Què fer el diumenge 1-O?

Què fer el diumenge 1-O?

1.-TENIR CLAR EL QUE CAL FER AVUI… i que també caldrà fer -amb encara més intensitat?- a partir del 2-O:

1.1.- que els catalans no hem de posar a votació si som o no una nació, i encara menys si volem o no tornar a ser un Estat Europeu Independent (per cert, el primer Constitucional), com ho vam ser durant gairebé vuit segles

1.2.- que el Principat de Catalunya som un Estat Constitucional Europeu ocupat, ja que actualment estem ocupats per Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E). Estem ocupats militarment des de l’11S de 1714 pel “Reino de Castilla”, reocupats militarment el 26 de gener de 1939 per l’“Estado-Español” i ocupats i reocupats per tropes civils enviades intencionadament per Madrid des dels anys 50 fins ara

1.3.- que l’objectiu conscient i planificat per part de M/C/E-E és EL GENOCIDI CATALÀ que des de molt abans de 1714 estan executant contra els catalans i contra tota la Nació Catalana

1.4.- que un Estat ocupat del que se’n va l’ocupant NO posa a votació res de res, sinó que TORNA A SER un Estat Independent que recupera el seu lloc a Europa i al món

1.5.- que la primera condició per a que M/C/E-E se’n vagi del Principat de Catalunya ocupat és que ara els catalans afirmem clarament i rotunda A TOT ARREU que la nostra terra està ocupada, que nosaltres estem presos i que estem sent genocidats

1.6.- que si afirméssim en tots els àmbits territorials (Principat, Nació Catalana, Estado-Español, Comunitat Europea, Europa, Virregnats i Consulats de Mar catalans arreu, ONU -com i més que En Pau Casals en el seu discurs a l’Assemblea General de l’ONU el 24 d’octubre de 1971-, Tribunals Internacionals, etc.) i en tots els camps de l’activitat humana la nostra gravíssima situació de sotmetiment i de genocidi, M/C/E-E no tindria altre remei que començar a negociar la seva retirada del nostre territori ocupat

1.7.- que en aquesta negociació posaríem sobre la taula les indemnitzacions i les condemnes pels assassinats, per les tortures, pels empresonaments, pels exilis, per la detenció de tot un poble, pels Drets Humans violats, pels 8 dels 9 motius de Genocidi de la Convenció de l’ONU per la Prevenció i la Sanció del Genocidi que són aplicables als catalans i a la nació Catalana, etc.

i 1.8.- constatar que els actuals dirigents-autonomistes-reciclats-en-independentistes no ESTAN FENT RES (com a mínim públicament) de tot això que he arribat a la conclusió que és el que caldria fer.

2.- CONSCIENTS I FORTS AMB EL CONTINGUT ANTERIOR, CAL ACOMPANYAR als catalans que encara tenen il·lusions en l’innecessari i perillós (“No em sembla convenient, per exemple, defensar el dret d’autodeterminació tal com es fa. Si s’acceptava, podríem caure en una trampa ‘democràtica’ que ens portaria a decidir, per ‘pròpia voluntat’, la nostra incorporació a ‘Espanya’”, Manuel de Pedrolo, 11-juliol-1986) “camí democràtic del referèndum” en que els actuals dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes han ficat les grans mobilitzacions que ha protagonitzat any rere any el poble català des del 2009.

2.1.- En l’acompanyament, cal recordar constantment que l’actual Govern podria proclamar la DUI avui mateix, i també a partir del 2-O mentre hi hagi l’actual majoria de 72 diputats. Per tant, podria proclamar igualment la DUI qualsevol dia abans que hi hagi unes eventuals noves eleccions autonòmiques en les que potser es perdés la majoria d’escons escollits en candidatures independentistes.

2.1.1.- Proclamar la DUI faria que instantàniament la independència/llibertat de Catalunya sortís del domini de l’“Estado-Español” i del seu enorme aparell repressiu, i passés al camp del Dret Internacional, on la Catalunya-de-nou-lliure TORNARIA a ser un Estat Europeu independent subjecte de Dret internacional amb qui els altres Estats podrien interlocutar. Mentre nosaltres no fem la DUI, restem supeditats a les regles de joc que M/C/E-E ha configurat en contra nostra… i que, lògicament, té l’obligació d’aplicar-nos per a mantenir-nos sotmesos.

2.1.2.- Probablement evitar fer una DUI és el motiu cabdal que explica que la majoria del Parlament prengués la vergonyosa decisió de no fer cap ple -és a dir, de tancar-lo!!!- JUSTAMENT durant tots aquests dies tan intensos. Considero que Na Forcadell i la majoria parlamentària, després de la seva conducta indigna dels dies 6 i 7 de setembre, van decidir evitar dos riscos: 1) defugir que algun(s) dels 72, davant de la clara demostració que “la Comunidad Autonómica de Cataluña” està sotmesa per la força a l’“Estado-Español”, proposés des de dins fer ja una DUI; i 2) eludir que des de fora del Parlament hi hagi una forta pressió d’independentistes farts de processisme que l’encerclin i que exigeixin que no es continuï perdent temps i que, pel contrari, es proclami d’una vegada la DUI.

2.1.2.1.- De totes formes, i mentre no hi hagi una proposta millor, seria interessant que el Parlament -bé, la part exterior de la seva entrada principal- fos el punt de trobada i de debat de tots els independentistes que realment vulguin la llibertat de Catalunya.

