Diada 2017: “És l’hora de replantejar-s’ho tot i…”

És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA

Encara que el dia 1 d’octubre (1-O) aniré a votar “SÍ” en les condicions que sigui, no reviuré la GRAN SENSACIÓ DE LLIBERTAT respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) que PER PRIMERA VEGADA a la meva vida d’aleshores 70 anys acabats de complir, vaig sentir el 9-N de 2014. Per què no? Doncs perquè dipositaré la papereta molt conscient que no servirà pas per a que ni el 2-O ni després, el Govern faci la Declaració Unilateral d’Independència (DUI). Per què ho afirmo tan contundentment? (I tan de bo m’errés!).

Primer cronològicament: per un fet molt concret del que vaig tenir la sort d’assabentar-me en el seu moment i que gairebé cap català més va saber-ho perquè no se’n va informar. Els que ja tenim una certa edat (a prop de 73 anys) i vam passar per la al·legalitat, la il·legalitat, la clandestinitat i l’exili des de la militància d’extrema esquerra, sabem, i moltíssimes persones més amb altres experiències saben, que la vaga de fam es una eina de lluita política a la que es recorre quan els militants veuen la situació molt difícil i busquen desbloquejar-la.

Doncs bé, el 3 de maig de 2016 un llicenciat en Dret de 47 anys que coneix i és conegut per gairebé tots els dirigents independentistes actuals des de la seva activitat conjunta a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i per la seva intensa militància gratuïta independentista des d’aleshores, En David Raventós, va començar una VAGA DE FAM INDEFINIDA fins a que els 72 diputats escollits en llistes independentistes complissin allò per al que van ser elegits: proclamar la independència. Doncs bé, i sense poder entrar en detalls, aquesta activitat política tradicional va ser censurada 16 dies, truncada i represaliada, ja que va ser tancat contra la seva voluntat en un psiquiàtric i medicat fins el clatell dos mesos i dos dies, i en va sortir zombi.

Quina considero hagués sigut l’actuació correcta d’un Govern i d’uns parlamentaris independentistes davant d’una vaga de fam indefinida per la independència feta per un activista al que molts coneixen personalment des de fa lustres? Anomenar una comissió de persones responsables i representatives que anés a parlar –parlamentar!- amb ell per fer-li entendre que la seva vaga de fam era innecessària perquè des del Parlament i des del Govern ja s’estava fent el millor camí concret possible cap a la independència. Doncs bé, això que em sembla tan lògic i senzill, no es va fer… ans tot el contrari: ridiculització, marginació, censura i repressió. I en aquell moment no vaig copsar el significat i l’abast molt més profunds i amplis que tenia aquella conducta concreta.

I més recentment he arribat a la conclusió que el Govern no proclamarà la independència de Catalunya ni el 2-O ni després perquè si el Govern DE VERITAT vol declarar la independència després de l’1-O condicional a que guanyi el “SÍ”, encara és a temps de fer-ho SENSE CAP TIPUS DE CONDICIÓ demà, 12 de setembre de 2017. O el 13-S o el 14-S o qualsevol altre dia dels dotze dies més que li queden a setembre fins l’1-O.

De fet, els 72 diputats del Parlament escollits (també el substitut de Na Muriel Casals, e.p.d.) en candidatures independentistes en les eleccions del 27-S que se’ns va insistir moltíssim que eren plebiscitàries, PODRIEN HAVER PROCLAMAT LA DUI DES DEL 28-S DE 2015, que és pel que TOTES I TOTS I CADASCUN d’aquest diputats van ser elegits pel poble català. O sigui que si els 72 i el Govern primer d’En Mas i després d’En Puigdemont CONSCIENTMENT han decidit NO fer la DUI durant CAP dels més de 710 dies que han anat passant un a un en una atmosfera relativament calmada, ¿ho faran a partir del 2-O en un ambient tacat de sang innocent (en uns fets mortífers a esclarir) i moltíssim més crispat, amb dures amenaces i processos judicials i escorcolls i.. ¡tot! per part de M/C/E-E, complint la seva obligació de “mantener la unidad de España”?

És senzillament fals el que, primer Junqueras i després Puigdemont, van dir l’1 de juliol quan van afirmar: “Complint el mandat del 27-S, convoquem el referèndum pel dia 1 d’octubre”. És exactament a l’inrevés: convocant el referèndum per l’1-O, Puigdemont i Junqueras van acabar de trair (em temo que definitivament si no rectifiquen abans o fins i tot després de l’1-O) el mandat popular del 27-S, que era proclamar la independència.

Si ho haguessin fet, ara la situació seria radicalment diferent i MILLOR, doncs M/C/E-E NO TINDRIA RES A FER, ni altre remei que començar a organitzar i a negociar la seva retirada del territori català que ocupen (i cada dia en tenim dotzenes d’exemples!) des de 1714. Per què? Doncs per què Catalunya hagués passat automàticament a tornar a existir DE NOU com Estat Català Europeu independent. I el conflicte hauria deixat d’estar dins del territori del “Reino de España miembro de la Comunidad Europea” i, per tant, sota el domini de les lleis i de tots els sistemes de control i repressió vigents de M/C/E-E. I aleshores sí que podríem ser reconeguts per altres Estats del món… al ritme que cadascun d’ells considerés adequat als seus interessos, al Dret internacional i, fins i tot, al seu propi camí a la independència. La qüestió és molt senzilla: mentre nosaltres no tornem a afirmar-nos a l’arena internacional com poble/nació/estat independent, continuem inexistint com entitat jurídica i nacional amb la que els altres estats puguin interlocutar. El poble català, a través de l’actual Govern i l’actual majoria parlamentària, hagués començat a establir una noves regles de joc internes i internacionals TRENCANT DEFINITIVAMENT amb les regles de joc que M/C/E-E ens porta imposant des de 1714.

En canvi, la via referèndum en que els dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes –alhora que mantenen marginats als independentistes de l’era franquista- ens han situat sense ni demanar ni admetre cap debat:

1) ens porta a un referèndum que no caldria (com veurem més endavant) i que, descartades la via militar (estem ocupats, però no poden disparar), la via de la seducció (ni se’ls hi passa pel cap seduir a qui tenen sotmès) i la via de comprar-nos (estan en crisi total, també econòmica), és l’únic camí que li queda a Madrid per continuar sotmetent-nos i genocidant-nos… això sí, democràticament. I quina és la manera que el poble català vulgui un referèndum que és la solució per Madrid? Que Madrid el negui! I quina és la manera que els catalans confiem i defensem a uns dirigents que ens estan portant pel camí que vol Madrid? Que Madrid els amenaci, jutgi, etc.!

2) ens obliga a romandre dins de M/C/E-E, i els capitostos d’allà tenen tota la raó en aplicar-nos les seves regles de joc, que van començar a imposar-nos militarment el 1714 i que segueixen imposant-nos complementades des de 1975 amb “el arsenal democrático de la Constitución Española de 1978” (per cert, de “Derecho Castellano” que, estès a “Derecho Español”, ara sembla que sigui l’únic existent). Per això poden portar al Tribunal Constitucional tot el que volen, obrir expedients, fer judicis (quines defenses!), condemnar (quines inhabilitacions!),…

i 3) si el tan esbombat referèndum es fes de manera reglamentàriament perfecte, seria manipulat tècnicament i com fos per a que sortís “NO”. Per això tots els partits i mitjans independentistes, grans i petits, han amagat totalment que a Escòcia el 2014 va haver-hi tupinada, frau electoral: un REAL 70% de “SÍ” va ser convertit en un OFICIAL 54,5% de “NO”. Però s’acabarà fent probablement en condicions pitjors que les del 9-N i així, encara que guanyarà el “SÍ”, no podrà aplicar-se, i s’anirà a unes “negociaciones Generalidad-Madrid” que portaran a “unas elecciones autonómicas” en les que guanyarà Junqueres amb minoria, fet que justificarà la seva “impotencia para quimeras independentistas, y así los catalanes volverán al redil democráticamente”.

Però els catalans podem situar-nos en una orientació QUALITATIVAMENT DIFERENT, i considero que això és el que cal fer des d’ara, i passi el que passi l’1-O i després. Nosaltres SOM (intencionadament no dic “érem” o “vam ser”) un Estat, el primer Constitucional, Europeu, independent fins el 10 de setembre de 1714 i ocupat des d’aleshores fins l’actualitat. Ocupat militarment i després funcionarialment i eclesiàsticament des de l’11 de setembre de 1714, reocupat militarment el 1939 (Franco ho tenia clar: aquí anomenava a les seves tropes “Ejército de ocupación de Cataluña”) i reocupat intencionadament amb tropes civils des dels anys 50 (1983, Presidente Leopoldo Calvo Sotelo: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana en Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que conlleva”) fins ara.

Quan un Estat ocupat deixa d’estar ocupat, automàticament torna a ser Estat independent sense necessitat de posar a votació res de res. Quan els alemanys es retiren de França, els francesos no van posar a votació si tornaven o no a ser un Estat Europeu independent. Que la duració fos de 4,5 anys en el cas francès o que porti 302 anys en el nostre cas, és una qüestió quantitativa que en realitat fins i tot reforça l’aspecte qualitatiu cabdal: que el Principat de Catalunya va ser ocupat el 1714, que la nostra terra segueix ocupada, que nosaltres estem presos actualment (només que els barrots porten 302 anys i ja formen part del mobiliari de la casa!!!), que hi ha un genocidi català des d’abans de 1714, i que VOLEM QUE L’OCUPANT SE’N VAGI. I la primera condició per aconseguir-ho és que nosaltres ens situem dins de la CONTINUÏTAT dels nostres més de mil anys d’Història (http://devolucio.cat/), recuperem, apliquem i actualitzem el nostre DRET CATALÀ (totalment diferent del “Derecho Castellano”), les nostres CONSTITUCIONS CATALANES (que són vigents, en contra del que se’ns ha fet creure), les nostres FORMES DE GOVERN CATALANES (que, entre altres “coses”, per molt increïble que ara ens sembli, feien impossible que a la Nació Catalana hi hagués corrupció social!), etc. Si encara estem dempeus –molt degenerats, però dempeus- és perquè érem molt potents. Inspirem-nos en els nostres avantpassats, i honorem 30 generacions que van crear una Nació Catalana esplendorosa (però que desconeixem perquè ens ha sigut negada i espoliada) i 12 generacions que han mort preses de M/C/EE. Endavant!

I això sí que només depèn de nosaltres,

i que ningú no ho farà per nosaltres.

11 de setembre de 2017, Diada de Catalunya

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Correspondència: lagotacatalana@gmail.com