Dt., 28: “MÉS, SOBRE LA SUPOSADA IRONIA CATALANA”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 28 de març, 19,30h.   Activitat gratuïta.

 Cicle

SÍ, ELS CATALANS SOM DIFERENTS.

I VOLEM CONTINUAR SENT-HO. LLIBERTAT!!!

MÉS,

SOBRE LA SUPOSADA IRONIA CATALANA.

Pautes per comprendre l´estat de postració

en que queden els col·lectius humans colonitzats.

Conferència/col·loqui a càrrec de FRANK DUBÉ

Estudi psicològic autocrític, per ajudar a regenerar l´autèntic caràcter del poble català i portar-lo a la situació de MORAL DE VICTÒRIA que necessita. De poc serveix la llibertat, si no alliberem al  català de la imatge pusil·lànime i poruga d´aquell que porta més de 300 anys sense manar i ha estat vexat, escarnit, insultat i espoliat a cor que vols. El desconcert actual és comprensible, i la por en un poble apallissat també.

Però hem d´admetre primer de tot que som uns ESCLAUS amb cadenes; molts amb cadenes de ferro i UNS QUANTS  amb cadenes d´or, però… CADENES!

És urgent una cura Psicològica per retornar el català al seu estat de NORMALITAT, a l’ensems que cal preparar immediatament 3.000 dirigents amb CARÀCTER per dirigir la logística d´enfrontament amb gent que sabem TAN UFANA I TANT SUPERBA fins assolir la llibertat de Catalunya.

Per FRANK DUBÉ. Títol de Professor de Teoria i Solfeig del Conservatori Superior de Música del Liceu, i President de la seva Associació d´Alumnes i Ex-alumnes. Diploma de Psicoestètica per la Universitat Ramon Llull. President de l´Associació d´Estudis Espinaltians. Conferenciant i Showman.

4 notes: Corrupció? Escòcia? Comissió de Venècia? Catalunya del Nord!!!

*DAVANT DEL TSUNAMI MEDIÀTIC “CORRUPCIÓ CATALANA” UTILITZAT CONTRA QUE CATALUNYA RECUPERI LA LLIBERTAT:

1) recordar-les que la corrupció social la va portar “el Reino de Castilla” el 1714. Abans, a la Nació Catalana hi havia poca corrupció individual (ja que el clima de llibertat i de respecte la dificultava) i NO hi havia gens de corrupció social (ja que l’elecció de càrrecs pel mètode anomenat “insaculació” n’era un preventiu pràcticament absolut),

2) dir-les als ocupants que quan ara se’n vagin, a més d’endur-se les seves lleis (de Dret Castellà), les seves Constitucions (triplement il·legals a Catalunya), les seves forces d’ocupació (que ja estan aquí, apart que n’enviïn més), s’emportin la seva corrupció i a tots els seus deixebles catalans,

2.1) que els corruptes catalans no passen de ser uns simples aprenents seus queda demostrat quan s’utilitza el cas Bárcenas com unitat de mesura de la corrupció. M’ha arribat aquesta comparativa (la conclusió l’he afegit jo):

La corrupción medida en Bárcenas.

Un Bárcenas son 47 millones de euros.

El Caso Malaya equivale a 51 Bárcenas. Los ERE de Andalucía equivalen a 43 Bárcenas. Un Juan Carlos I equivale a 38 Bárcenas. El Caso Palau equivale a 0,75 Bárcenas. El Caso Pujol equivale a 0,08 Bárcenas.

Una conclusión: luego los catalanes son tan inútiles, estúpidos, cerrados, inmovilistas, tradicionales, etc., que no sirven ni para ser unos buenos corruptos.

En 302 años de estar siendo reeducados utilizando todos los instrumentos del Estado Español actuando generosamente en el territorio catalán ocupado desde 1714, ni uno solo de ellos ha llegado a las excelencias de los corruptos pata negra: los castellano-estadoespañoles.

Es más, aún conservan algo de su amor a la libertad y de su respeto a los demás. Pero Madrid/Castilla/Estado-Español está dispuesta a proseguir abnegadamente su misión civilizadora multiplicando sus esfuerzos y sin reparar en gastos… ya que, encima, pagan ellos.

¡Todo sea por el bien final de estos desagradecidos e irredentos catalanes!

 

*SOBRE LA TUPINADA A ESCÒCIA:

Ara que es reforça posar (incorrectament) a Escòcia i el seu nou referèndum com exemple, considero molt important fer circular al màxim que el referèndum d’Escòcia del 2014 va ser una tupinada (frau electoral) silenciada allà… i també aquí. A més, i cara a evitar l’aspecte “informàtic” d’una eventual tupinada aquí, pot ser interessant aprendre dels holandesos, que han recuperat el recompte manual.

 

*SOBRE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA:

Fa mesos que indico que és important difondre que la Comissió de Venècia és l’organisme de referència per a que els resultats d’un referèndum siguin reconeguts internacionalment, i comento que és sorprenent que després de quatre anys de parlar de referèndum, no sigui una institució que tots els catalans coneguem degut a les múltiples vegades que aquest nom ha estat en boca dels nous líders independentistes. Per cert, la primera vegada que jo vaig sentir “Comissió de Venècia” va ser en boca del independentista proscrit David Raventós, el de la vaga indefinida de fam per la independència començada el 3 de maig i que va ser censurada, truncada el 16 i represaliada fins el 18 de juliol. Doncs bé, ara la Comissió de Venècia ha saltat al primer pla públic gràcies a una consulta sobre “el Tribunal Constitucional Español” feta per algun organisme justament “estadoespañol”. I, per exemple, és importantíssim saber que aquesta Comissió recomana especialment no establir cap percentatge mínim de participació a fi d’impedir que els partidaris del NO deixin de participar per tal de així no arribar al mínim fixat i aleshores forçar que el SÍ perdi. Sabent això, xoca que el Jutge Santiago Vidal, quan encara era “portaveu oficiós del procés”, proposés que la participació tenia que ser del 60% mínim. Però em fa dubtar el que en data tan recent com el passat divendres 17 de març, el Dr. Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la UPF i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), declarés a Vilaweb: “Idealment, caldria complir tant com es pugui els criteris de la Comissió de Venècia amb relació als referèndums. I, sobretot, assegurar una participació activa de la ciutadania. Com a mínim al voltant del 55%-60%. Si això no es compleix, el referèndum perd peu en termes de legitimació (no de legitimitat). En cas d’un referèndum sense aquelles condicions, i sempre suposant que es pugui fer, la participació seria previsiblement més baixa del 50%. Els partidaris del no no farien campanya i no anirien a votar”. Sembla clar que o bé el Dr. Requejo o bé jo no hem entès adequadament el que diu la Comissió de Venècia. Invito al lector a que em faci arribar la seva lectura: “Código de buenas prácticas sobre referendums” (28 pàgines; hi ha una versió en anglès i un resum d’una pàgina en català).

 

*SOBRE L’ACTITUD AQUÍ RESPECTE A CATALUNYA DEL NORD:

Comparteixo que em costa trencar la identificació de Catalunya amb “las cuatro provincias españolas fabricades después de la reforma territorial de 1833” que em van inculcar des de menut. Poc a poc vaig comprenent quin territori englobava el Principat de Catalunya i tota la Nació Catalana. Ajuda a aconseguir-ho la “Carta Oberta a En Carles Puigdemont” escrita el 3 de març de 2017 per Na Daniela Grau i Humbert, patriota d’Elna (Rosselló, Catalunya del Nord), i que ha difós N’Enric Borràs, editor de El Llamp. Hi denuncia el comportament del Govern de la Generalitat en relació a què és Catalunya…

 

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

Dl. 20: “EXISTEIX LA NACIÓ ESPANYOLA?”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

 Dilluns, 20 de març, 19:30 h.     Conferència-debat.    Activitat gratuïta.

 Combina el Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA

DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA

amb el Cicle

QUÈ FER AVUI?

 EXISTEIX LA NACIÓ ESPANYOLA?

El fet que Castella s’hagi identificat, amb el pas dels segles, amb la petita Hispania (Hispaniola) i finalment amb Espanya ha afavorit posicions nacionalistes catalanes i basques que neguen l’existència d’una nació espanyola i d’Espanya com a nom vàlid d’aquesta nació. Com deia Sanguinetti, França es va construir contra la voluntat de la majoria de pobles que hi vivien, i això va ser obra de l’Estat. Però que l’Estat transformés la nació dels francs en la nació moderna actual no nega la realitat cultural i històrica: hi ha una nació francesa. Cosa ben diferent és si aquest model de poble-nació ens agrada o no, però això és un altre assumpte.

La meva invitació no és a escoltar-me en conferència, sinó venir a reflexionar junts sobre què vol dir nació, quan constatem que hi ha una nació i per què a molts pobles se’ls nega la categoria nacional en temps moderns. Presentaré els conceptes de nació, poble, Hispania, Hispaniola i uns quants textos sobre l’ús i continguts d’“Espanya” i de “nació espanyola”, i això servirà per al debat. Per recuperar les llibertats de Catalunya no cal negar als altres allò que reclamem per a nosaltres: equanimitat, justícia i seny són eines catalanes que no cal abandonar. Per això hauríem de ser precisos i no fer servir  conceptes inadequadament, perquè si ho fem serem tan injustos com l’adversari.

Introdueix FERRAN INIESTA, Professor Honorífic de la Universitat de Barcelona i antic professor de les Universitats de Dakar (Senegal) i d’Antananarivo (Madagascar). Autor, co-autor i compilador de 14 llibres sobre Àfrica Negra.

Dt. 21: “SHAKESPEARE ÉS CERVANTES. 66 raons”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 21 de març, 19,30h.   Conferència.   Activitat gratuïta.

 Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA

DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA

SHAKESPEARE ÉS CERVANTES

66 raons

En Wiliam Shakespeare de Stratford i En Miguel de Cervantes d’Alcalá de Henares, van ser dos homes de palla, triats per encobrir al veritable escriptor Joan Miquel Sirvent, que no és altra persona que Joan Miquel Servent de Xixona.

En Miquel Izquierdo ens exposarà i documentarà unes quantes de les 66 Raons que l’han fet arribar a aquesta conclusió, algunes tan llamineres com les catalanades d’En Shakespeare o els seus lligams amb la nostra terra; ens aconsella, que veiem abans la conferència que va donar a Bellaterra: https://www.youtube.com/watch?v=ZO69GED_4qc. En Miquel ens demana que el disculpem ja que aquesta fou la primera ponència que feia amb sala plena i va haver d’explicar les plantilles a mesura que anaven sortint. Creu convenient que la veiem abans però.

Finalment ens mostrarà el perquè cap dels contemporanis de l’autor de les obres de Cervantes i Shakespeare van poder fer-les: solament Shakespeare va poder ser Cervantes, solament Cervantes va poder ser Shakespeare.

Per MIQUEL IZQUIERDO I PERAN, autor del llibre SHAKESPEARE ÉS CERVANTES. Joan Miquel Sirvent, l’escriptor emmascarat. (Llibres de l’Índex, 2016)

 

 

 

 

Llibre “HISTÒRIES DE DISTRACCIÓ MASSIVA” (segona edició)

    Presentació de llibre + entrevista + preguntes   

 Combina el Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA

DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA

amb el Cicle

QUÈ FER AVUI?

HISTÒRIES DE DISTRACCIÓ MASSIVA

Tòpics, anècdotes i fal·làcies de la Història

(segona edició, 256 pàgines)

“Només descobrint els paranys de la història d’Espanya contra Catalunya

retrobarem el camí més fàcil a la Independència”

 

“Justificació històrica i legal de la necessitat de recuperar

les Constitucions Catalanes per tal de restituir l’estat català”

El dilluns 13 de març, MIQUEL MANUBENS va presentar el seu llibre “HISTÒRIES DE DISTRACCIÓ MASSIVA”, que parteix de la necessitat de contrastar cert revisionisme històric que s’està fent actualment, tant des de Madrid com per part de determinats autors catalans, no sempre amb tota la base documental exigible i desitjable.

L’autor considera que cal recuperar i posar al dia la pròpia història, però explicant-la tal com va succeir realment i no tal com ens ha arribat. Aquest és el primer pas per treure’ns de sobre la síndrome de perdedors que arrosseguem. I un pas necessari per a construir un relat sòlid i una estratègia de futur vàlida.

Aquest llibre explica com van succeir realment un seguit de fets cabdals de la nostra (i de la seva) història, fets importants perquè ens han acabat conduint a la situació actual.

Demostra que els castellans no són hereus històrics dels visigots, com sempre han argumentat per a tenir una superioritat històrica. Que els catalans bastirem un imperi mediterrani del que deriva posteriorment la Corona Hispànica dels Àustries.

També demostra que els catalans no vam participar en moltes de les batalles que suposadament ens han costat la pèrdua dels nostres drets, o que aquests drets no estaven en joc. I que per tant, reclamar la DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalanes, pot ser la via més entenedora, més legal i més fàcil d’aconseguir la independència amb els màxims suports possibles.

ÍNDEX DEL LLIBRE  (segona edició; 40% més de text que a la primera)

Introducció: LA MANIPULACIÓ DE LA HISTÒRIA

Part I: LA VERÍDICA HISTÒRIA DE CASTELLA FINS 1492

Part II: IBÉRICA, de l’origen de la civilització, passant per Ibèria, fins els catalans de 1492

Part III: XPOFERENS, el Moisès català del Nou Món

Part IV: HISPÀNICA, dels catalans de 1492 fins a Napoleó

Part V: LES CONSTITUCIONS CATALANES

Una ullada a l’ÍNDEX DETALLAT permet adonar-se de seguida de l’enorme allau d’aspectes que aborda el llibre, trastocant pràcticament tota la visió del vencedor que ens ha sigut inculcat en tant que vençuts, i obrint les portes a una nova comprensió molt més propera a la realitat. I segur que aquesta transformació interna de cadascú potència la recuperació col·lectiva de la nostra història i la nostra llibertat, i la reconstrucció de la Nació Catalana.

L’autor, MIQUEL MANUBENS, és l’impulsor de Patriotes per la devolució

 

Llibre “ESPANYA EXPLICADA ALS CATALANS”

 Presentació de llibre.

Cicle

SÍ, ELS CATALANS SOM DIFERENTS.

I VOLEM CONTINUAR SENT-HO.

LLIBERTAT!!!

ESPANYA EXPLICADA ALS CATALANS

(Dux Editorial, 2013, 118 pàgines)

El dimarts 14 de març, JOAN FONOLLOSA va presentar el seu llibre.  Parteix de que som una nació… i ells una altra.  Considera que en la nostra relació amb Espanya, els catalans hem comès un greu error històric: ens hem entestat a creure que és com ens agradaria que fos, i això no ens ha deixat veure com és realment. Si som una nació, se’n segueix que Espanya n’és una altra, i per tant som fets de pasta diferent i tenim punts de vista diferents en molts aspectes, i entre ells visions gairebé oposades sobre què és i com s’ha d’organitzar un Estat. Els catalans hem insistit una vegada i una altra a proposar una articulació política de l’Estat, digui-se’n federal, confederal o autonòmica, perfectament adient amb el nostre tarannà i la nostra història, però atesa la idiosincràsia d’Espanya (no necessàriament la dels espanyols, que són una cosa diferent) qualsevol proposta estava abocada per força al fracàs. Aquest fracàs reiterat ens ha dut a explicar-nos i a fer pedagogia que tampoc no ha tingut —ni podia tenir— cap resposta positiva.

Per això s’ha escrit aquest llibre: com una mena de recapitulació de tot allò que ens fa diferents i per què és impossible una entesa; i en particular, la impossibilitat d’una consulta pactada. En ell el lector hi trobarà quines són aquestes diferències i les raons profundes que les causen.

ÍNDEX

Pròleg: No ens entenen?     *Què és Espanya     *Espanya i els espanyols     *Per què som diferents     *La pasta de què som fets     *Dame pan y dime tonto     *San Isidro i Sant Galderic     *La llengua     *Per a què serveix la llei     *La democràcia     *Una unidad de destino…     *Franco no fou un accident     *La Guardia mora     *La doctrina Espartero     *La humiliació del Majestic     *Espanyol de dretes, espanyol d’esquerres     *El (con)federalisme     *Per què va fracassar l’Estatut     *Per què els catalans no poden governar Espanya     *Les víctimes d’Espanya     *Bascos i catalans     *Els toros     *El racisme invisible     *Invasió gens subtil     *Quan la història és profecia     *El futbol com a metàfora     *Albiraments del futur     Epíleg: Som més espanyols del que ens pensem

JOAN FONOLLOSA és enginyer industrial, especialitzat en Organització; actualment retirat després d’una llarga trajectòria professional com a consultor d’empreses i professor de la UPC i la UAB. Políticament, té una llarga trajectòria com a activista per la independència, ha militat a ERC (1984-89) i a CDC (1992-2008), havent estat conseller nacional i membre del Comitè Executiu en ambdós partits. Actualment és un dels 17 membres del col·lectiu CONSTITUÏM. El dilluns 3 d’abril vindrà a presentar el Projecte de Constitució per la Catalunya independent “EL DEBAT DE LES IDEES: UNA PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ COM A EINA DE REFLEXIÓ”, que han elaborat sintetitzant tres projectes anteriors.

Homenatge a En DANIEL CARDONA (1890-1943)

El dimarts 7 de març es va celebrar a la seu del ‘MEMORIAL 1714’ (Fossar de les Moreres, 2-4) un acte d’homenatge a En DANIEL CARDONA (Barcelona, 18 d’agost de 1890 – Sant Just Desvern, 7 de març de 1943) organitzat pels amics de VIBRANT. (((La conferència d’En Frederic Porta que LA GOTA CATALANA havia programat justament per aquest dia 7 amb el mateix objectiu, ha sigut ajornada fins el dimarts 25 d’abril al local “de sempre”))).
Aquesta és la invitació rebuda:

Benvolgut/da,

El proper dimarts 7 de març del 2017 es compleixen 74 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit, heroi oblidat de Catalunya.

En línia amb la publicació d’articles, textos, imatges i cites sobre aquest oblidat personatge del separatisme català de la primera meitat del segle XX, VIBRANT organitza un acte d’homenatge al que fou l’alter ego de Macià i un referent per tota una fornada de catalans.

Presentarà l’acte el secretari de la nostra associació Frederic Porta i realitzaran parlaments l’historiador i arxiver Oriol Escudé, qui ens oferirà una aproximació històrica i biogràfica al personatge, i el president de Catalunya Acció Santiago Espot, qui ens en presentarà la vessant política. Per tancar, hi haurà un petit torn de preguntes en les que el públic podrà dir la seva.

L’acte tindrà lloc al Memorial 1714 a les 19:00h el dimarts 7 de març, dia en el que morí a l’any 1943 aquest lluitador.

Et convidem a assistir-hi i a gaudir de l’acte amb les teves amistats. Junts rendirem l’homenatge que es mereix aquest gran patriota tant i tant desconegut pel seu propi poble.

Salutacions cordials,

Associació Cultural Vibrant
Ens agrada la història perquè ens interessa el futur

El local estava ple amb persones de peu (uns 90 participants?) i un ambient  molt càlid. Es va subratllar que en els moments actuals és especialment important tenir molt presents als patriotes que van dedicar la seva vida a lluitar per recuperar la llibertat de Catalunya i que han quedat arraconats per “uns líders catalans” que s’han acomodat als estrets marges que els ofereix Madrid.