2.2. Cal contribuir a que l’1-O hi hagi el màxim de participació i a que surti un percentatge de “SÍ” el més gran possible. Com més elevades siguin les dues xifres, més dificultats tindran els capitostos de Madrid i el sub-capitostos de Barcelona per cuinar-se un acord entre ells. De totes formes, En Jordi Sánchez ha fet dues declaracions aquests migdia al Centre Internacional de Premsa ben indicatives de quines són les intencions: 1) que si Madrid acordés un referèndum vinculant abans de les 12 hores d’aquest vespre, ell faria tot el possible per desconvocar demà; i 2) que “aconseguir un milió de vots seria un èxit desbordant”.

Per aconseguir que les dues xifres siguin altes, cal:

2.2.1.- ajudar a que es puguin obrir el màxim de centres de votació.

2.2.1.1.- anar l’abans possible (la nit anterior, a les 6 o 7 del matí,…) al lloc que a cadascú li toqui votar i ajudar a que es converteixi amb un centre de votació

2.2.1.2.- quedar-s’hi el major temps possible fins que tot s’acabi

2.2.1.3.- o bé després d’assegurar-ne l’apertura i de dipositar la papereta, anar a casa o a la feina per després tornar abans de l’hora de tancar, les 20 h., per ajudar a que el recompte, les actes i no-sé-què-més, es faci tot el millor possible.

2.2.2.- Vull deixar constància que no he trobat cap indicació oficial sobre què fer a l’hora de tancar. I em sorprèn ja que és molt delicada tota la qüestió del recompte rigorós de les paperetes, de fer-ne l’acta acurada, de la destrucció o no in situ de les paperetes un cop fet el recompte i l’acta, de la cadena de custòdia dels resultats (i de les paperetes, si no es destrueixen) per a la seva suma i centralització correctes, la configuració dels resultats finals, la verificació de la seva exactitud, l’anunci públic dels resultats oficials,…  i suposo que em deixo passos.

2.2.2.1.- Només m’he trobat amb un lacònic: “Des de les 8h del matí i al llarg de tota la jornada s’aniran donant instruccions oficials.”.

2.2.2.2.- Aquest buit encara omple més de dubtes sobre quina pot ser la posterior gestió…  o negociació… o instrumentalització del resultat positiu del “referèndum d’autodeterminació”.

2.2.2.2.1.- En particular, aquest buit projecte ombres sobre la contundent afirmació oficial: “Si guanya el SÍ es proclamarà la independència de Catalunya vint-i-quatre hores després de la proclamació dels resultats definitius. Els resultats (((definitius, entenc))), els publicarà la Sindicatura Electoral i es faran públics entre tres i catorze dies després de la votació”.

2.2.2.2.2.- Per cert, no he sentit qui o com substitueix la –“multas diarias estadoespañolas mediante”- dimitida “Sindicatura Electoral”.

2.2.2.3.- Sí s’ha repetit nombroses vegades, i ha quedat molt clar, quina seria “la gestió” del resultat negatiu: “l’acceptació democràtica del resultat”, la convocatòria d’unes noves eleccions autonòmiques… i la tornada a la cleda del poble català.

2.3.- Cal actuar per a que l’1-O quedi clar que, malgrat tot, és un “referèndum d’autodeterminació del poble català”, i per a que l’1-O NO pugui ser presentat només com una mobilització en general per la democràcia o per les llibertats civils o les millores socials

2.3.1.- en aquest sentit, convé rebutjar unes suposades “Instruccions oficials” ANÒNIMES que pretenen diluir-ne el contingut

2.3.2.- portar samarretes i/o altres peces de roba, banderes (estelades, senyeres,…), cartells del tipus “VOTEM PER SER LLIURES”, paperetes impreses a casa (encara que el Govern s’ha compromés a que n’hi haurà d’oficials), adhesius i qualsevol altra forma de fer visible que anem a participar en el “referèndum d’autodeterminació” (i no només a fer cua per sortir a una foto que es pugui interpretar com que només es participa en una votació sense aquest contingut i a la que, per tant, se li pot donar qualsevol altre contingut diferent… i fins i tot contradictori)

2.3.3.- procurar portar algun aparell que permeti gravar imatges i/o sons

3.- EN TOT AQUEST INTENS PERÍODE, EVITAR CAURE EN LES PROVOCACIONS QUE INEVITABLEMENT HI HAURÀ PER TOT ARREU. Com que sobre aquest aspecte s’hi insisteix constantment, no tinc res a afegir… excepte una “cosa” molt important: està pendent SABER LA VERITAT sobre què va passar en realitat el 17 A.

i 4.- CONSIDERO QUE EL MÉS IMPORTANT QUE ESTÀ PASSANT, I QUE S’HA ACCELERAT ARRAN DEL 20-S, és la creixent presa de consciència de que des de 1714 els catalans som presoners de M/C/E-E i de la pèrdua de por davant de la repressió que està desencadenant. I CANVIARÀ QUALITATIVAMENT TOTA LA SITUACIÓ EN LA MESURA QUE ANEM POSANT EN EL CENTRE DE LA SITUACIÓ LA QÜESTIÓ VITAL (que lògicament, té aspectes polítics i conseqüències econòmiques, però que no és només una qüestió política, i que encara menys és només una qüestió econòmica) DE RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT.

 

“Qui no es mou, no sent les cadenes”

Rosa Luxemburgo, 18711​-1919

 

“L’home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany”

Fèlix Cucurull, 1919-1996

Barcelona, 30 de setembre de 2017

Lluís Botinas Montell, impulsor de LA GOTA CATALANA

Ai goita: barrots al menjador!

Ai goita: ¡si teníem barrots al menjador!

 Però recollons: ¡si portem 303 anys entre reixes i no les vèiem!

El 2014 es va anomenar “Any del Tricentenari” perquè tot l’any sencer va ser dedicat a commemorar els tres cents anys de l’11 de setembre de 1714.

En canvi, a partir de l’1 de gener de 2015, i en ple “procés” oficialment orientat a “aconseguir la independència de Catalunya”, gairebé ningú “de pes” ha tornat a mencionar el 1714.

Però el 1714 va marcar un abans i un després.

Efectivament: fins el 10 de setembre de 1714 el Principat de Catalunya vam ser un Estat Constitucional (per cert, el primer) Europeu Independent. I pel contrari, a partir de l’11 de setembre de 1714 som un Estat Europeu ocupat, que va ser re-ocupat militarment el 1939 i també re-ocupat  per successives onades de tropes civils des dels anys cinquanta fins ara.

La greu realitat actual, doncs, és que els catalans, que érem el poble europeu més lliure fins 1714, tenim des d’aleshores la nostra terra ocupada i som presoners de Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E).

Ara bé: com que els barrots porten més de tres segles instal·lats, i atontats com estem pels discursos enganyosos fets aquí sobre “com millorar l’encaix entre Catalunya i Espanya”, sobre “com elevar el grau d’autogovern aconseguit”, sobre que “Espanya es una nació de nacions”, i sobre altres cortines de fum per l’estil, resulta que aquests barrots ja formen part del mobiliari de les cases, gairebé cap català els veu i per això les grans mobilitzacions han pogut ser canalitzades cap a “una qüestió política, la independència” desviant-les del que és la qüestió vital: RECUPERAR LA LLIBERTAT.

En contra nostra, de 1714 ençà els capitostos de M/C/E-E han sigut educats com a ocupants, han utilitzat sistemàticament la repressió per a sotmetre’ns, saben molt bé que l’actual “Reino de España” es descompondria si Catalunya recuperés la llibertat, i han dedicat des de fa dècades molts esforços a seleccionar i a formar uns sub-capitostos aquí que obtenen els seus privilegis de mantenir al poble català sotmès als capitostos d’allà.

Considero que aquesta és l’explicació de fons de que l’inesperat tsunami que el poble català va iniciar amb la Consulta per la Independència del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, fos canalitzat cap a un internacionalment inexistent “dret a decidir” i cap a la trampa “un referèndum és la resposta política que el poble català necessita però que Madrid no vol”.

Per acabar de fer que el poble català acabi acceptant com a única sortida viable un “referèndum pactat i vinculant per dins d’un parell d’anys (el 2019?)”, M/C/E-E va desencadenar el dimecres 20 de setembre una exhibició de força en nombrosos camps. En particular, els 41 escorcolls de “la Guardia Civil” contra quatre Conselleries i set organismes de la Generalitat amb 14 humiliants detencions, i les esperades reaccions populars (degudament orientades a cridar “Democràcia!” i “Votarem!”), van establir una (falsa) polaritat amb el Govern de la Generalitat que, degudament regada amb els “desinteressats consells” del New York Times, del Finantial Times, del The Guardian, de Le Monde, de l’Allgemeine Zeitung”, de Ban Ki-moon (ONU), de Na Merkel i altres líders europeus, d’En Trump, etc., busca portar a confirmar que l’única “solució política” adequada és pactar Madrid i Barcelona “un referèndum com a Escòcia”, és a dir, un referèndum on guanyi el “NO”. Per això TOTS els partits grans i petits independentistes, i TOTS els mitjans de comunicació grans i petits independentistes han SILENCIAT INTENCIONADAMENT que al referèndum d’Escòcia va haver-hi tupinada.

Però a les mobilitzacions han començat a sentir-se dos crits inesperats pels seus impulsors i que en canvi lliguen amb el que subconscientment sent el poble català: “FORA – LES FORCES – D’OCUPACIÓ !!!” i “LLI – BER – TAT !!!”.

I així està començant a sortir a la superfície de la consciència del poble català la primera de les dues exclamacions que titulen aquest escrit: “Ai goita: ¡si teníem barrots al menjador!”. Això exigeix preguntar-se “Des de quan hi són?” i “Qui i com els va posar?”. I les respostes inevitablement portaran en poc temps a la segona exclamació: “Però recollons: ¡si portem 303 anys entre reixes i no les vèiem!”.

Es necessitarà una mica més de temps per trobar respostes encertades a “Com és que durant tan de temps no vèiem ni els barrots ni les reixes?”.

No obstant, la situació general pot canviar ràpidament: en unes setmanes?, en uns pocs mesos?

 

LA GOTA CATALANA

PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA,

PER RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA

I PER IMPEDIR EL GENOCIDI CATALÀ

contribueix tot el que pot a que el conjunt del que està passant es reorienti ràpidament cap a que M/C/E-E, els nostres ocupants des de 1714, hagin de marxar de terra nostra , i a que automàticament el Principat de Catalunya torni a ocupar el seu lloc en tant que Estat Europeu Independent, el primer Constitucional.

Si, lector, fas teu aquest enfocament, gràcies per fer-lo circular i per enfortir-lo tot el que puguis.

Lluís Botinas <lagotacatalana@gmail.com>

Barcelona, 29 de setembre de 2017

És senzill: LLI-BER-TAT !!!!!!!!!!!!!!!

És molt senzill:

estem ocupats des de 1714

i VOLEM TORNAR A SER LLIURES !

“Lluís, costa molt reconèixer que estem presos i que ens estan genocidant”,     em va dir un historiador conegut i amb àmplia producció literària, després que parléssim intermitentment al llarg de gairebé tot un dia. Dites aquestes paraules tan significatives, es girà i se’n va anar sense ni deixar-me el seu correu electrònic.

 

Nosaltres SOM (intencionadament no dic “érem” o “vam ser”) un Estat, el primer Estat Constitucional, Europeu, independent fins el 10 de setembre de 1714 i ocupat des d’aleshores fins l’actualitat. Quan un Estat ocupat deixa d’estar ocupat, automàticament torna a ser Estat independent sense necessitat de posar a votació res de res. I ARA VOLEM QUE L’OCUPANT Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) SE’N VAGI. I la primera condició per aconseguir-ho és que nosaltres ens situem dins de la CONTINUÏTAT dels nostres més de mil anys d’Història (http://devolucio.cat/) i honorem els nostres avantpassats inspirant-nos en ells. I això sí que només depèn de nosaltres, i que ningú no ho farà per nosaltres.

L’actuació de M/C/E-E utilitzant el seu “Sistema Judicial” basat en el (a Catalunya, que tenim el nostre propi Dret Català i les nostres pròpies Constitucions Catalanes) triplement il·legal seu “Derecho Castellano” i seva “Constitución Española de 1978”, i les seves “Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado” (que, per cert, inclouen els Mossos d’Esquadra), en particular la “Guardia Civil”, aquests darrers dies i sobre tot avui, 20 de setembre de 2017, està fent visibles els barrots que tenim posats des de fa 303 anys i que ja se’ns confonien amb el mobiliari de la casa. A migdia, l’ocupació/escorcoll per la “Guardia Civil” d’onze Conselleries i Organismes de la Generalitat, i la retenció/detenció/segrest d’una dotzena de càrrecs d’importants responsabilitats diverses, comença a fer visible la situació de sotmetiment dels catalans que si un castellà la visqués de sobte 12 hores, li resultaria absolutament insuportable.

Per ràdio i TV he sentit que els concentrats davant de la Conselleria d’Economia cridaven “FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ!!!” i cantaven “ELS SEGADORS”. I només es qüestió d’hores que el contingut “VOLEM TORNAR A SER LLIURES!!!” es vagi expressant en crits de “LLI-BER-TAT!!! LLI-BER-TAT!!! LLI-BER-TAT!!!”. Ara “És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA” (que és el full que LA GOTA CATALANA vam repartir la darrera Diada).

Això va molt més enllà del “Votarem!”, que és “el carreró referèndum” en que els dirigents independentistes-processistes han tancat les grans mobilitzacions populars que des del 2009 van posar en el centre “Independència!!!” arraconant l’orientació oficial “Contra les retallades i pel Pacte Fiscal”. I la via “referèndum”, traïda el 9N del 2014 per la pregunta doble amb resposta triple, i constantment retardada i aigualida des d’aleshores, actualment porta o bé a “unas nuevas elecciones autonómicas” que guanyaria Junqueras amb minoria, o bé a “un referèndum pactado y vinculante como en Escocia y en Quebec” pel 2019, que és la “via política i democràtica” (amb tupinada inclosa, com el 2014 a Escòcia) que recomanen “The New York Times”, “Finantial Times”, “The Guardian”, “Le monde”,…, la Comunitat Europea,…, i que -després d’algunes pertinents trucades d’altres capitostos internacionals a La Moncloa- probablement Trump acabarà d’imposar a Rajoy quan el rebi a la Casa Blanca el proper dimarts 26 de setembre.

El que per ara no reclamen els manifestants, i el que conscientment des del 28-S de 2015 es neguen a fer tan el Govern independentista com els 72 diputats escollits en candidatures independentistes, és un senzill acte que canviaria radicalment la situació a favor dels catalans: proclamar una DUI que instantàniament faria que (EL PRINCIPAT DE) CATALUNYA TORNÉS A EXISTIR DE NOU COM ESTAT EUROPEU INDEPENDENT, i que el conflicte es situés FORA del control de M/C/E-E, per situar-se en el terreny del Dret Internacional. En aquest text de LA GOTA CATALANA hi trobeu feina avançada: Per si fos per manca d’inspiració: dues propostes de DUI. La DUI qualitativament important és la que implicaria el restabliment de tots els nostres Drets Històrics i Territorials mitjançant la DEVOLUCIÓ de les nostres Constitucions (http://devolucio.cat/), que són vigents, en contra del que se’ns ha fet creure.

Barcelona, 20 de setembre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de www.lagotacatalana.cat

Per si fos per manca d’inspiració: dues propostes de DUI

PER SI FOS PER MANCA D’INSPIRACIÓ:

DUES PROPOSTES DE “DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA”

“LA GOTA CATALANA” va néixer tímidament i modesta fa gairebé tres anys, però amb l’ambiciós nom complet de “LA GOTA CATALANA PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA”.

Per què aquest potent objectiu: “PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA”?

Perquè ja intuïa el que poc a poc vaig comprendre que és la qüestió cabdal que faria que tot el món entengués immediatament la raó profunda del que DE NOU està passant a Catalunya des del 2009: que la nostra terra està ocupada per Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) des de 1714, que ens tenen sotmesos fa 303 anys, i que els catalans un altre cop ARA VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT. I que així volem impedir que culmini EL GENOCIDI CATALÀ que la Nació Catalana estem patint des de molt abans de 1714… i que continuem patint actualment cada dia.

