Era el Principat de Catalunya la ‘Utopia’ de Thomas More?

EL LLIBRE UTOPIA, DE THOMAS MORE,

¿TRACTA EN REALITAT DE CATALUNYA?

 Per molt que ens sorprengui inicialment, la resposta és

 “SÍ, és un retrat en clau al·legòrica

de la Catalunya dels Segles d’Or: XIII – XIV”

El dilluns 23 de gener de 2017, el conferenciant va explicar que un cop s’entén que el narrador del relat és Erasme de Rotterdam, és a dir, Ferran Colom, fill del descobridor, es comença a desvelar el misteri que els crítics literaris no aconsegueixen resoldre: el significat d’aquesta obra mestra.
La ponència va aproximar-se a aquest llibre i a altres de la mateixa època amb un enfocament diferent i decisiu: no es tracta de novel·les de fantasia sinó d’al·legories, és a dir, de discursos seriosos i “censurables”, disfressats en forma de paròdia (Elogi de la Follia), d’invenció fantàstica (Utopia), de conte pastoral (La Diana de Montemayor) o altres disfresses…
Cal llegir el llibre Utopia, de Thomas More, amb la idea que no tracta d’un món fantàstic i ideal, fruit de la imaginació de l’autor, sinó d’un país real, dibuixat en forma al·legòrica. En efecte, hi ha un munt de referències geogràfiques detallades que alguns crítics han intentat identificar amb diferents països, en primer lloc amb l’Anglaterra de l’època.

Començant com un joc, es pot provar a fer el mateix amb el Principat de Catalunya, no el contemporani a Thomas More sinó aquell del grans Reis del Casal de Barcelona. L’encaix és sorprenent: funciona a la perfecció, i és molt revelador.
S’entén la comparació que More fa entre la visió ideal d’aquella Catalunya dels segles daurats i la  Catalunya contemporània seva, en decadència per efecte de les divisions internes i de la reialesa forestera. Tenim un document preciós que ha sobreviscut el pas dels segles i les persecucions dels censors. Podem entendre com els grans intel·lectuals del principi del segle XVI, en particular Erasme Roterodamus, que és el narrador de les meravelles d’Utopia, veien la realitat política de llur país i com ja aleshores s’havia plasmat la consciencia nacional d’una Catalunya que era singularitat política única en el panorama dels diferents regnes de la península i en el panorama europeu.
Es dedicà l’última part de la ponència a passar revista de la difusió arreu d’Europa del llibre Utopia, relacionant la interpretació aquí proposada amb l’acceptació o el rebuig d’aquesta obra, que va tenir fortunes alternes en cada país, depenent de la manera de llegir-la i d’interpretar-la, i del règim polític que dominava cada regió. Mentre a Castella fou ignorada, pels holandesos independentistes es va convertir en una espècie de “manual d’instruccions”.

Comentari d’En Lluís Botinas (170128): per molt que als catalans sotmesos per Madrid/Castilla/Estado-Español d’ençà 1714 ens pugui actualment semblar impossible, l’autor anglès del llibre que instaura en l’imaginari europeu i mundial el concepte d’UTOPIA com allò el més desitjable possible però pràcticament impossible d’aconseguir, dóna veu a Ferran Colom, qui tenia en la seva memòria, en la seva consciència i en el seu cor el poble català i el Principat de Catalunya. Sí, atrevim-nos a començar a acceptar-ho: nosaltres, els catalans, érem aleshores el que després es va convertir en la utopia de tothom que volia una nova i millor vida, és clar que modulada per cadascú a cada lloc segons els seus desitjos… i el seu propi passat. Cal recuperar la nostra autoestima, i per aconseguir-ho res millor que conèixer la nostra autèntica història, quelcom que pocs pobles poden dir. Això ens ajudarà actualment a RECUPERAR LA LLIBERTAT i a RECONSTRUIR LA NACIÓ. I és una raó qualitativa més per reafirmar-me en la proposta que feia el 6 de gener d’enguany: “Inspirar-nos en els nostres avantpassats per actuar adequadament ara“. Així sia!

Conferenciant: PAOLO PELLEGRINO, professor a la Facultat de Física, UB. Nascut al 1969 a Sanremo, Itàlia, des del 2007 és professor a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Va obtenir el Grau en Física a la Università degli Studi di Pavia, i el Doctorat en Electrònica a la Reial Escola Politècnica (KTH) d’Estocolm, on va viure 5 llargs anys de la seva joventut. Des de la tardor del 2001 viu a Barcelona. Des de fa pocs anys és un gran aficionat de la cultura i la història de Catalunya, en particular de les relacions entre Catalunya i el seu país d’origen. Pertany al Institut Nova Història (INH) des de fa 4 anys. Ha publicat una interpretació del llibre Elogi de la Follia, d’Erasme de Rotterdam, titulat La Follia al·legòrica (Edicions Llibres de l’Índex, 2014).