I si un castellà visqués de sobte 12 hores com els catalans?

 

 Què li passaria a un castellà si de sobte visqués 12 hores com vivim els catalans?

Fa somriure –si no plorar- escoltar/veure els debats amb motiu de la mort d’En Castro. Discussions aferrissades i debats acalorats sobre el grau de democràcia o de dictadura imperants a Cuba abans, durant i després de Castro. El que em fa somriure/plorar és que tots els invitats estan d’acord en una cosa: donen per evident que aquí som lliures.

Confio que entre els no-invitats hi ha persones que, com jo, consideren que els catalans estem sotmesos des de 1714. A nosaltres ens pertoca fer veure als demés que els catalans estem presos de Madrid/Castilla/Estado-Español. I hem de trobar maneres senzilles de fer-ho entendre. Una és preguntar en tota ocasió als capitostos de Madrid i als seus representants i aliats aquí: “Oigan, Ustedes… ¿por qué no celebran el 11 de Setiembre?”.

Convido a aportar i compartir elements que permetin contestar amb claredat la pregunta del títol. Demano ajut per anar desenvolupant, pas a pas, 12 hores d’un castellà que de sobte visqués com vivim nosaltres a partir del moment en que es desperta.

Començo… per anar obrint camí.

Un “Señor de Madrid” es desvetlla i, com cada matí,  posa la ràdio que té a la tauleta de nit. Hi ha canvis. Avui salta dient: “¡Anda! Pero… ¡¡¿en qué lengua hablan estos?!!”. Fa girar tot el dial i observa: “Pues… ¡más de la mitad de las emisoras utilizan esta lengua rara! ¿Qué pasa aquí?”. Surt del llit esparverat, connecta la televisió, fa tot el zapping possible i comenta “Unas cuantas en inglés, tres en castellano y todo el resto en esta lengua extraña. ¡No entiendo nada! Voy a conectarme a Internet a ver qué ha pasado”. La sorpresa continua: “Me parece que todo está escrito en la misma lengua que he escuchado antes. ¡Ah, menos mal! Aquí abajo hay una pestaña que pone ‘Castellano’ y al pincharla, toda la pantalla ha aparecido escrita como siempre. Pero… ¡uy, ha cambiado otra vez! Le daré de nuevo a la pestaña a ver si… Pues sí, ha vuelto al castellano. ¡Qué susto me he llevado!”. Sorprès, decideix anar al quiosc i… “¡Jo! ¡La gran mayoría de periódicos y revistas estan en esta lengua rara!”. I a mesura que passa el dia i que pren un cafè, o compra qualsevol cosa, o pren un mitjà de transport, o va a la feina, o s’asseu a descansar, o… s’adona que s’alegra cada cop que sent que algú o un grup de persones parlen amb la seva llengua castellana. De fet, a mesura que passen les hores,  s’emociona cada cop més… sobre tot si són nens. Però el dia continua i…

Avanço la conclusió a que he arribat, i per a la que busco més arguments, més detalls per tal de fer-la més evident: davant d’una situació que ens impacta fortament, hi ha dues formes de reaccionar: interioritzant-la cap a dins d’un mateix, o bé traient-la cap a fora, exterioritzant el que es sent. Doncs bé: si el castellà que viu de sobte 12 hores com actualment vivim els catalans reaccionés cap a dins: o emmalaltia greument fins a morir-se, o es tornava drogoaddicte, o embogia, o es suïcidava. I si reaccionés cap a fora: o es convertiria en terrorista matant indiscriminadament, o començaria a assassinar selectivament, o, com a mínim-mínim-mínim-mínim-mínim, es faria independentista per actuar amb tota la seva força per tal de RECUPERAR LA LLIBERTAT l’abans possible.

En canvi, nosaltres, a base de temps (segles!), de garrotades (bombardejos, massacres, presons, exilis,…) i de necessitat de sobreviure (al genocidi que patim des d’abans de 1714), ens hem anat acostumant a una situació que ens seria absolutament insuportable si la visquéssim de sobte, com confio s’entengui, I ES SENTI, amb el poc que ja he escrit sobre “el Señor de Madrid”.

Però per fer-ho més impactant i encara més convincent, et demano que m’enviïs per Internet les situacions, els exemples, les reaccions,…, que imaginis, i jo les aniré incorporant amb l’objectiu de fer un redactat cada vegada més complet. Gràcies! I si vols escriure la teva pròpia versió, encara millor.

Endavant!

Lluís Botinas <lagotacatalana@gmail.com>

Una vaga de fam reveladora?

 

La vaga indefinida de fam d’En David Raventós començada el 3 de maig, censurada des del 4, truncada el 19 i represaliada fins el 18 de juliol:

¿és el fet polític/social/vital més important i revelador després de les grans mobilitzacions del poble català?

M’agradaria saber quantes de les persones que llegiu aquestes lìnies us veu assabentar de la dita vaga de fam per un canal diferent del meu… i del propi David i el seu nucli de suport, és clar.

I sobre tot, vull contrastar la valoració que en continuo fent actualment. M’agradaria entendre perquè (sembla que) soc l’única persona (però vull contactar amb més!) que, sense conèixer En David, i més enllà de la feble preparació, dels errors organitzatius comesos i fins i tot del molt inapropiat que potser pogués ser la dita acció, considero que aquesta vaga de fam censurada, truncada i represaliada és tan important per entendre en quina societat estem (sobre)vivint, i per treure’n lliçons que permetin actuar-hi millor i més adequadament cara a RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA.

Qui vulgui tenir més informació pot posar DAVID RAVENTÓS a Youtube i li sortiran bastants vídeos, o escoltar aquestes 11 sessions (d’uns 15 minuts cadascuna) que entre el 12 de maig i el 21 de juliol vaig dedicar a la seva vaga de fam al programa LA GOTA CATALANA PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA que tenia l’any passat a Ràdio La Mina (en total, van ser 34 sessions):

  1. 160512: http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11515974_1.html
  2. 160519 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11584985_1.html
  3. 160526 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11670540_1.html
  4. 160602 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11999649_1.html
  5. 160609 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11999685_1.html
  6. 160616 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11999701_1.html
  7. 160623 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11999711_1.html
  8. 160630 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_12075011_1.html
  9. 160707 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_12146730_1.html
  10. 160714: http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_12219653_1.html
  11. 160721: http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_12302494_1.html

Benvingudes també les aportacions/crítiques/propostes que em vulguis fer arribar. La intenció és que tot formi part d’un article de fons…

Lluís Botinas <lagotacatalana@gmail.com>

Democràcia, o bé Llibertat?

Democràcia-d’alta-qualitat,

o bé Veritat i Llibertat, és a dir, Vida?

Per una banda, els mitjans (dits) de comunicació estan omnipresents a les vides de la població. I sorprèn com els mitjans de comunicació, importants i menys importants, afirmen que democràcia implica llibertat, i que el que transmeten és la veritat inqüestionable. I pràcticament tothom, de qualsevol àmbit (polític, acadèmic, judicial, científic, mèdic, etc.), que hi té accés, actua en sintonia.

A més, aquest bloc enorme ha establert un xantatge molt eficaç: qui s’atreveix a qüestionar la democràcia, és automàticament desqualificat titllant-lo de feixista, nazi, autoritari, totalitari, etc.

I en particular, els dirigents “independentistes” –nom que amaga que la qüestió clau és recuperar la llibertat- critiquen als dirigents “unionistes” –designació que amaga que volen continuar mantenint-nos sotmesos- afirmant que “la democràcia espanyola és de baixa qualitat” i que no permet, entre altres, la llibertat d’expressió. I ens apunten que la catalana és-i-serà una “democràcia-d’alta-qualitat”… quan, per exemple, recentment han censurat la vaga de fam de 16 dies i els dos mesos d’internament psiquiàtric contra la seva voluntat del independentista de 47 anys David Raventós.

Per un altra banda, resulta  –i això no és qüestió ni de dretes ni d’esquerres, ni d’”independentistes” ni d’”unionistes”-  que quan s’investiga amb rigor molts dels fets importants que passen a prop (STE-Síndrome Tóxico Español, 23-F, 11-M, Germanwings,…; 1714, “Guerra Civil”, “Transició”, “Cas Scala”, “procés”,…) o lluny (Plaça de Tiananmen, 11S, 7J, Boston, avió malaisi a Ucraïna, Síria, Charlie-Hebdo, estadi Saint Denis -i potser més- fa un any a Paris,…), gairebé sempre s’arriba a la conclusió que la versió oficial del fet no només no està demostrada sinó que és muntada expressament per amagar el que autènticament ha passat. En canvi, es nega que existeixin altres temes malgrat estar davant dels nassos: fumigacions o chemtrails; desaparició de nens i joves; funció negativa dels sistemes sanitari, educatiu, judiciari, bancari,…; etc.

I justament la democràcia és una peça decisiva per a que tot això pugui succeir.

Convido a posar en comú experiències i propostes (la meva: situar en el centre Vida-Veritat-Llibertat), i treure’n eventuals mesures o suggeriments o… conclusions.

Maneres de ser més feliç

 

Maneres de ser més feliç

78 propostes en molts (tots?) els àmbits de la vida

En Marcel Mañé, amb el mètode sistemàtic d’un Doctor en Enginyeria, ha anat recopilant al llarg de la seva ja llarga vida un ampli ventall d’actituds, actuacions, hàbits, etc., molt variats que contribuirien a que fóssim més feliços.

En el context català actual, resulta interessant recordar que el segon paràgraf de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica de 1776 (per cert, molt probablement inspirada en las nostres Constitucions Catalanes de 1705) afirma:

“Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quan s’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva seguretat i felicitat”.

En Marcel desgrana una a una les 78 propostes que concentra en un PowerPoint que es troba al seu portal.

MARCEL MAÑÉ: 79 anys. Doctor en Enginyeria Industrial. Jubilat. Té el portal http://www.marcel-mane.com/ Entre moltes altres “coses” interessants que ens explicarà en futures conferències, ha fet una traducció al català de tot el volum I de “El Quijote” que demostra amb una probabilitat del 99,8% que en realitat la “edición original en castellano” està traduïda d’un previ verdader original en català.

Solidaritat amb SANTIAGO ESPOT

 El dilluns, 7 de novembre,  a les 19 h. es va celebrar una

Concentració en solidaritat amb SANTIAGO ESPOT,

cridat a declarar a l’Audiència Nacional de Madrid

SANTIAGO ESPOT I PIQUERAS és el primer polític (president executiu de Catalunya Acció) sense càrrec electe (ULL!: 401 polítics catalans amb càrrec electe estan sotmesos actualment a processos judicials per desobediència posats en marxa per la “Justicia estadoespañola”) que ha sigut citat per l’Audiencia Nacional a Madrid el dilluns 7. Ha de declarar com a investigat per haver impulsat la xiulada contra l’himne estadoespañol a la final de la “Copa del Rey” presidida per l’il·legal Felipe-VI el Camp Nou el 30 de maig de 2015. En Santiago va redactar un Manifest i una dotzena d’entitats van signar-lo i recolzar-lo.

El dilluns dia 7 de novembre a les 7 h. del vespre unes 200 persones van mostrar el seu suport a En Santiago Espot i el seu rebuig a la situació en que es troba xiulant davant de la Delegació del Govern Espanyol a Barcelona, al punt de trobada entre els carrers Roger de Llúria i Mallorca.

El grup que convocà es diu “MOLTES MERCÈS”, i es pot trobar la seva convocatòria aquí:  http://www.directe.cat/noticia/545408/video-marxem-pitant-prepara-una-parodia-davant-la-delegacio-del-govern-espanyol

Hi ha una entrevista a Santiago Espot al diari El Punt Avui titulada “M’acusen d’escriure; en farem un ‘casus belli’ polític” a: http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1017773-m-acusen-d-escriure-en-farem-un-casus-belli-politic.html .

A continuació, unes línies de suport que va escriure En JORDI MIRAVET, President de MEMORIAL 1714. S’hi troba una interessant distinció entre les concepcions catalana i castellana de la Llei i de la Justícia.

 SUPORT A SANTIAGO ESPOT

Avui fem un acte de suport a Santiago Espot per una llei que el vol incriminar.

La llei ? La llei ! I si definim la llei per saber de què parlem? I si qui domina el poder la defineix com una eina més per interpretar-la i sotmetre selectivament a qui més li convingui?

I si, contràriament, els catalans, seguint la nostra tradició moltes vegades centenària, ens creiem amb el dret de faltar a la llei per tal d’avantposar l’interès de la justícia a la observança de la llei?

Avui fem costat a Santiago Espot per uns xiulets; ahir a Carme Forcadell per no obeir, diuen; l’altre dia l’expresident Mas i el seu govern per facilitar-nos el vot a les urnes; i s’afegeixen a la llista alcaldes, regidors… tot un conjunt de representats i representants del nostre país. Tot un conjunt de lleis adaptades i interpretades només que per a punir-nos.

No ens enganyem, no ens jutgen per una xiulada; ens jutgen perquè ells parlen de lleis i nosaltres parlem de justícia.

El nostre romanç del segle XVII deia: Ara el rei nostre senyor declarada ens té la guerra! I nosaltres avui recollim adaptat el final del poema Indesinenter del segle XX de Salvador Espriu cantat per en Raimon per dir que no volem ser mai més sotmesos a lleis que no ens reconeixen sinó ser l’únic senyor de la llei que ens governi.

Jordi Miravet Sanç, President de MEMORIAL 1714

Barcelona, 7 de novembre de 2016

Convé estar a l’aguait per properes accions en defensa d’En Santiago Espot. I també en defensa dels més de 400 càrrecs electes que tenen obert un procés judicial.

LA GOTA CATALANA considera que la millor línia d’actuació contra aquesta repressió per part de l’Estado-Español és afirmar la CONTINUÏTAT amb el Principat (i tota la Nació Catalana), amb les Constitucions Catalanes (que són vigents: APLIQUEM-LES!!!), amb el Dret Català, amb la nostre “Justícia segons Dret i raó”, i tota la resta… a re-aprendre i a vivificar cada dia?

Afirmar-nos en la continuïtat del moltíssim que vam ser, i que una part hem preservat… i que portem dins nostre, en el nostre subconscient personal i col·lectiu, en la memòria històrica del poble català. Això donaria contingut i força al moviment per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA.

Que ens arrenquessin LA LLIBERTAT i tot el que vam construir durant vuit segles, va dependre d’ells. Que ara ho ressuscitem i recuperem tot, DEPÈN DE NOSALTRES.

DESOBEDIÈNCIA, o bé CONTINUÏTAT?

Per aprofundir quina és l’orientació més adequada per convertir els atacs judicials de l’”Estado-Español” contra En Santiago Espot i els per ara 401 polítics catalans amb càrrec electe, en una força insuperable per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA, al c. Cartagena, 230, 5è 1a. En lluís Botinas va celebrar el dimarts, 8 novembre, una Conferència-intercanvi titulada Desobediència, o bé Continuïtat? Desobediència a ells, o bé afirmar la nostra Continuïtat vital?

L’alternativa qualitativa a obeir-los no és desobeir-los, ja que tan l’obediència com la desobediència es situen les dues en el terreny de joc il·legal establert des de 1714 per Madrid/Castilla/Estado-Español. L’alternativa qualitativa és afirmar-nos en la continuïtat del nostre passat, del que érem i que volem tornar a ser: homes i dones lliures sobre la nostra Terra Catalana. I així honorem les més de 30 generacions d’avantpassats que van ser lliures, i les dotze generacions darreres, que han mort preses.

D’establir aquesta continuïtat depèn aconseguir ara recuperar la nostre llibertat, objectiu que per sí sol ens dona la plena legitimitat. Però a més, com que les Constitucions Catalanes són vigents, aquesta ja és la nostra legalitat ara i aquí. Apliquem-la.

Resultat de la conferència: el document DESOBEDIÈNCIA A ELLS, O BÉ CONTINUÏTAT NOSTRA?

 

NUNCA EXISTIÓ UN ‘FELIPE V REY DE ESPAÑA’

Felipe-V-de-Castilla (que reinó de 1700 a 1746, excepto de enero a agosto de 1724, en que reinó su hijo Luis I) y Felip-IV-de-Catalunya (de 1702 a 1705) no era ‘Rey de España’ sino que tenía una larga retahíla de títulos, como queda claro en la pág. 3 de su ‘Decreto de Nueva Planta’ de 1716 que puede verse más abajo.

El primer rey que se llamó ‘Rey de España por la Gracia de Dios’ fue Amadeo I (1871-1873). Y el primero que se llamó a secas “Rey de España” fue Juan Carlos I (1975-2014), ya que sólo podría haber añadido “por las gracias del Generalísimo Franco”.

Adoptar el nombre ‘Rey de España’ fue un paso más del largo proceso de construcción del Estado Español, proceso iniciado a partir de que el Reino de Castilla -con el imprescindible apoyo del Royaume de France- lograse por fin, tras varios intentos fracasados, la destrucción de los Estados de los cuatro Reinos que conformaban la Nación Catalana: el Reino de Valencia y el Reino de Aragón fueron derrotados en 1707, el Principado de Cataluña en 1714 y el Reino de Mallorca en 1715.

La paulatina formación del Estado Español significó en realidad la destrucción (y en absoluto la continuación) de la Monarquía Hispánica Compuesta constituida por los Reyes Católicos, casados en 1469.

La falsificación consistente en presentar en todas partes como ‘Rey de España’ a quien, antes de Amadeo I (1871-73), era depositario de la corona de ‘la Monarquía Hispánica’ o de ‘las Españas’, forma parte precisamente de la construcción y reforzamiento del Estado Español. Y revela que ‘el Estado Español’ no es ‘una nación de naciones’ sino ‘una prisión de naciones’. Esta es la base histórica fundamental que explica que actualmente Cataluña de nuevo (por esto “Barcelona tiene que ser bombardeada cada 50 años para controlar Cataluña”) quiera recuperar su libertad.

Decret Nova Planta-pg 3