Dl. 10: “La República Catalana es proclamà com estat independent”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dilluns, 10 d’abril, 19,30 h.     Trobada-compartir.      Activitat gratuïta.

Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI?

LA REPÚBLICA CATALANA ES PROCLAMÀ EL 14 D’ABRIL DE 1931 COM ESTAT EUROPEU INDEPENDENT.

 O sigui que la llibertat ens ha sigut arrabassada dos cops: el 1714 i de nou el 1939.

Convoco una Trobada per compartir el que estic descobrint sobre el significat i el paper real de la (Quarta) República Catalana que En FRANCESC MACIÀ proclamà el 14 d’abril de 1931. M’he trobat que també aquí hi ha discrepàncies.

Segons el text que ens ha arribat (fins i tot reproduït per En FERRAN SOLDEVILA a la seva Història de la Proclamació de la República a Catalunya), Macià va dir “proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica”, i va afegir “D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya.”.

En canvi, ja m’havia arribat fa temps que la proclamació de la República Española va ser posterior a la Catalana i, per tant, difícilment aquesta es podia proclamar abans “D’acord amb el President de la República espanyola” afegint-hi, a més, el qualificatiu de “federal”. I a Wikipedia he trobat que el 14 d’abril “Macià (…) proclamà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica», poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola”, i més endavant afirma explícitament –encara que no ho detalla- que “L’arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica») no és la proclamació original sinó que ho és la citada anteriorment”.

És, doncs,  possible –probable?- que si no s’hagués proclamat unilateralment la República Catalana (i hores abans, segons em van dir el divendres passat, la República Basca; no ho he comprovat encara), la República Española o no s’hagués proclamat o bé ho hagués sigut més tard, ja que a Madrid el que s’estava fent era negociar la reforma de la Monarquia.

Ja he recomanat altres vegades com autor de referència per qui desitgi apropar-se a la veritat en tot el que es refereix al passat i al present de Catalunya i dels catalans, el jurista FRANCESC MASPONS I ANGLASELL (Barcelona, 1872-Bigues i Riells, Vallès Oriental, 1966). Doncs bé, gràcies al seu Dictamen de 12 de febrer de 1932 La Generalitat de Catalunya i la república Espanyola estic descobrint que el 14 d’abril de 1931 la República Catalana és proclamada com Estat independent. I també utilitzaré el seu Pròleg al llibre La nit del 6 d’octubre de 1934 a Barcelona per comprendre millor aquest període.

Abordar tot això i més (i molt benvingut tothom que vulgui compartir el que ha aprés!!!) és una manera de ressaltar el pes que va tenir Catalunya en tot el que va passar, i que sembla que va ser molt més important –si no determinant- del que diu la història oficial vencedora i, per tant, castellano/estadoespañolitzadora. I això ho fan tant les dretes com les esquerres que, les dues, anomenen “Guerra Civil” al període 1936-39 provocat pel cop militar del “18 de julio” quan, en canvi, a Catalunya era denominada “Guerra d’Espanya”. I les dues faran ara una commemoració del 14 d’abril diluint el pes que Catalunya hi va jugar. La diferència serà que les esquerres mostraran “una II República Española beneficiosa para el pueblo español” silenciant la repressió que va aplicar contra els moviment populars i, una cosa que jo desconeixia fins fa poc, que el primer que va prohibir parlar català a Catalunya va ser “el Gobierno de la República Española” quan fuig de Madrid mentre llença l’eslògan “¡No pasarán!”, i s’instal·la a Barcelona.

Introduiré jo, LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA. I si una qüestió familiar no ho impedeix, N’ENRIC BORRÀS, que va ser l’editor de “EL LLAMP”, aportarà –entre altres moltes coses, com l’enorme abast genocida anticatalà de “la batalla de l’Ebre”- la Declaració de cinc línies que volia fer En Macià però que el seu entorn va allargar… i aigualir!

Dt. 11: “Història dels Mossos d’Esquadra”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 11 d’abril, 19,30 h.        DVD-Fòrum.        Activitat gratuïta.

Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT

I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI?

Documental:

HISTÒRIA DELS MOSSOS D’ESQUADRA

Per primera vegada un documental mostra que cal situar l’origen dels Mossos d’Esquadra en el 1640, quan Pau Claris, President electe per insaculació de la Generalitat de Catalunya, decideix muntar un cos d’exèrcit català d’elit, magníficament armat i el de major potència de foc en el seu temps, davant de la nova amenaça de les tropes castellanes.

S’explica quins durs criteris s’utilitzaven per seleccionar els guerrers de cara a assegurar la seva capacitat i eficàcia; els noms utilitzats tan oficialment com popularment per a designar-los; el molt complet armament que portaven i que era el millor de l’època, fabricat íntegrament a Catalunya, que n’exportava a diversos països; les victòries aconseguides i com això va fer que el model fos copiat per altres potències; etc.

Queda, doncs, superada/descartada la versió dominant de l’origen botifler dels Mossos d’Esquadra després del 1714 i per tal de reprimir justament la resistència als borbons. I s’obre la interessant pregunta de per què és aquesta la versió oficial actual.

Per IGNASI P. FERRÉ, director del documental. Guionista, director de cinema i productor català que ha fet set llargmetratges i onze documentals, havent rebut varis premis.

Dl., 3: “Projecte de Constitució per la República Catalana”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 3 d’abril, 19,30h.    Presentació-Debat.    Activitat gratuïta.

 Cicle

QUÈ FER AVUI?

Presentació del Projecte elaborat per CONSTITUÏM

de Constitució per la República Catalana.

EL DEBAT DE LES IDEES:

UNA PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ

COM A EINA DE REFLEXIÓ”.

La proposta de Constituïm és fruit del treball desinteressat de 17 persones  que durant 15 mesos vàrem refondre tres textos previs amb les més de 3.500 aportacions fetes per la ciutadania a través d’internet i, finalment, comparant el resultat amb 45 textos constitucionals d’arreu del món.  Des que l’11 de maig del 2016 vàrem presentar a la Presidenta del nostre Parlament, M.H. Sra Carme Forcadell, el text, que és a la disposició de tothom al nostre web constituim.cat, l’hem posat al debat públic, tant a nivell nacional a través de debats per tot el territori, com internacional en el que hem anomenat “El debat de les idees”.  El nostre text no pretén ser la Constitució de la República, sinó una eina de debat i reflexió per tal d’estimular l’aportació opinions i propostes, favorables o no, tant les procedents de la ciutadania com les d’experts sectorials o en ciència política, nacionals o estrangers, que ens hem compromès a portar de nou al Parlament, seu de la voluntat nacional i popular de Catalunya.

Per JOAN FONOLLOSA, un dels 17 components de CONSTITUÏM. Enginyer industrial, especialitzat en Organització, actualment retirat després d’una llarga trajectòria professional com a consultor d’empreses i professor de la UPC i la UAB.  Políticament, té una llarga trajectòria com a  activista per a independència, ha militat a ERC (1984-89) i a CDC (1992-2008), havent estat conseller nacional i membre del Comitè Executiu en ambdós partits. Autor del llibre ESPANYA EXPLICADA ALS CATALANS.

Dt., 4: “La Tradició Guerrera: MIR DE TOST”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 4 d’abril, 19,30h.    Conferència.     Activitat gratuïta.

Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA.

LA TRADICIÓ GUERRERA:

ARNAU MIR DE TOST (1000?-1072).

El català més influent del segle XI?

Origen i evolució de com i perquè neix la tradició guerrera catalana, la seva temporalitat i la vinculació amb el món dels símbols i els mites. Serà aquesta simbologia solar la forja d´una identitat col·lectiva única. La història de les nostres essències medievals es un fil daurat que lliga amb un món primordial. Aquest pensament que mai no ha mort, la recuperació del poder dels símbols i de la via espiritual pot enfortir l’independentisme i l´actual revolució dels somriures per aconseguir la recuperació de la llibertat .

BIBLIOGRAFIA: *PHILIPPE ARAGUAS, “Les chateaux d´Arnau Mir de Tost” a Actes du 106e Congrès des Socieetés Savantes, París, 1981. *PAUL HALPHANDÉRY, La chrétienté et l´idée de croisade, 2 vols., París, 1954-59. *PERE BALAÑÀ, L´islam a Catalunya (segles VIII-XII), Barcelona, 1997. *PIERRE BONNASSIE, Catalunya mil anys enrere, Barcelona, 1981. *PHILIPPE CONTAMINE, La guerra en la Edad Media, Barcelona, 1984. *FRANCESC FITÉ, Reculls d´història de la vall d´Àger, Àger, 1985; “Arnau Mir de Tost i els vescomtes d´Àger” a Catalunya romànica, vol. XVII, Barcelona, 1994; Arnau Mir de Tost: un senyor de frontera al segle XI, Lleida, 2010. *M. COLL I ALENTORN, “La llegenda d´Otger Cataló i els Nou Barons” a Estudis romànics, nº 1, Barcelona, 1947-48. *G. DUMÉZIL, El destino del guerrero, Madrid, 1971. *JOSEP LLADONOSA, Arnau Mir de Tost, Barcelona, 1974. *Etc.

Per JAUME GARCIA, Historiador i professor.