Ai goita: barrots al menjador!

Ai goita: ¡si teníem barrots al menjador!

 Però recollons: ¡si portem 303 anys entre reixes i no les vèiem!

El 2014 es va anomenar “Any del Tricentenari” perquè tot l’any sencer va ser dedicat a commemorar els tres cents anys de l’11 de setembre de 1714.

En canvi, a partir de l’1 de gener de 2015, i en ple “procés” oficialment orientat a “aconseguir la independència de Catalunya”, gairebé ningú “de pes” ha tornat a mencionar el 1714.

Però el 1714 va marcar un abans i un després.

Efectivament: fins el 10 de setembre de 1714 el Principat de Catalunya vam ser un Estat Constitucional (per cert, el primer) Europeu Independent. I pel contrari, a partir de l’11 de setembre de 1714 som un Estat Europeu ocupat, que va ser re-ocupat militarment el 1939 i també re-ocupat  per successives onades de tropes civils des dels anys cinquanta fins ara.

La greu realitat actual, doncs, és que els catalans, que érem el poble europeu més lliure fins 1714, tenim des d’aleshores la nostra terra ocupada i som presoners de Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E).

Ara bé: com que els barrots porten més de tres segles instal·lats, i atontats com estem pels discursos enganyosos fets aquí sobre “com millorar l’encaix entre Catalunya i Espanya”, sobre “com elevar el grau d’autogovern aconseguit”, sobre que “Espanya es una nació de nacions”, i sobre altres cortines de fum per l’estil, resulta que aquests barrots ja formen part del mobiliari de les cases, gairebé cap català els veu i per això les grans mobilitzacions han pogut ser canalitzades cap a “una qüestió política, la independència” desviant-les del que és la qüestió vital: RECUPERAR LA LLIBERTAT.

En contra nostra, de 1714 ençà els capitostos de M/C/E-E han sigut educats com a ocupants, han utilitzat sistemàticament la repressió per a sotmetre’ns, saben molt bé que l’actual “Reino de España” es descompondria si Catalunya recuperés la llibertat, i han dedicat des de fa dècades molts esforços a seleccionar i a formar uns sub-capitostos aquí que obtenen els seus privilegis de mantenir al poble català sotmès als capitostos d’allà.

Considero que aquesta és l’explicació de fons de que l’inesperat tsunami que el poble català va iniciar amb la Consulta per la Independència del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, fos canalitzat cap a un internacionalment inexistent “dret a decidir” i cap a la trampa “un referèndum és la resposta política que el poble català necessita però que Madrid no vol”.

Per acabar de fer que el poble català acabi acceptant com a única sortida viable un “referèndum pactat i vinculant per dins d’un parell d’anys (el 2019?)”, M/C/E-E va desencadenar el dimecres 20 de setembre una exhibició de força en nombrosos camps. En particular, els 41 escorcolls de “la Guardia Civil” contra quatre Conselleries i set organismes de la Generalitat amb 14 humiliants detencions, i les esperades reaccions populars (degudament orientades a cridar “Democràcia!” i “Votarem!”), van establir una (falsa) polaritat amb el Govern de la Generalitat que, degudament regada amb els “desinteressats consells” del New York Times, del Finantial Times, del The Guardian, de Le Monde, de l’Allgemeine Zeitung”, de Ban Ki-moon (ONU), de Na Merkel i altres líders europeus, d’En Trump, etc., busca portar a confirmar que l’única “solució política” adequada és pactar Madrid i Barcelona “un referèndum com a Escòcia”, és a dir, un referèndum on guanyi el “NO”. Per això TOTS els partits grans i petits independentistes, i TOTS els mitjans de comunicació grans i petits independentistes han SILENCIAT INTENCIONADAMENT que al referèndum d’Escòcia va haver-hi tupinada.

Però a les mobilitzacions han començat a sentir-se dos crits inesperats pels seus impulsors i que en canvi lliguen amb el que subconscientment sent el poble català: “FORA – LES FORCES – D’OCUPACIÓ !!!” i “LLI – BER – TAT !!!”.

I així està començant a sortir a la superfície de la consciència del poble català la primera de les dues exclamacions que titulen aquest escrit: “Ai goita: ¡si teníem barrots al menjador!”. Això exigeix preguntar-se “Des de quan hi són?” i “Qui i com els va posar?”. I les respostes inevitablement portaran en poc temps a la segona exclamació: “Però recollons: ¡si portem 303 anys entre reixes i no les vèiem!”.

Es necessitarà una mica més de temps per trobar respostes encertades a “Com és que durant tan de temps no vèiem ni els barrots ni les reixes?”.

No obstant, la situació general pot canviar ràpidament: en unes setmanes?, en uns pocs mesos?

 

LA GOTA CATALANA

PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA,

PER RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA

I PER IMPEDIR EL GENOCIDI CATALÀ

contribueix tot el que pot a que el conjunt del que està passant es reorienti ràpidament cap a que M/C/E-E, els nostres ocupants des de 1714, hagin de marxar de terra nostra , i a que automàticament el Principat de Catalunya torni a ocupar el seu lloc en tant que Estat Europeu Independent, el primer Constitucional.

Si, lector, fas teu aquest enfocament, gràcies per fer-lo circular i per enfortir-lo tot el que puguis.

Lluís Botinas <lagotacatalana@gmail.com>

Barcelona, 29 de setembre de 2017