Cridar ‘Visca Catalunya lliure!’ sense explicar que no som lliures?

 

 CRIDAR ‘VISCA CATALUNYA LLIURE!’

I NO FER ENTENDRE QUE NO SOM LLIURES?

El crit “Visca Catalunya lliure!” té un significat profund que tot aquell que es sent català porta subconscientment en el seu interior. I considero que aquesta realitat és la força interna que impulsa… les grans mobilitzacions de l’11 de setembre… i molt més! Recordo que gairebé tota activitat excursionista o sardanística, i no diguem nacionalista, acabava –cridat o murmurat, segons condicions- amb un “Visca Catalunya lliure!”.

I en canvi, sorprèn que no estigui en el centre de tot el que està passant a Catalunya actualment que VOLEM SER LLIURES. O més exactament, que VOLEM TORNAR A SER LLIURES, ja que vam ser lliures durant més de 700 anys. Unes 30 generacions de catalans van viure i morir lliures. Pel contrari, des de 1714 unes 12 generacions de catalans han viscut i han mort preses. I ARA ESTEM VIVINT I MORINT PRESOS.

Us invito a substituir “independència” per “llibertat”, i “volem la independència” per “volem tornar a ser lliures”. Comprovareu que tot canvia. Les discussions, els debats, les declaracions  i els discursos perden tot sentit. A VEURE QUI S’ATREVIRIA A MANIFESTAR PÚBLICAMENT QUE VOL MANTENIR-NOS SOTMESOS!

Però els capitostos de Madrid/Castilla/Estado-Español –i molts dels que els segueixen- saben que els catalans no som lliures. Em va sorprendre la primera vegada que vaig veure a la tele que En Josep Lluís Cleries acabava una intervenció al “Congreso” cridant “Visca Catalunya lliure!”. Vaig pensar –innocent de mi- que hi hauria un escàndol, que causaria impacte i que cridaria l’atenció, i que una munió de “parlamentarios españoles” anirien a parlar amb ell demanant-li explicacions i exigint-li rectificar,… Res de res de res de res de res! Ells saben molt bé que ens tenen sotmesos! I ara entenc molt bé que ELLS NECESSITEN MANTENIR-NOS PRESONERS.

Som els catalans que no sabem que estem presos. I menys que aquest és motiu suficient per poder afirmar que no sabem que estem sent genocidats. I n’hi ha molts motius més. He confeccionat un ja Cinquè Dossier EL GENOCIDI CATALÀ, de 101 pg. Benvinguda més documentació, testimonis,…, cara al Sisè Dossier… i a una sencera Biblioteca EL GENOCIDI CONTRA ELS CATALANS I LA NACIÓ CATALANA.

Seria decisiu que els independentistes –i com més de soca-rel, més- assumeixin el paper decisiu de fer entendre que des de 1714, i per tan actualment, els catalans no som lliures. Passar la nostra condició de presos de Madrid/Castilla/Estado-Español del subconscient al conscient i a la voluntat, canviaria en poques setmanes tota la situació.

1714 MARCA UN ABANS I UN DESPRÉS

1714 MARCA DECISIVAMENT UN ABANS I UN DESPRÉS:

el poble català deixà de ser poble al perdre la llibertat,

i passà a ser un poble-sotmès que està sent genocidat.

¿És contradictori que es consagrés tot l’any 2014 a commemorar el Tricentenari de l’11 de setembre de 1714 i que en canvi ara no se’n parli de 1714?

Seria contradictori si es tingués clar les vitals conseqüències que pel poble català va tenir i té el 1714.

Però no és contradictori si es recorda que tot el 2014 es va oficialment dedicar una muntanya de diners a un llarg reguitzell d’actes que van silenciar el significat profund de l’11 de setembre. Per exemple, NO es va explicar en absolut dues qüestions decisives:

A) QUE FINS 1714, DURANT SEGLES ELS CATALANS HAVÍEM SIGUT MOLT “ESPECIALS”: LLIURES.

Set exemples:

1) “Las libertades eran tan catalanas, tan entrañadas en el alma colectiva, tan peculiares, que sólo las gentes de Cataluña podían entenderlas y guardarlas”. (Francisco Elías de Tejada, Madrid 1917 – Madrid 1978)

2) El Dret Català protegia la llibertat perquè anava del poble cap a les autoritats, i per tan no tenia res a veure amb un Derecho Castellano en el que “El Rey es la ley” i “El que manda, manda

3) Aquí totes les autoritats havien de respectar la immunitas plebis, és a dir, la immunitat del poble

4) Era impossible que aquí hi hagués corrupció social perquè, a més d’aquest clima general de llibertat, l’elecció dels càrrecs pel mètode anomenat INSACULACIÓ era un antídot contra la corrupció

5) El Principat de Catalunya era el pal de paller de la nàutica Nació Catalana que durant segles havia anat conquerint “el imperio donde nunca se ponia el sol”

6) Els 414 dies de setge de Barcelona ja no formaven part de la Guerra de Successió (havia acabat l’abril de 1713) sinó de la Guerra dels Catalans (1713-1715) declarada a ultrança pel Principat contra el Reino de Castilla i el seu aliat, el Royaume de France

7) Fins el 10 de setembre de 1714, el Principat de Catalunya era un Estat-imperi Europeu Independent

I b) QUE, EN CANVI, DESPRÉS DE 1714 NO SOM LLIURES I ENS ESTAN GENOCIDANT.

Cinc proves:

1) Vam ser envaïts, ocupats i repressaliats, primer militarment i després en tots els àmbits de la vida. I això encara dura

2) El Derecho Castellano, convertit en Derecho Estadoespañol, ens va ser imposat manu militari fins l’actual doblement il·legal “Constitución Española de 1978”

3) El 1714 l’exèrcit castellà va importar i imposar la corrupció social com forma sistemàtica de govern tal com ja era en el Reino de Castilla

4) Madrid/Castilla/Estado-Español ens ha robat no només diners sinó tots els fruits (Història, conquestes, avenços científics i artístics, ser pioners en molts camps, etc.) (fins i tot èxits esportius) de la nostre intensa vida: A) de 30 generacions de catalans lliures, més B) de 12 generacions de catalans presos

5) Encara és més greu que el 1714 Madrid/Castilla/Estado-Español ens va prendre LA LLIBERTAT

6) La conseqüència d’aquestes proves anteriors és clara: estem sotmesos i EL POBLE CATALÀ ESTÀ SENT GENOCIDAT.

Conclusió: efectivament, 1714 significà un abans i un després gravíssim per nosaltres.

I cal tenir clar que L’OBLIGACIÓ de Madrid/Castilla/Estado-Español és continuar sotmetent-nos ja que la seva existència és fonamenta precisament en la negació del conjunt del poble català.

Ja és hora que ens en fem conscients… i que reaccionem adequadament!