‘Conflictologia’: la superació dels exèrcits

‘CONFLICTOLOGIA’:

UNA MANERA DE SOLUCIONAR ELS CONFLICTES QUE

O BÉ DEIXA OBSOLETS ELS EXÈRCITS

O BÉ SUPERA LA SEVA EFICÀCIA

Actualment hi ha un cert debat sobre la necessitat que la recuperació de l’Estat Català impliqui la formació d’un Exèrcit Català. La majoria de participants en són partidaris i es discuteixen sobre les característiques que hauria de tenir. I la minoria que s’hi oposa ho fa des de posicions pacifistes.

L’enfocament d’En Eduard Vinyamata parteix de l’amplia experiència que lliga precisament els exèrcits amb els conflictes, els gran desencadenant-los per a finalment deixar-los inacabats sinó empitjorats, i els petits sent incapaços d’evitar-los.

L’interès de les propostes fetes per la Conflictologia queda confirmada per l‘assistència als seus cursos d’ensenyament de nombrosos Caps militars de tota graduació, incloses les més elevades, i això tant d’exèrcits de diferents països com dels Cascs Blaus de l’ONU.

Per EDUARD VINYAMATA, autor del llibre Conflictología: curso de resolución de conflictos (2014, Ariel) i d’una dotzena més, inclòs Determinació de Catalunya: projecte nacional i globalització: el poder de la voluntat (amb Imma Tubella, 2002, Rúbrica Editorial).

La importància dels nostres “Drets Històrics”

LA IMPORTÀNCIA DELS NOSTRES “DRETS HISTÒRICS”

La “casualitat” fa que estigui a Llívia, un municipi català d’uns 13 Km.2 i d’uns 1.500 habitants (segons Google), que està totalment situat dins de França, a 6 Km. de Puigcerdà. Hi havia passat un parell de vegades, però no havia buscat la raó d’aquesta sorprenent situació. Passejant pel poble –perdó, per la Vila!-, m’he trobat un pal amb aquesta explicació:

“El rei Carles I, el 1528 li va concedir –tot i que ja l’anomenen així al segle XV- el títol de VILA, el títol més remarcable per la nostra història ja que posteriorment permetrà que Llívia quedi com un enclavament dins de territori francès.

Després de la Guerra dels Trenta Anys, el 7 de novembre de 1659, es signarà el tractat dels Pirineus que posarà la pau entre les monarquies espanyola i francesa, pau que tampoc durarà gaire. Amb aquest tractat, la Monarquia hispànica es deixa prendre el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i 33 pobles de la Cerdanya. Les negociacions s’anaren eternitzant fins que, el 22 de novembre de 1660, es signà el Tractat de Llívia en el que es decidiren quins havien de ser aquests 33 pobles. Miquel Salbà, el delegat espanyol, es va entossudir en que Llívia no era un simple poble, tal com en el tractat dels Pirineus s’havia establert que havien de ser aquests nuclis, sinó una Vila. Per aquest motiu, la nostra Vila es va conformar en un enclavament dins de França.

La cosa no va acaba aquí i, dos-cents anys després, aquesta ratlla fronterera encara no estava del tot establerta. Serà amb l’acord de Baiona, del 26 de maig de 1866, quan es planten les fites i es traça definitivament aquesta línia.”

que, deixant de banda la incorrecta utilització de l’adjectiu “espanyol/a”, em permet fer dues observacions importants per ara:

1.- el Dret Històric concedit el 1528 consistent en pujar un poble a la categoria de Vila, està sent respectat pel molt jacobí Estat Francès 489 anys després, havent superat diferents situacions conflictives.

i 2.- sense l’“entossudiment” del delegat “espanyol” Miquel Salbà (què hagués passat cas de dir-se Miguel Quevedo y Hernández?), probablement mai no hagués existit l’enclavament Llívia en territori francès.

Quina considero que és la importància per ara?

Que tindríem una enorme força internacional (invencible?) si recopiléssim, formuléssim i exigíssim el conjunt dels Drets Històrics del Principat de Catalunya i de tota la Nació Catalana.

Però la condició prèvia sine qua non és l’“entossudiment” del poble català en defensar i recuperar els nostres Drets Històrics.

Apareix així la necessitat de lligar millor els nostres Drets Històrics (qui pot abordar això ara correctament? Coneixeu algú?) amb recuperar la llibertat també ara.

On són els nostres actuals Miquels Salbà?

Comencem a entrenar-nos?

Llívia, 24 de juny de 2017

Carles V no va morir a Yuste sinó a la Murtra (Badalona)

Llibre d’En DANIEL IBÀNYEZ

(2017, Llibres de l’Índex, segona edició)

L’EMPERADOR CARLES V

VA MORIR A LA MURTRA,  BADALONA

(i no a Yuste, Cáceres)

 La Historiografia oficial fabricada per Castella/Estado-Español ens diu que l‘Emperador Romà Germànic Carles V es va retirar l’any 1556 al “Monasterio de Yuste, Extremadura” i hi va morir el 1558. L’any 2006 En Daniel Ibànyez va començar a investigar la possibilitat que Carles I es retirés i morís al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, ciutat on resideixo. Ha organitzat varies visites guiades al Monestir de la Murtra fent justament de guia.

El llibre culmina la construcció d’un puzle que uneix coherentment les peces que En Daniel ha anat descobrint, com que (A) al llarg del temps van ser benefactors d’aquest Monestir de Badalona reis com Joan II, els Reis Catòlics, Carles I, Felip II i l’emperadriu Maria; (B) l’abril del 1493 els Reis Catòlics hi van rebre a Cristòfor Colom en arribar del seu primer viatge al Nou Món; (C) s’hi conserva un mural al·lusiu a una visita de Carles I; (D) el rei Carles I va rebre a Barcelona durant la nit del dimecres 6 de juliol de 1519 la noticia de la seva elecció com a Emperador; (E) que “el imperio donde nunca se ponía el sol” es va dirigir des d’una Cort que es desplaçava fonamentalment entre Barcelona, Molins de Rei, València, Alacant i Saragossa, i que no és fins 1561 quan Felip I traslladà la Cort a Madrid; F)… i moltes més!

DANIEL IBÀNYEZ I JULVE

Nascut a Vigo l’any 1940. Perit Industrial, Barcelona 1964. Empresari del Sector Electrònic, Àrea del Transport des de 1974. Dedicat des de l’any 2004 a la recerca de la Història de Catalunya, en especial de la dinastia dels Àustries, “Hernan Cortés” i “Juana la Loca”. Músic percussionista de Jazz. Escola de Música Moderna de Badalona (1998 – 2004). Coautor del llibre Circuitos Binarios (Editorial Marcombo, 1972). Col·laborador del llibre Foundations of aphasia rehabilitation (Michel Paradis, International Association of Logopedics and Phoniatrics, 1983, New York-Tokio-Cambridge). Treballa a la seva empresa i en temes d’història, i toca en dos grups de Música de Jazz.

Alternativa Educativa per la Catalunya de nou lliure

En homenatge a JOAN FUSTER pels 25 anys de la seva mort

Sueca, la Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 – 21 de juny de 1992

ALTERNATIVA EDUCATIVA

Quines opinions tindrien els clàssics del nostre actual sistema educatiu?

El model educatiu ha de ser una de les bases del proper Estat Català, de nou Estat Europeu Independent.

Aquest model descansarà en una filosofia educativa de Sèneca, dels antics grecs, i en una recuperació del concepte gremial que torni a vertebrar la societat catalana.

Replantejar la nostra Primària, FP, BTX i Universitats. El valor dels idiomes, del català, de les noves tecnologies i de la informàtica, de…

Aquest nou sistema implicarà una necessària revolució arquitectònica, urbanística, de planificació, d’objectius, de bases,…

Recuperar com a centre l´antic principi romà de mens sana in corpore sano.

Els principis de responsabilitat, voluntat, identitat, llibertat i retrobament amb la natura seran els pilars.

Una Catalunya que vulgui cercar la seva essència, la pròpia, no pot viure imitant els sistemes educatius fracassats dels veïns. Estem capacitats per crear el nostre propi model. Som-hi!!!!

L´excel·lència com a objectiu.

Enterrem el regne de la mediocritat!!!!

Per tots els qui afirmin que això és pura utopia, recordar-los que la utopia començarà en el moment que acceptem la derrota dels nostres somnis. Si el somni està present, la voluntat el pot fer possible.

ESTRUCTURA DE L’EXPOSICIÓ:

  • Presentació de les bases metafísiques.
  • Esquema bàsic del nou model educatiu.
  • Intercomunicació d´idees amb els assistents.

“I planegem –filòsof!, arquitecte!-,

El futur transparent, en un cel blau,

Del Temple, de la Farga i del Palau”.

J. V. FOIX

“Oh  vigorosa estirp! Esclava indigna

Que cobeges viltats: sagna, i signa

El teu rescat, i el retorn a la Idea!”

J.V. FOIX

“¿On és l´Etern Present?

Oh flam encès de cap a cap de riba!

Oh dolç cremar d´esperit i de ment!”

J. V. FOIX

Per JAUME GARCIA ESTEVE, professor d’Institut. Historiador.

 

‘La traïció dels líders’, d’En Xirinacs

Presentació, i subsegüent debat, de la trilogia

(cada llibre, d’unes 300 pàgines; disponibles en fotocòpia.

I es poden baixar gratuïtament de

http://bardina.org/tliders/LMX_La_traicio_dels_liders_complet_r2.pdf)

d’en LLUÍS MARIA XIRINACS

LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS

 Primera Part: La sembra laboriosa (1971-76)

Segona Part: Una pedregada seca (76-77)

Tercera Part: La collita perduda (77-79, amb ampliacions 1981 i 1994)

La traïció dels líders parla d’un moment històric concret: de com la Transició no va ser tan modèlica (ara ja s’admet) com alguns van adjectivar-la.

En aquells moments Na NÚRIA ROIG es trobava en una de les Territorials (com es diu ara) de l’Assemblea de Catalunya (AC) i va ser testimoni de moltes de les qüestions que planteja Xirinacs, sobretot al final de l’AC. I  com Xirinacs, també pensava llavors (i pensa ara) que l’AC havia d’haver continuat, etc.

En aquests moments està a la Territorial de l’ANC del seu barri.

Pensa que encara no es pot dir que hi hagi traïció, segons el seu criteri. S’ha de seguir treballant perquè aquesta no es produeixi, i que aquesta vegada sigui diferent.

Però… aquesta conferència és una ocasió excel·lent per aprofundir en el tema.

Na ROSER VECIANA va estar regidora de Drets Civils a l’Ajuntament de Barcelona per ERC-EV de 1999 a 2003. Va ser una experiència fecunda però alhora alliçonadora i pot aportar molt al debat.

Coneguda d’En Xirinacs, durant un temps també va estar treballant a la Fundació Randa i actualment n’és membre.

Per Na NÚRIA ROIG i Na ROSER VECIANA, de la FUNDACIÓ RANDA – LLUÍS M. XIRINACS

Som un Estat ocupat i volem recuperar la llibertat

Som un Estat ocupat i volem recuperar la llibertat.

Si ho reconeixem, TOT CANVIARÀ RÀPIDAMENT.

Nosaltres som (intencionadament, NO dic “nosaltres érem” o “nosaltres vam ser” SINÓ que dic “nosaltres som”) el primer Estat Europeu Constitucional: el Principat de Catalunya, pal de paller de tota la Nació Catalana i dels seus virregnats (del Mediterrani i d’Amèrica) i dels seus Consolats de Mar (arreu del món).

Aquest poderós primer Estat Europeu Constitucional va ser independent fins el 10 de setembre de 1714, està ocupat des de l’11 de setembre de 1714, va ser re-ocupat el 26 de gener de 1939 (les tropes franquistes ho tenien clar: s’anomenaven “Ejército de Liberación” a l’“Estado Español” però “Ejército de Ocupación” a Catalunya. I els catalans d’aleshores també ho tenien clar: anomenaven “Guerra d’Espanya” la guerra que ara, utilitzant la terminologia dels vencedors, inconscientment gairebé tothom en diu “Guerra Civil”), i actualment continua ocupat, sotmès a Madrid/Castilla/Estado-Español.

Quan un Estat ocupat deixa d’estar ocupat, automàticament torna a ser Estat independent sense necessitat de posar a votació res de res de res.

Del que es tracta, doncs, és d’aconseguir que l’ocupant castellano/estadoespañol se’n vagi.

Aleshores automàticament nosaltres tornarem a ser l’Estat Europeu Constitucional independent Principat de Catalunya, posseïdors del nostre Dret Català, de les nostres Constitucions Catalanes (pioneres en el món) i de la resta dels nostres Drets Històrics (a precisar). I així RECUPERAREM LA NOSTRE LLIBERTAT, podrem RECONSTRUIR LA NACIÓ i impedir EL GENOCIDI que patim des d’abans de 1714.

És clar que la primera condició –la condició sine qua non– per aconseguir que l’ocupant castellano/estadoespañol se’n vagi és que nosaltres ens atrevim a reconèixer obertament que els ocupants ens tenen presos i que ens estan genocidant. De fet, de 1714 ençà no es pot ni parlar de poble català, ja que un poble que no és lliure, no és poble. I menys es pot parlar “de justícia o d’ensenyament o d’economia o de res català”, ja que només hi ha “justícia i ensenyament i economia i el-que-sigui estadoespañolas aplicades en territori català”.

