Bastir un pal de paller?

QUÈ FER AVUI?

BASTIR UN PAL DE PALLER?

*per Recuperar la Llibertat i Reconstruir la Nació Catalana,

*i per així acabar amb el Genocidi que patim des d’abans de 1714

La situació canviaria ràpidament i qualitativa si els catalans ens atrevíssim a reconèixer la veritat de la nostra situació: que estem sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español des de 1714 (i de nou des de 1939), i que ens estan genocidant des d’abans de 1714. I encara canviaria més si, en conseqüència, PROCLAMÉSSIM CLARAMENT A TOT ARREU que el que ara de nou volem és RECUPERAR LA LLIBERTAT I RECONSTRUIR LA NACIÓ justament per impedir aquest nostre genocidi.

Això, que seria evident per un castellà que de sobte visqués 12 hores com vivim els catalans, a nosaltres ens resulta difícil de fer-nos-en conscients perquè fa 302 anys que estem sent repressaliats (“La marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo”) i, complementàriament, formats pels ocupants en tant que ocupats (“La marca del dominat és adoptar la visió del dominador”). Conseqüència: després de més de tres segles, els barrots de la presó ja formen part del mobiliari de la casa i gairebé ningú se n’adona.

Per trencar aquesta situació, i afegit a continguts que he anat abordant en escrits i en activitats anteriors, proposo:

***fer dos “exercicis”:

—Superar el contingut del mot “Independència” pel contingut molt més potent de “Recuperar la llibertat” (que inclou el significat d’”Independència” ja que per tornar a ser lliures, lògicament hem de deixar de ser dependents i passar a ser independents). Si canvies cada cop “Ser independents” per “Tornar a ser lliures” en les teves converses/discussions (o quan n’escoltis o en vegis una), veuràs que els que estan en contra de la nostra independència de seguida o bé callen o bé es posen a cridar i se’n van perquè no s’atreveixen a afirmar obertament que estan en contra de la nostra llibertat. Com a conseqüència, per primera vegada el diumenge 30 d’abril, a la Fira de la Terra, després d’intenses discussions a l’estand de LA GOTA CATALANA, vaig “acomiadar” primer a tres dones i després a un home quan se’n anaven amb un “Formeu part de les tropes civils d’ocupació! Marxeu!!!”.

—Col·locar l’adjectiu corresponen en cada moment. També tot canvia. Aquí i ara, no hi ha “dret” o “constitució” o “justícia” o “ordre” o “universitat” o “economia” o el que sigui sense cap adjectiu, sinó que actualment hi ha “dret castellà (convertit en “derecho espanyol” o, millor encara, en “derecho estado-español”) o “constitució espanyola” o “justícia o ordre o universitat o economia estadoespañolas aplicades per la força –qui no obeeix o qui protesta o qui s’hi oposa, és marginat i repressaliat- en territori català”. Però nosaltres tenim el nostre Dret català i l’hem de recuperar. I les nostres Constitucions, les primeres del món, que són vigents i proposo aplicar-les. I actualment no existeix “Catalunya” sinó “Catalunya ocupada”, ni “catalans” sinó “catalans sotmesos”, etc.

***i fer un reagrupament de persones disposades

—a deixar de queixar-se dels que manen allà, del “Què dolents que són els de Madrid!” (quan el que fan és complir la seva OBLIGACIÓ: mantenir-nos sotmesos i espoliar-nos TOT fins a genocidar-nos),

—a deixar de queixar-se dels que manen aquí, de que els de Barcelona no fan el que ens agradaria que fessin (però que no volen o no poden fer, sigui per ignorància, per por, per comoditat, per complicitat o per la raó que sigui),

—i a assumir personalment la responsabilitat

******d’aprofundir el QUÈ que he/s’ha anat elaborant entorn a LA GOTA CATALANA

******i de començar a concretar els COMS adequats.

A això l’anomeno “Bastir un pal de paller”.

Qui s’anima?

LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA