Catalunya i negació de Drets: Humans, dels Pobles, i dels Pobles Indígenes

 L’OCUPACIÓ I EL GENOCIDI DEL POBLE CATALÀ,

I ELS DRETS HUMANS.

I ELS DRETS DELS POBLES.

I ELS DRETS DELS POBLES INDÍGENES.

Continuo al·lucinant amb el que vaig “descobrint” i amb que l’única explicació que trobo a que els catalans no estiguem afirmant als quatre vents la trista realitat de la nostra penosa situació EN TANT QUE CATALANS, és l’avançat grau de genocidats en que ens trobem, i que, com a conseqüència, mirem el món amb les olleres “estadoespañolas” que ens han clavat en el moment de néixer… i això des de fa ja 302 anys.

Però em fa ser optimista que fa “només” (comparativament) cinc anys que m’estic traient aquestes ulleres (diguem que vaig reduint de mica en mica la graduació)… i que ja veig moltes “coses” importants que abans no veia. Confio que això passi a una escala cada cop més gran!

He anat al·lucinant descobrint successivament que des de 1714

—nosaltres (només amb lleugers matisos segons quina posició social o política tinguem) som educats com a subjugats per ells, que s’eduquen a sí mateixos i eduquen a la seva gent (per molt d’esquerres que siguin, i per molt empobrits que els mantinguin) com a subjugadors

—nosaltres estem sent espoliats no només econòmicament sinó en tots els camps, i gairebé arribem a acceptat el que ells diuen: que això és normal i que se’n diu “solidaritat”

—nosaltres estem presos a casa nostra, i ells són els carcellers… és clar que amb l’ajut imprescindible de catalans que són carcellers col·laboradors dins del nostre propi territori

—la nostra terra està ocupada, i els castellans-i-assimilats són els ocupants

—nosaltres vivim enganyats en tots els àmbits i ens costa molt començar a reconèixer-ho, i ells, conscients que ens tenen enganyats, estan pendents de qualsevol reacció que comencem a tenir per tal de contrarestar-la immediatament (((són il·lustratives aquestes frases d’En CARL SAGAN (1934–1996): “Una de les lliçons més tristes de la història és aquesta: si estem sotmesos a un engany massa temps, tendim a rebutjar qualsevol prova que mostri que estem enganyats. Trobar la veritat deixa d’interessar. L’engany ens ha engolit. Simplement, és massa dolorós reconèixer, fins i tot davant nosaltres mateixos, que hem caigut en l’engany. Quant donem poder a algú sobre nosaltres mateixos, gairebé mai el podem recuperar.”, a les que afegeixo aquests comentaris: “Però l’enganyador que ens ha enredat sí que sap la nostra situació i sí que té present tots els seus components, que nosaltres ignorem. Per això s’esforça a amagar, a esborrar, i fins i tot a falsificar, les proves del seu engany. I actua amb tota la duresa que consideri necessària per contrarestar qualsevol petita reacció que tinguem, doncs ell sí està molt amatent i veu els signes que revelen el risc que comencem a adonar-nos del que passa, i de seguida actua per neutralitzar-los. La seva pressió augmentarà a mesura que més temi que descobrim la veritat. I ens saltarà a sobre, pressionant, ridiculitzant-nos, amenaçant-nos, no permetent que respirem, que avancem en la comprensió de la nostra situació real. I sembla clar que com més gran sigui el benefici que treu de la nostra condició d‘enganyats, més i més intensament actuarà per mantenir-nos en la nostra situació d’ignorants de la realitat, de la veritat. I si “ell” és un “Estado-Castellano/Español” de molt més de 302 anys d’experiència, és molt perillós.)))

 

—…

—i això que ara escriuré, des de molt abans de 1714: que estem sent genocidats, i que el genocidi està tan avançat que ni ens en adonem, mentre que ells han escrit repetidament que volen acabar amb nosaltres i han actuat constantment amb voluntat de fer-ho, de genocidar-nos.

Fa un parell de dècades que vaig concloure que això dels “Drets Humans” en realitat és un arma de l’Occident Modern per occidentalitzar i dominar el món. Però ja que:

— els capitostos de Madrid s’omplen la boca amb que a Rússia… i a Xina… i a Iran… i a Síria… i a molts altres països, i, darrerament, a Veneçuela, no es respecten els Drets Humans,

—vaig aprendre fa un lustre que a més de la “Declaració Universal dels Drets Humans” (ONU, 10/12/1948, 30 articles) també hi ha la “Declaració Universal de Drets dels Pobles” (Alger, 4/7/1976, 30 articles), la “Declaració sobre els drets dels pobles indígenes. Cap a un món intercultural i sostenible” (ONU, 7/9/2007, 46 articles)… i sembla que algunes Declaracions més (aportacions? Gràcies!).

— i entès que ens genociden i que ens mantenen presos, vaig pensar que els dos primers drets de tot ser humà han de ser a la vida i a la llibertat,

i vaig decidir convocar pel dimarts 25 de juliol una Trobada/compartir sota el títol:

L’OCUPACIÓ I GENOCIDI DEL POBLE CATALÀ, I ELS DRETS HUMANS.

al que hi vaig afegir:

I ELS DRETS DELS POBLES.

i també:

I ELS DRETS DELS POBLES INDÍGENES.

I una primera observació que ja comparteixo és que a les dues primeres Declaracions no hi ha cap menció a GENOCIDI, i a la tercera, només un cop surt GENOCIDI: “Article 7. 2: Els pobles indígenes tenen el dret col·lectiu a viure en llibertat, pau i seguretat com a pobles diferents i no seran sotmesos a cap acte de genocidi ni a cap altre acte de violència, inclòs el trasllat forçat de nens del grup a un altre grup.”. Aquí cal tenir molt present que ELS CATALANS SOM ELS INDÍGENES DE CATALUNYA. I em sembla clar que relacionar -com convido a fer- Ocupació-Empresonament-Espoliació-Genocidi-Drets·de·tot·tipus (el dilluns 31 de juliol abordarem els nostres Drets Històrics) pot donar-nos una força invencible…

L’idea era llegir els Preàmbuls i els Articles de les tres Declaracions, i valorar quins Drets Humans, i quins Drets dels Pobles, i quins Drets dels Pobles Indígenes, ens estan sent negats ara i des de fa molt de temps per Madrid/Castilla/Estado-Español.

Però veient que gairebé tots els Drets Humans ens són negats en tant que catalans individuals per formar part d’una Catalunya ocupada i d’un poble sotmès, el llistat ja va començar a ser mooooooolt llarg… malgrat no tenir temps ni d’acabar la primera de les tres Declaracions.

I ens vam preguntar per què les Institucions i Organitzacions que a Catalunya defensen els Drets Humans de nombrosos altres pobles, en relació a la pròpia Catalunya i als catalans porten uns aclucalls… o potser unes ulleres fosques amb quatre barres que justament tapen… els quatre pals de la senyera!!!

Vaig formular el mateix desig de l’anterior Trobada:

“M’agradaria que es formés un grup per recopilar més documentació (moltes gràcies per qualsevol document que se’m faci arribar!) i per esbrinar com difondre aquest tema tabú i com moure’l jurídicament tant aquí com internacionalment.

“No sé fins on podem arribar. El que sí tinc clar és que SI ELS CATALANS NO AFIRMEM PÚBLICAMENT QUE LA NOSTRA TERRA ESTÀ OCUPADA, QUE NOSALTRES ESTEM PRESOS, QUE ESTEM SENT GENOCIDATS I QUE ARA VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT, NINGÚ NO HO FARÀ PER NOSALTRES!!!”.

I hi vaig afegir:

I SI ELS CATALANS NO AFIRMEM PÚBLICAMENT QUE ELS NOSTRES DRETS HUMANS, I ELS NOSTRES DRETS COM A POBLE, I ELS NOSTRES DRETS COM A POBLE INDÍGENA CATALÀ, ESTAN SENT NEGATS PER MADRID, I QUE ARA VOLEM RECUPERAR EL PODER SOBRE TOTS AQUESTS NOSTRES DRETS, TAMPOC NINGÚ NO HO FARÀ PER NOSALTRES!!!

Certament, TOT DEPÈN DE NOSALTRES… SI aixequem el cap i ens afirmem en la continuïtat dels nostres avantpassats!!!

LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA