I si un castellà visqués de sobte 12 hores com els catalans?

 

 Què li passaria a un castellà si de sobte visqués 12 hores com vivim els catalans?

Fa somriure –si no plorar- escoltar/veure els debats amb motiu de la mort d’En Castro. Discussions aferrissades i debats acalorats sobre el grau de democràcia o de dictadura imperants a Cuba abans, durant i després de Castro. El que em fa somriure/plorar és que tots els invitats estan d’acord en una cosa: donen per evident que aquí som lliures.

Confio que entre els no-invitats hi ha persones que, com jo, consideren que els catalans estem sotmesos des de 1714. A nosaltres ens pertoca fer veure als demés que els catalans estem presos de Madrid/Castilla/Estado-Español. I hem de trobar maneres senzilles de fer-ho entendre. Una és preguntar en tota ocasió als capitostos de Madrid i als seus representants i aliats aquí: “Oigan, Ustedes… ¿por qué no celebran el 11 de Setiembre?”.

Convido a aportar i compartir elements que permetin contestar amb claredat la pregunta del títol. Demano ajut per anar desenvolupant, pas a pas, 12 hores d’un castellà que de sobte visqués com vivim nosaltres a partir del moment en que es desperta.

Començo… per anar obrint camí.

Un “Señor de Madrid” es desvetlla i, com cada matí,  posa la ràdio que té a la tauleta de nit. Hi ha canvis. Avui salta dient: “¡Anda! Pero… ¡¡¿en qué lengua hablan estos?!!”. Fa girar tot el dial i observa: “Pues… ¡más de la mitad de las emisoras utilizan esta lengua rara! ¿Qué pasa aquí?”. Surt del llit esparverat, connecta la televisió, fa tot el zapping possible i comenta “Unas cuantas en inglés, tres en castellano y todo el resto en esta lengua extraña. ¡No entiendo nada! Voy a conectarme a Internet a ver qué ha pasado”. La sorpresa continua: “Me parece que todo está escrito en la misma lengua que he escuchado antes. ¡Ah, menos mal! Aquí abajo hay una pestaña que pone ‘Castellano’ y al pincharla, toda la pantalla ha aparecido escrita como siempre. Pero… ¡uy, ha cambiado otra vez! Le daré de nuevo a la pestaña a ver si… Pues sí, ha vuelto al castellano. ¡Qué susto me he llevado!”. Sorprès, decideix anar al quiosc i… “¡Jo! ¡La gran mayoría de periódicos y revistas estan en esta lengua rara!”. I a mesura que passa el dia i que pren un cafè, o compra qualsevol cosa, o pren un mitjà de transport, o va a la feina, o s’asseu a descansar, o… s’adona que s’alegra cada cop que sent que algú o un grup de persones parlen amb la seva llengua castellana. De fet, a mesura que passen les hores,  s’emociona cada cop més… sobre tot si són nens. Però el dia continua i…

Avanço la conclusió a que he arribat, i per a la que busco més arguments, més detalls per tal de fer-la més evident: davant d’una situació que ens impacta fortament, hi ha dues formes de reaccionar: interioritzant-la cap a dins d’un mateix, o bé traient-la cap a fora, exterioritzant el que es sent. Doncs bé: si el castellà que viu de sobte 12 hores com actualment vivim els catalans reaccionés cap a dins: o emmalaltia greument fins a morir-se, o es tornava drogoaddicte, o embogia, o es suïcidava. I si reaccionés cap a fora: o es convertiria en terrorista matant indiscriminadament, o començaria a assassinar selectivament, o, com a mínim-mínim-mínim-mínim-mínim, es faria independentista per actuar amb tota la seva força per tal de RECUPERAR LA LLIBERTAT l’abans possible.

En canvi, nosaltres, a base de temps (segles!), de garrotades (bombardejos, massacres, presons, exilis,…) i de necessitat de sobreviure (al genocidi que patim des d’abans de 1714), ens hem anat acostumant a una situació que ens seria absolutament insuportable si la visquéssim de sobte, com confio s’entengui, I ES SENTI, amb el poc que ja he escrit sobre “el Señor de Madrid”.

Però per fer-ho més impactant i encara més convincent, et demano que m’enviïs per Internet les situacions, els exemples, les reaccions,…, que imaginis, i jo les aniré incorporant amb l’objectiu de fer un redactat cada vegada més complet. Gràcies! I si vols escriure la teva pròpia versió, encara millor.

Endavant!

Lluís Botinas <lagotacatalana@gmail.com>