I hem de tenir clar que si nosaltres no diem que estem presos i que ens estan genocidant, i que recuperar ara la llibertat no és una qüestió política sinó VITAL (qüestió vital que, és clar, té aspectes polítics i té conseqüències econòmiques, però que és moltíssim més que política i economia), ningú no ho dirà per nosaltres.

Considero que aquest és el QUÈ, és a dir, aquest és el CONTINGUT CLAU que cal posar obertament sobre la taula, i també en el centre dels nostres escrits, de les nostres accions i de les nostres mobilitzacions. I si ho fem, veurem que aquest QUÈ generarà els necessaris COM, QUAN, QUI, ON, QUANT,…, adequats.

Avaluo que això es pot aconseguir en poc temps ja que considero (aquesta és la meva convicció!!!) que la gran majoria de persones que es consideren catalanes –siguin de família, siguin nouvingudes de fa moltes dècades o de fa poc temps- SENTEN que estem presos i que ens genociden, però no ho SABEN perquè ningú no ho diu públicament. Per a mi, aquest SENTIR explica l’esclatant èxit multitudinari de les grans mobilitzacions populars, i aquest NO-SABER explica una certa apatia entre una mobilització i la següent.

Però si s’expliqués clarament la nostra real i lamentable situació, en poques setmanes hi hauria un pas col·lectiu del subconscient al conscient i, com a conseqüència, també passaria a la voluntat de RECUPERAR LA LLIBERTAT DE SEGUIDA, i a la acció PER ACONSEGUIR-HO RÀPIDAMENT.

PER CONCLOURE: Senzillament es tracta d’afirmar-nos en la nostra continuïtat de més de mil anys. S’està dient que “TOT DEPÈN DE NOSALTRES!”. I és cert ja que NINGÚ MÉS pot donar a conèixer al món que estem presos de Madrid/Castilla/Estado-Español (i cada dia podríem mostrar-ne a tothom dotzenes d’exemples palesos i de proves claríssimes si ens traiem la bena estadoespañola que portem posada als ulls!!!) i que ara volem tornar a ser lliures i re-nacionalitzar la comunitat, i així impedir el genocidi que patim des d’abans de 1714. Però nosaltres ho estem callant i amagant… PER ARA!!!!!!!

Barcelona, 23/5/17     Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

www.lagotacatalana.cat/                           lagotacatalana@gmail.com              

Dj. 1: ARBÚCIES: “Els catalans d’abans de 1714”

Dijous, 1 de juny, 19,30 h.

 ATENCIÓ!     A ARBÚCIES

Sala d’Actes de Can Delfi, c. Estenedor s/n.

Activitat gratuïta.   Conferència

CONÈIXER ELS CATALANS D’ABANS DE 1714

PER ACTUAR ADEQUADAMENT ARA

Els catalans d’ara desconeixem totalment com érem els catalans abans d’haver de capitular (que no de rendir-nos) el 1714 davant de les tropes franceses. Traint les capitulacions, “el Reino de Castilla” ens va imposar brutalment el seu exèrcit i, amb ell, el seu dret, les seves lleis, les seves formes de govern (començant per la seva corrupció social), etc., que són a les que, convertides de “castellanas” en “estadoespañolas”, encara estem sotmesos.

S’explicarà que aleshores els catalans érem el poble més lliure i que durant segles vam ser un model, bé a seguir per uns, bé a combatre per d’altres. Aquí no valia això que “las leyes son para aplicarlas y para obedecerlas”. Pel contrari, aquí: podíem incomplir i fins i tot combatre les lleis; la justícia es feia “segons dret i raó”; teníem immunitas plebis (és a dir, immunitat del poble davant de qualsevol autoritat); NO HI HAVIA CORRUPCIÓ SOCIAL; el poble tenia les armes a casa (per tant, impossible el “dret de cuixa” i altres falsedats); etc., etc., etc. Per això –entre moltes altres “coses”- nosaltres vam ser els “inventors” de les primeres Constitucions i del primer Tribunal Constitucional.

El conferenciant invitarà a veure quines conseqüències podria tenir el coneixement del nostre autèntic passat per la nostre actuació ara i per orientar del nostre futur.

Per LLUÍS BOTINAS, investigador independent, impulsor de LA GOTA CATALANA