4 notes: Corrupció? Escòcia? Comissió de Venècia? Catalunya del Nord!!!

*DAVANT DEL TSUNAMI MEDIÀTIC “CORRUPCIÓ CATALANA” UTILITZAT CONTRA QUE CATALUNYA RECUPERI LA LLIBERTAT:

1) recordar-les que la corrupció social la va portar “el Reino de Castilla” el 1714. Abans, a la Nació Catalana hi havia poca corrupció individual (ja que el clima de llibertat i de respecte la dificultava) i NO hi havia gens de corrupció social (ja que l’elecció de càrrecs pel mètode anomenat “insaculació” n’era un preventiu pràcticament absolut),

2) dir-les als ocupants que quan ara se’n vagin, a més d’endur-se les seves lleis (de Dret Castellà), les seves Constitucions (triplement il·legals a Catalunya), les seves forces d’ocupació (que ja estan aquí, apart que n’enviïn més), s’emportin la seva corrupció i a tots els seus deixebles catalans,

2.1) que els corruptes catalans no passen de ser uns simples aprenents seus queda demostrat quan s’utilitza el cas Bárcenas com unitat de mesura de la corrupció. M’ha arribat aquesta comparativa (la conclusió l’he afegit jo):

La corrupción medida en Bárcenas.

Un Bárcenas son 47 millones de euros.

El Caso Malaya equivale a 51 Bárcenas. Los ERE de Andalucía equivalen a 43 Bárcenas. Un Juan Carlos I equivale a 38 Bárcenas. El Caso Palau equivale a 0,75 Bárcenas. El Caso Pujol equivale a 0,08 Bárcenas.

Una conclusión: luego los catalanes son tan inútiles, estúpidos, cerrados, inmovilistas, tradicionales, etc., que no sirven ni para ser unos buenos corruptos.

En 302 años de estar siendo reeducados utilizando todos los instrumentos del Estado Español actuando generosamente en el territorio catalán ocupado desde 1714, ni uno solo de ellos ha llegado a las excelencias de los corruptos pata negra: los castellano-estadoespañoles.

Es más, aún conservan algo de su amor a la libertad y de su respeto a los demás. Pero Madrid/Castilla/Estado-Español está dispuesta a proseguir abnegadamente su misión civilizadora multiplicando sus esfuerzos y sin reparar en gastos… ya que, encima, pagan ellos.

¡Todo sea por el bien final de estos desagradecidos e irredentos catalanes!

 

*SOBRE LA TUPINADA A ESCÒCIA:

Ara que es reforça posar (incorrectament) a Escòcia i el seu nou referèndum com exemple, considero molt important fer circular al màxim que el referèndum d’Escòcia del 2014 va ser una tupinada (frau electoral) silenciada allà… i també aquí. A més, i cara a evitar l’aspecte “informàtic” d’una eventual tupinada aquí, pot ser interessant aprendre dels holandesos, que han recuperat el recompte manual.

 

*SOBRE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA:

Fa mesos que indico que és important difondre que la Comissió de Venècia és l’organisme de referència per a que els resultats d’un referèndum siguin reconeguts internacionalment, i comento que és sorprenent que després de quatre anys de parlar de referèndum, no sigui una institució que tots els catalans coneguem degut a les múltiples vegades que aquest nom ha estat en boca dels nous líders independentistes. Per cert, la primera vegada que jo vaig sentir “Comissió de Venècia” va ser en boca del independentista proscrit David Raventós, el de la vaga indefinida de fam per la independència començada el 3 de maig i que va ser censurada, truncada el 16 i represaliada fins el 18 de juliol. Doncs bé, ara la Comissió de Venècia ha saltat al primer pla públic gràcies a una consulta sobre “el Tribunal Constitucional Español” feta per algun organisme justament “estadoespañol”. I, per exemple, és importantíssim saber que aquesta Comissió recomana especialment no establir cap percentatge mínim de participació a fi d’impedir que els partidaris del NO deixin de participar per tal de així no arribar al mínim fixat i aleshores forçar que el SÍ perdi. Sabent això, xoca que el Jutge Santiago Vidal, quan encara era “portaveu oficiós del procés”, proposés que la participació tenia que ser del 60% mínim. Però em fa dubtar el que en data tan recent com el passat divendres 17 de març, el Dr. Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la UPF i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), declarés a Vilaweb: “Idealment, caldria complir tant com es pugui els criteris de la Comissió de Venècia amb relació als referèndums. I, sobretot, assegurar una participació activa de la ciutadania. Com a mínim al voltant del 55%-60%. Si això no es compleix, el referèndum perd peu en termes de legitimació (no de legitimitat). En cas d’un referèndum sense aquelles condicions, i sempre suposant que es pugui fer, la participació seria previsiblement més baixa del 50%. Els partidaris del no no farien campanya i no anirien a votar”. Sembla clar que o bé el Dr. Requejo o bé jo no hem entès adequadament el que diu la Comissió de Venècia. Invito al lector a que em faci arribar la seva lectura: “Código de buenas prácticas sobre referendums” (28 pàgines; hi ha una versió en anglès i un resum d’una pàgina en català).

 

*SOBRE L’ACTITUD AQUÍ RESPECTE A CATALUNYA DEL NORD:

Comparteixo que em costa trencar la identificació de Catalunya amb “las cuatro provincias españolas fabricades después de la reforma territorial de 1833” que em van inculcar des de menut. Poc a poc vaig comprenent quin territori englobava el Principat de Catalunya i tota la Nació Catalana. Ajuda a aconseguir-ho la “Carta Oberta a En Carles Puigdemont” escrita el 3 de març de 2017 per Na Daniela Grau i Humbert, patriota d’Elna (Rosselló, Catalunya del Nord), i que ha difós N’Enric Borràs, editor de El Llamp. Hi denuncia el comportament del Govern de la Generalitat en relació a què és Catalunya…

 

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA