Judici del 9-N: Catalunya és una nació sotmesa

 

JUDICI DEL 9-N:

UNA GRAN OPORTUNITAT PER MOSTRAR A TOTHOM, CATALANS I NO-CATALANS,

QUE SOM UNA NACIÓ SOTMESA DES 1714 A MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL,

I QUE ARA VOLEM TORNAR A SER LLIURES.

Segons “coses” llegides, escoltades i vistes durant la darrera setmana sobre el “Judici del 9-N”, semblaria que els catalans hauríem d’estar: 1) agraïts perquè excepcionalment durant aquest judici un 80% o més s’hagi parlat en català; 2) esperançats en que la sentència serà absolutòria vistes les hàbils i doctes argumentacions dels advocats de la defensa demostrant que dominen millor que els acusadors la legalitat i la Constitució estadoespañolas imposades el 1978; 3) confiats en que aquest signe apaivagador facilitaria el diàleg amb Madrid; i 4) fins i tot tranquil·litzats perquè això ajudaria a que finalment es pugui celebrar “un referèndum pactat, legal i amb resultats vinculants reconeguts internacionalment”.

Però fets com que a Catalunya: 1) la gran majoria de judicis cada dia es celebrin exclusivament en castellà; 2) l’expresident, l’exvicepresidenta i una exconsellera hagin d’anar a defensar-se –encara que sigui acompanyats, arribant tard i parlant en català- davant d’un tribunal estadoespañol a la seu a Catalunya de l’aparell judicial del Dret Castellà, totalment diferent del nostre Dret Català; 3) el suposat diàleg ho seria entre qui té la paella pel mànec i qui vol millorar com serà fregit, i, està clar d’entrada, “dialogant” a Madrid i en castellà; i 4) és absurd que els catalans posem a votació (en un referèndum amb risc de tupinada, com a Escòcia, i deixant per ara al marge qui votaria) si un altre cop volem tenir un estat propi quan l’hem tingut durant molts segles (set? vuit? més?) fins 1714, posen sobre la taula la qüestió decisiva que han amagat tan els acusadors com els defensors: CATALUNYA ESTÀ SOTMESA A MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL.

I justament aquest judici i tot el que l’envolta hagués sigut –és encara?- una bona oportunitat per explicar que el que està en el fons de les mobilitzacions massives i de les seves repercussions polítiques i en tots els àmbits, és que DE NOU ELS CATALANS VOLEM RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT, i que aquest cop els opressors no poden aplicar la seva solució: “Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Catalunya sometida”.

Si es fes aquesta “pedagogia històrica nacional fonamental”, no passarien coses tan recents com:

A) la profanació del Fossar de les Moreres amb una “universitària artística performance creativa moderna”; la ràpida reacció del MEMORIAL 1714 (que té la seu als números 2-4 i està obert els diumenges de 10 a 14 h. i a hores convingudes; dimarts 14 de febrer el seu president, Jordi Miravet, parlarà a LA GOTA CATALANA) i altres entitats i persones, va aconseguir que fos retirada abans de “l’hora de l’espectacle”;

i B) un massiu festival “Casa nostra, casa vostra”, ple de persones ben intencionades però on s’amaga que Catalunya està sotmesa i que si Catalunya ja fos DE NOU un Estat Europeu que hagués recuperat la nostra història independent exemplar en l’exercici de la llibertat de tot el poble durant més de 700 anys, la Catalunya lliure estaria tocant una música molt diferent. Per què? Doncs precisament perquè els catalans tenim moltes intensíssimes però silenciades experiències tant EN ACOLLIR com també EN SER ACOLLITS, tant en rebre víctimes d’ALTRES GENOCIDIS com en poder refugiar-nos per sobreviure al NOSTRE GENOCIDI, aquest decisiu tema tabú.