“España es una nación de naciones”
Quina presa de pèl és això?
.
L’ “Estado-Español” va néixer com
UNA PRESÓ DE NACIONS
i segueix sent-ho!!!
Torna a proliferar el discurs-trampa sobre que “España es una plurinacionalidad, es una nación de naciones”, complementat amb que “cal trobar un millor encaix de Catalunya a Espanya”, i que per fi hi ha “una força política espanyola que reconeix Catalunya com a nació”… i alguns diuen que n’hi ha dues…. o fins i tot més. I apareixen “noves forces polítiques catalanes” amb la mateixa orientació.
Sí, és cert: tot depèn de nosaltres. Més concretament, tot depèn d’atrevir-nos a reconèixer la nostra situació –com a poble i com a persones- de sotmetiment des de 1714 a Madrid/Castilla/Estado-Español. Com em va dir un historiador conegut i amb molt àmplia producció literària després que parléssim intermitentment al llarg de gairebé tot un dia: “LLUÍS, COSTA MOLT RECONÈIXER QUE ESTEM PRESOS I QUE ENS ESTAN GENOCIDANT”. Dites aquestes paraules tan clares i significatives, es girà i se’n va anar sense ni deixar-me el correu electrònic.
El que s’amaga tant allà –però cal tenir cada dia més clar que l’obligació dels d’allà és amagar-ho- com aquí –i això és molt més greu- és que l’“Estado-Español” (ara sota el nom de “Reino de España”) en realitat
—va néixer el 1714 destruint l’Estat Català i arrabassant-nos la llibertat i, per tant, com una presó de nacions, i que continua sent-ho,
—és la prolongació i extensió d’un “Reino de Castilla” que ja genocidava pobles des de segles abans que haguéssim de capitular -que no rendir-nos- el 1714 els darrers perquè érem els més forts i vam resistir heroicament,
—i que l’”encaix” que ens va imposar Castilla/Estado-Español el 1714 i que perdura és (no el de “nació sense estat”, com diu la falsedat que a alguns els hi agrada teoritzar sinó) el del sotmetiment, el de “nació amb estat estranger imposat violentament”.
La nostra força ens ve d’arrelar-nos en la nostra terra i en la nostra història de més de 1.000 anys.
Si nosaltres ens afirmem en la nostra continuïtat i en els drets històrics i en les indemnitzacions que se’n deriven, si nosaltres expliquem aquí, allà i a tot arreu que som el primer Estat Europeu Constitucional, independent fins el 10 de setembre de 1714, ocupat des de l’11 de setembre de 1714 i que des d’aleshores continuem ocupats, els ocupants hauran de marxar, i tornarem a ser el Principat de Catalunya, que automàticament recuperarà la seva llibertat i el seu estatus d’Estat Europeu independent.
I si recuperar la nostra llibertat es tradueix en la descomposició de l’“Estado-Español”, això confirmarà que l’“Estado-Español” es va construir aixafant la nostra llibertat, sotmetent-nos i genocidant-nos.
Lluís Botinas, 19-7-2017