Aleshores tothom arreu comprendria que TORNAR A SER LLIURES és quelcom VITAL que, lògicament, té aspectes polítics, i que, també lògicament, té conseqüències econòmiques. Però quedaria clar que RECUPERAR LA LLIBERTAT, que és el que volem, NO ÉS EN ABSOLUT NOMÉS “un tema polític” NI, MOLT MENYS ENCARA, NOMÉS “un tema econòmic”.

Però tot això crucial és justament el que sistemàticament, i de manera que no pot ser sinó intencionada, han amagat i continuen amagant els dirigents de l’independentisme-processista malgrat que cada dia hi ha dotzenes d’exemples que demostren que ELS CATALANS ESTEM PRESOS i que M/C/E-E ES COMPORTA COM LA POTENCIA ENEMIGA OCUPANT GENOCIDA QUE ÉS.

Ara, i davant de la LÒGICA ofensiva de Madrid i del seu “TC”, de la seva “Fiscalia General del Estado” i de les seves “Fiscalias” i dels seus “Tribunales” en territori català, de centenars de citacions, d’escorcolls i segrestos de material i de retencions de persones per part de la seva “Guardia Civil” i d’altres “Guardias” igualment seves, etc., els actuals líders independentistes inviten a “defensar la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió” i altres llibertats adjectivades.

I fins i tot en aquesta situació d’opressió tan escandalosament evident, els líders independentistes catalans continuen amagant que si cridàvem i cridem “VISCA CATALUNYA LLIURE!!!”, és perquè ELS CATALANS NO SOM LLIURES i perquè, en conseqüència, ARA VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT COM A POBLE/NACIÓ/ESTAT (i això inclou totes les llibertats adjectivades).

Però aquests líders-independentistes-que-tan-es-queixen-del-molt-dolents-que-són-els-capitostos-de-Madrid, tenen a les seves mans (dient-ho suaument) NEUTRALITZAR-LOS IMMEDIATAMENT: a qualsevol hora del dia o de la tarda o de la nit podrien fer ara –“ara mateix!, ara mateix!”– una senzilla acció que “diuen-diuen-diuen que” faran el 2-O (això sí, sempre que passi que l’1-O no s’ajorni -“cosa” que sembla preparen-, que es celebri en bones condicions -“cosa” que ja es veu que no serà- i que guanyi un ‘SÍ’ internacionalment acceptable -“cosa” que ja saben els propis impulsors que és senzillament impossible-), i que deixaria fora de joc a M/C/E-E, a la seva “legalidad” i a tot el seu enorme aparell repressiu. Es tracta de treure un breu comunicat que:

         A) redactat en els termes febles i anti-Història-de-Catalunya que ara utilitzen, podria ser:

El Govern de la Generalitat de Catalunya, amb el suport dels 72 escons de la majoria del Parlament de Catalunya i exercint el mandat atorgat per 55% de ‘SÍ’ enfront del 45% de ‘NO’ pel poble català a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015,

PROCLAMA

de forma unilateral la República Catalana com a nou Estat d’Europa.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

 

        i B) redactat en uns termes sòlids que re-establissin la CONTINUÏTAT amb els nostres més de mil anys d’Història i HONORESSIN els nostres avantpassats, hauria de ser quelcom així… o millor:

El Govern de la Generalitat de Catalunya, amb el suport dels 72 escons de la majoria del Parlament de Catalunya i exercint el mandat atorgat per 55% de ‘SÍ’ enfront del 45% de ‘NO’ pel poble català a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015,

fa la DEVOLUCIÓ

al poble de Catalunya i a tota la Nació Catalana

del Dret Català, de les Constitucions Catalanes i de les Llibertats Catalanes,

i de tots els Drets Històrics i Territorials corresponents,

que ens estan sent segrestats de 1714 ençà per Madrid/Castilla/Estado-Español.

 

EL PRINCIPAT DE CATALUNYA ALLIBERAT

torna a ser subjecte jurídic, nacional, constitucional i estatal independent internacional.

Per tant,

deixa d’estar subjugat a una “legalidad estadoespañola” estrangera il·legal imposada,

i un altre cop és un Estat membre actiu de la Comunitat Internacional,

regida per un Dret Internacional del que durant segles va ser un important inspirador.

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE!!!

I a partir del moment en que DE NOU ens situem NOSALTRES (qui ho farà, si no?) en l’arena internacional, tota la força repressiva i tota “la legalidad estadoespañola” (que, en qualsevol cas, cal que quedi clar que el “Derecho Castellano y sus leyes y Constituciones” són i sempre han estat il·legals a Catalunya) de M/C/E-E ja NO TINDRIA RES A FER. I això ja lliga amb el full que vam repartir per la Diada 2017.

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Impulsor de LA GOTA CATALANA   www.lagotacatalana.cat

Correspondència: lagotacatalana@gmail.com

Diada 2017: “És l’hora de replantejar-s’ho tot i…”

És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA

Encara que el dia 1 d’octubre (1-O) aniré a votar “SÍ” en les condicions que sigui, no reviuré la GRAN SENSACIÓ DE LLIBERTAT respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) que PER PRIMERA VEGADA a la meva vida d’aleshores 70 anys acabats de complir, vaig sentir el 9-N de 2014. Per què no? Doncs perquè dipositaré la papereta molt conscient que no servirà pas per a que ni el 2-O ni després, el Govern faci la Declaració Unilateral d’Independència (DUI). Per què ho afirmo tan contundentment? (I tan de bo m’errés!).

Primer cronològicament: per un fet molt concret del que vaig tenir la sort d’assabentar-me en el seu moment i que gairebé cap català més va saber-ho perquè no se’n va informar. Els que ja tenim una certa edat (a prop de 73 anys) i vam passar per la al·legalitat, la il·legalitat, la clandestinitat i l’exili des de la militància d’extrema esquerra, sabem, i moltíssimes persones més amb altres experiències saben, que la vaga de fam es una eina de lluita política a la que es recorre quan els militants veuen la situació molt difícil i busquen desbloquejar-la.

Doncs bé, el 3 de maig de 2016 un llicenciat en Dret de 47 anys que coneix i és conegut per gairebé tots els dirigents independentistes actuals des de la seva activitat conjunta a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i per la seva intensa militància gratuïta independentista des d’aleshores, En David Raventós, va començar una VAGA DE FAM INDEFINIDA fins a que els 72 diputats escollits en llistes independentistes complissin allò per al que van ser elegits: proclamar la independència. Doncs bé, i sense poder entrar en detalls, aquesta activitat política tradicional va ser censurada 16 dies, truncada i represaliada, ja que va ser tancat contra la seva voluntat en un psiquiàtric i medicat fins el clatell dos mesos i dos dies, i en va sortir zombi.

Quina considero hagués sigut l’actuació correcta d’un Govern i d’uns parlamentaris independentistes davant d’una vaga de fam indefinida per la independència feta per un activista al que molts coneixen personalment des de fa lustres? Anomenar una comissió de persones responsables i representatives que anés a parlar –parlamentar!- amb ell per fer-li entendre que la seva vaga de fam era innecessària perquè des del Parlament i des del Govern ja s’estava fent el millor camí concret possible cap a la independència. Doncs bé, això que em sembla tan lògic i senzill, no es va fer… ans tot el contrari: ridiculització, marginació, censura i repressió. I en aquell moment no vaig copsar el significat i l’abast molt més profunds i amplis que tenia aquella conducta concreta.

I més recentment he arribat a la conclusió que el Govern no proclamarà la independència de Catalunya ni el 2-O ni després perquè si el Govern DE VERITAT vol declarar la independència després de l’1-O condicional a que guanyi el “SÍ”, encara és a temps de fer-ho SENSE CAP TIPUS DE CONDICIÓ demà, 12 de setembre de 2017. O el 13-S o el 14-S o qualsevol altre dia dels dotze dies més que li queden a setembre fins l’1-O.

De fet, els 72 diputats del Parlament escollits (també el substitut de Na Muriel Casals, e.p.d.) en candidatures independentistes en les eleccions del 27-S que se’ns va insistir moltíssim que eren plebiscitàries, PODRIEN HAVER PROCLAMAT LA DUI DES DEL 28-S DE 2015, que és pel que TOTES I TOTS I CADASCUN d’aquest diputats van ser elegits pel poble català. O sigui que si els 72 i el Govern primer d’En Mas i després d’En Puigdemont CONSCIENTMENT han decidit NO fer la DUI durant CAP dels més de 710 dies que han anat passant un a un en una atmosfera relativament calmada, ¿ho faran a partir del 2-O en un ambient tacat de sang innocent (en uns fets mortífers a esclarir) i moltíssim més crispat, amb dures amenaces i processos judicials i escorcolls i.. ¡tot! per part de M/C/E-E, complint la seva obligació de “mantener la unidad de España”?

És senzillament fals el que, primer Junqueras i després Puigdemont, van dir l’1 de juliol quan van afirmar: “Complint el mandat del 27-S, convoquem el referèndum pel dia 1 d’octubre”. És exactament a l’inrevés: convocant el referèndum per l’1-O, Puigdemont i Junqueras van acabar de trair (em temo que definitivament si no rectifiquen abans o fins i tot després de l’1-O) el mandat popular del 27-S, que era proclamar la independència.

Si ho haguessin fet, ara la situació seria radicalment diferent i MILLOR, doncs M/C/E-E NO TINDRIA RES A FER, ni altre remei que començar a organitzar i a negociar la seva retirada del territori català que ocupen (i cada dia en tenim dotzenes d’exemples!) des de 1714. Per què? Doncs per què Catalunya hagués passat automàticament a tornar a existir DE NOU com Estat Català Europeu independent. I el conflicte hauria deixat d’estar dins del territori del “Reino de España miembro de la Comunidad Europea” i, per tant, sota el domini de les lleis i de tots els sistemes de control i repressió vigents de M/C/E-E. I aleshores sí que podríem ser reconeguts per altres Estats del món… al ritme que cadascun d’ells considerés adequat als seus interessos, al Dret internacional i, fins i tot, al seu propi camí a la independència. La qüestió és molt senzilla: mentre nosaltres no tornem a afirmar-nos a l’arena internacional com poble/nació/estat independent, continuem inexistint com entitat jurídica i nacional amb la que els altres estats puguin interlocutar. El poble català, a través de l’actual Govern i l’actual majoria parlamentària, hagués començat a establir una noves regles de joc internes i internacionals TRENCANT DEFINITIVAMENT amb les regles de joc que M/C/E-E ens porta imposant des de 1714.

En canvi, la via referèndum en que els dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes –alhora que mantenen marginats als independentistes de l’era franquista- ens han situat sense ni demanar ni admetre cap debat:

1) ens porta a un referèndum que no caldria (com veurem més endavant) i que, descartades la via militar (estem ocupats, però no poden disparar), la via de la seducció (ni se’ls hi passa pel cap seduir a qui tenen sotmès) i la via de comprar-nos (estan en crisi total, també econòmica), és l’únic camí que li queda a Madrid per continuar sotmetent-nos i genocidant-nos… això sí, democràticament. I quina és la manera que el poble català vulgui un referèndum que és la solució per Madrid? Que Madrid el negui! I quina és la manera que els catalans confiem i defensem a uns dirigents que ens estan portant pel camí que vol Madrid? Que Madrid els amenaci, jutgi, etc.!

2) ens obliga a romandre dins de M/C/E-E, i els capitostos d’allà tenen tota la raó en aplicar-nos les seves regles de joc, que van començar a imposar-nos militarment el 1714 i que segueixen imposant-nos complementades des de 1975 amb “el arsenal democrático de la Constitución Española de 1978” (per cert, de “Derecho Castellano” que, estès a “Derecho Español”, ara sembla que sigui l’únic existent). Per això poden portar al Tribunal Constitucional tot el que volen, obrir expedients, fer judicis (quines defenses!), condemnar (quines inhabilitacions!),…

i 3) si el tan esbombat referèndum es fes de manera reglamentàriament perfecte, seria manipulat tècnicament i com fos per a que sortís “NO”. Per això tots els partits i mitjans independentistes, grans i petits, han amagat totalment que a Escòcia el 2014 va haver-hi tupinada, frau electoral: un REAL 70% de “SÍ” va ser convertit en un OFICIAL 54,5% de “NO”. Però s’acabarà fent probablement en condicions pitjors que les del 9-N i així, encara que guanyarà el “SÍ”, no podrà aplicar-se, i s’anirà a unes “negociaciones Generalidad-Madrid” que portaran a “unas elecciones autonómicas” en les que guanyarà Junqueres amb minoria, fet que justificarà la seva “impotencia para quimeras independentistas, y así los catalanes volverán al redil democráticamente”.

Però els catalans podem situar-nos en una orientació QUALITATIVAMENT DIFERENT, i considero que això és el que cal fer des d’ara, i passi el que passi l’1-O i després. Nosaltres SOM (intencionadament no dic “érem” o “vam ser”) un Estat, el primer Constitucional, Europeu, independent fins el 10 de setembre de 1714 i ocupat des d’aleshores fins l’actualitat. Ocupat militarment i després funcionarialment i eclesiàsticament des de l’11 de setembre de 1714, reocupat militarment el 1939 (Franco ho tenia clar: aquí anomenava a les seves tropes “Ejército de ocupación de Cataluña”) i reocupat intencionadament amb tropes civils des dels anys 50 (1983, Presidente Leopoldo Calvo Sotelo: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana en Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que conlleva”) fins ara.

Quan un Estat ocupat deixa d’estar ocupat, automàticament torna a ser Estat independent sense necessitat de posar a votació res de res. Quan els alemanys es retiren de França, els francesos no van posar a votació si tornaven o no a ser un Estat Europeu independent. Que la duració fos de 4,5 anys en el cas francès o que porti 302 anys en el nostre cas, és una qüestió quantitativa que en realitat fins i tot reforça l’aspecte qualitatiu cabdal: que el Principat de Catalunya va ser ocupat el 1714, que la nostra terra segueix ocupada, que nosaltres estem presos actualment (només que els barrots porten 302 anys i ja formen part del mobiliari de la casa!!!), que hi ha un genocidi català des d’abans de 1714, i que VOLEM QUE L’OCUPANT SE’N VAGI. I la primera condició per aconseguir-ho és que nosaltres ens situem dins de la CONTINUÏTAT dels nostres més de mil anys d’Història (http://devolucio.cat/), recuperem, apliquem i actualitzem el nostre DRET CATALÀ (totalment diferent del “Derecho Castellano”), les nostres CONSTITUCIONS CATALANES (que són vigents, en contra del que se’ns ha fet creure), les nostres FORMES DE GOVERN CATALANES (que, entre altres “coses”, per molt increïble que ara ens sembli, feien impossible que a la Nació Catalana hi hagués corrupció social!), etc. Si encara estem dempeus –molt degenerats, però dempeus- és perquè érem molt potents. Inspirem-nos en els nostres avantpassats, i honorem 30 generacions que van crear una Nació Catalana esplendorosa (però que desconeixem perquè ens ha sigut negada i espoliada) i 12 generacions que han mort preses de M/C/EE. Endavant!

I això sí que només depèn de nosaltres,

i que ningú no ho farà per nosaltres.

11 de setembre de 2017, Diada de Catalunya

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Correspondència: lagotacatalana@gmail.com

170906 Conducta indigna que -molt em temo- reforça el nostre sotmetiment a Madrid

Conducta indigna dirigida -molt em temo- a prolongar el nostre sotmetiment a Madrid

Vergonya pròpia i aliena per l’actuació que la “majoria independentista” té avui (6 de setembre de 2017) al Parlament. Està actuant contra la minoria de la manera autoritària, piconadora, democràtico-dictatorial, caciquil, despòtica, coaccionant,…, que el poble català porta 302 anys patint sota la bota de Madrid/Castilla/Estado-Español. I així dóna armes als anticatalanistes d’aquí i d’allà. No m’estranya haver vist que, com a mínim, el diari “El Mundo” estigui transmetin en directe aquest deplorable espectacle.

Només hi ha una manera que permetria que tothom, aquí i arreu, podés comprendre aquesta conducta incorrecta: EXPLICANT QUE DES DE 1714 LA NOSTRA TERRA ESTÀ OCUPADA I QUE ELS CATALANS ESTEM PRESOS I SE’NS ESTÀ GENOCIDANT, I QUE EL QUE DE NOU VOLEM ARA ÉS RECUPERAR LA LLIBERTAT. I que, sotmesos al “Derecho Castellano” (il·legal a Catalunya, que TENIM el nostre propi DRET CATALÀ), a la “Constitución Española y todo el Poder Judicial del Estado Español” imperants (il·legals a Catalunya, QUE TENIM les nostres pròpies CONSTITUCIONS CATALANES VIGENTS), a les “Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado” (forces armades d’ocupació de la nostra terra), etc., aquesta majoria parlamentària estaria mirant d’aprofitar les escletxes que deixa l’Estat enemic ocupant. I l’obligació de tot pres –i més si és polític- és escapar-se; i encara més si el que està pres és tot un poble: el poble català.

Però això decisiu és justament el que TOTS els partits i organitzacions independentistes grans i petis, i TOTS els mitjans de comunicació independentistes grans i petits, estan silenciant i censurant (i fins i tot quan ho consideren necessari, repressaliant) sistemàticament.

CAP (i si m’arriba alguna excepció, demanaré disculpes i col·laborarem) explica que al Principat de Catalunya hi vivia un poble lliure que es va dotar d’un estat. Era una NACIÓ-estat, la primera Constitucional, Europea que va ser Independent fins el 10 de setembre de 1714, i que està ocupada i reocupada des de l’11 de setembre de 1714 fins l’actualitat. Si expliquéssim clarament i a tots els nivells nacionals i internacionals possibles que estem ocupats, l’ocupant hauria d’anar-se.

A més, resulta que aquests 72 diputats independentistes que ara utilitzen abusivament la seva majoria, són els mateixos que intencionadament i traint el mandat i els resultats del 27S, NO HAN VOLGUT utilitzar correctament aquesta majoria –tal com s’havien compromès- per proclamar la Declaració d’Independència de Catalunya qualsevol dia dels més de 700 dies que, un a un, han transcorregut –i han sigut desaprofitats- del 28S ençà.

Efectivament: si aquests 72 independentistes volen de veritat ara la independència, ¿per què NO l’han proclamat el 28S de 2015? O avui mateix? O un altre dia entre aquests dos? Enlloc de fer-ho, avui tenen la actuació inacceptable (“el fin justifica los medios” NO és vàlid ni en Dret Català ni coherent amb la idiosincràsia catalana) que estan mostrant mentre escric aquestes línies d’urgència. I no sé tècnicament si encara també podrien declarar la independència demà, ja que potser les decisions que avui imposin escandalosament ja tanca el període 28S/2015 – 6S/2017. Gairebé dos anys perduts amb desenes de milers de catalans que han mort presos enlloc de morir lliures com desitjaven. I cada dia perdut, segueixen morint més catalans presoners. I no diguem les desenes de milers de milions d’euros que ens han anat robant; ells segueixen emportant-se’n el seu “botín”… i malbaratant-lo.

O més greu encara: gairebé dos anys no només desaprofitats sinó preparant encara més la desfeta.

Sí, aquesta actuació es suma a totes les actuacions (per exemple, obrir innecessaris debats divisors sobre república, bilingüisme, doble nacionalitat, exèrcit,… ¡abans que ARA tots els catalans junts –per sobre de temes com aquests a debatre DESPRÉS- recuperem la independència i la  llibertat perdudes fa 302 anys!) que han anat introduint –conscientment uns i a remolc els altres- els dirigents independentistes per fer que, cas que finalment s’arribi a dipositar una papereta l’1O, s’hi fiquin menys “SÍ” i més “NO”.

I, a més, tement-me que hi hagi tupinada com va haver-hi a Escòcia el 2014, frau electoral escandalós (un REAL probable 70% de “SÍ” va passar a ser un OFICIAL 54,5% de “NO”, amb total complicitat –si non, non– de la direcció central del Partit Nacionalista Escocès (SNP) i dels mitjans de comunicació escocesos, i dels observadors internacionals –excepte els russos, que van denunciar trampes sent totalment marginats- invitats pel propi SNP (per cert, convidarà observadors russos En Romeva?). I aquesta tupinada a Escòcia ha sigut silenciada per TOTS els partits i grups independentistes, i TOTS els “mitjans de comunicació” independentistes (com és lògic, TOTS els partidaris de mantenir-nos sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español tenen l’OBLIGACIÓ de silenciar-ho).

I NO es pot intentar justificar aquesta conducta innoble que ens implica greus danys, amb el vergonyós “argument”: “És l’única possibilitat que ens ha deixat la democràcia de baixa qualitat de Madrid amb les seves continuades negatives a dialogar amb nosaltres”. L’”Estado-Español” genocida que ens està ocupant des de fa més de tres segles i que aixafa tots les nostres Drets Humans com a Catalans i tots els nostres Drets Històrics com a Nació, i que ens genocida, ¿ens ha de donar la més ínfima facilitat per a que els catalans RECUPEREM LA NOSTRA LLIBERTAT? No comment.

Emprant una frase de la nostra censurada i també espoliada Historia que estic aprenent, content i emprenyat, als meus 72 anys: “VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!!!”.

VOLEM LA VERITAT I LA LLIBERTAT!!!

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras