En particular, aquest buit projecte ombres sobre la contundent afirmació oficial: “Si guanya el SÍ es proclamarà la independència de Catalunya vint-i-quatre hores després de la proclamació dels resultats definitius. Els resultats (((definitius, entenc))), els publicarà la Sindicatura Electoral i es faran públics entre tres i catorze dies després de la votació”.

2.2.2.2.2.- Per cert, no he sentit qui o com substitueix la –“multas diarias estadoespañolas mediante”- dimitida “Sindicatura Electoral”.

2.2.2.3.- Sí s’ha repetit nombroses vegades, i ha quedat molt clar, quina seria “la gestió” del resultat negatiu: “l’acceptació democràtica del resultat”, la convocatòria d’unes noves eleccions autonòmiques… i la tornada a la cleda del poble català.

2.3.- Cal actuar per a que l’1-O quedi clar que, malgrat tot, és un “referèndum d’autodeterminació del poble català”, i per a que l’1-O NO pugui ser presentat només com una mobilització en general per la democràcia o per les llibertats civils o les millores socials

2.3.1.- en aquest sentit, convé rebutjar unes suposades “Instruccions oficials” ANÒNIMES que pretenen diluir-ne el contingut

2.3.2.- portar samarretes i/o altres peces de roba, banderes (estelades, senyeres,…), cartells del tipus “VOTEM PER SER LLIURES”, paperetes impreses a casa (encara que el Govern s’ha compromés a que n’hi haurà d’oficials), adhesius i qualsevol altra forma de fer visible que anem a participar en el “referèndum d’autodeterminació” (i no només a fer cua per sortir a una foto que es pugui interpretar com que només es participa en una votació sense aquest contingut i a la que, per tant, se li pot donar qualsevol altre contingut diferent… i fins i tot contradictori)

2.3.3.- procurar portar algun aparell que permeti gravar imatges i/o sons

3.- EN TOT AQUEST INTENS PERÍODE, EVITAR CAURE EN LES PROVOCACIONS QUE INEVITABLEMENT HI HAURÀ PER TOT ARREU. Com que sobre aquest aspecte s’hi insisteix constantment, no tinc res a afegir… excepte una “cosa” molt important: està pendent SABER LA VERITAT sobre què va passar en realitat el 17 A.

i 4.- CONSIDERO QUE EL MÉS IMPORTANT QUE ESTÀ PASSANT, I QUE S’HA ACCELERAT ARRAN DEL 20-S, és la creixent presa de consciència de que des de 1714 els catalans som presoners de M/C/E-E i de la pèrdua de por davant de la repressió que està desencadenant. I CANVIARÀ QUALITATIVAMENT TOTA LA SITUACIÓ EN LA MESURA QUE ANEM POSANT EN EL CENTRE DE LA SITUACIÓ LA QÜESTIÓ VITAL (que lògicament, té aspectes polítics i conseqüències econòmiques, però que no és només una qüestió política, i que encara menys és només una qüestió econòmica) DE RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT.

 

“Qui no es mou, no sent les cadenes”

Rosa Luxemburgo, 18711​-1919

 

“L’home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany”

Fèlix Cucurull, 1919-1996

Barcelona, 30 de setembre de 2017

Lluís Botinas Montell, impulsor de LA GOTA CATALANA