Dl. 10: “La República Catalana es proclamà com estat independent”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dilluns, 10 d’abril, 19,30 h.     Trobada-compartir.      Activitat gratuïta.

Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI?

LA REPÚBLICA CATALANA ES PROCLAMÀ EL 14 D’ABRIL DE 1931 COM ESTAT EUROPEU INDEPENDENT.

 O sigui que la llibertat ens ha sigut arrabassada dos cops: el 1714 i de nou el 1939.

Convoco una Trobada per compartir el que estic descobrint sobre el significat i el paper real de la (Quarta) República Catalana que En FRANCESC MACIÀ proclamà el 14 d’abril de 1931. M’he trobat que també aquí hi ha discrepàncies.

Segons el text que ens ha arribat (fins i tot reproduït per En FERRAN SOLDEVILA a la seva Història de la Proclamació de la República a Catalunya), Macià va dir “proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica”, i va afegir “D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya.”.

En canvi, ja m’havia arribat fa temps que la proclamació de la República Española va ser posterior a la Catalana i, per tant, difícilment aquesta es podia proclamar abans “D’acord amb el President de la República espanyola” afegint-hi, a més, el qualificatiu de “federal”. I a Wikipedia he trobat que el 14 d’abril “Macià (…) proclamà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica», poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola”, i més endavant afirma explícitament –encara que no ho detalla- que “L’arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica») no és la proclamació original sinó que ho és la citada anteriorment”.

És, doncs,  possible –probable?- que si no s’hagués proclamat unilateralment la República Catalana (i hores abans, segons em van dir el divendres passat, la República Basca; no ho he comprovat encara), la República Española o no s’hagués proclamat o bé ho hagués sigut més tard, ja que a Madrid el que s’estava fent era negociar la reforma de la Monarquia.

Ja he recomanat altres vegades com autor de referència per qui desitgi apropar-se a la veritat en tot el que es refereix al passat i al present de Catalunya i dels catalans, el jurista FRANCESC MASPONS I ANGLASELL (Barcelona, 1872-Bigues i Riells, Vallès Oriental, 1966). Doncs bé, gràcies al seu Dictamen de 12 de febrer de 1932 La Generalitat de Catalunya i la república Espanyola estic descobrint que el 14 d’abril de 1931 la República Catalana és proclamada com Estat independent. I també utilitzaré el seu Pròleg al llibre La nit del 6 d’octubre de 1934 a Barcelona per comprendre millor aquest període.

Abordar tot això i més (i molt benvingut tothom que vulgui compartir el que ha aprés!!!) és una manera de ressaltar el pes que va tenir Catalunya en tot el que va passar, i que sembla que va ser molt més important –si no determinant- del que diu la història oficial vencedora i, per tant, castellano/estadoespañolitzadora. I això ho fan tant les dretes com les esquerres que, les dues, anomenen “Guerra Civil” al període 1936-39 provocat pel cop militar del “18 de julio” quan, en canvi, a Catalunya era denominada “Guerra d’Espanya”. I les dues faran ara una commemoració del 14 d’abril diluint el pes que Catalunya hi va jugar. La diferència serà que les esquerres mostraran “una II República Española beneficiosa para el pueblo español” silenciant la repressió que va aplicar contra els moviment populars i, una cosa que jo desconeixia fins fa poc, que el primer que va prohibir parlar català a Catalunya va ser “el Gobierno de la República Española” quan fuig de Madrid mentre llença l’eslògan “¡No pasarán!”, i s’instal·la a Barcelona.

Introduiré jo, LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA. I si una qüestió familiar no ho impedeix, N’ENRIC BORRÀS, que va ser l’editor de “EL LLAMP”, aportarà –entre altres moltes coses, com l’enorme abast genocida anticatalà de “la batalla de l’Ebre”- la Declaració de cinc línies que volia fer En Macià però que el seu entorn va allargar… i aigualir!