Conferència: EL ‘REINO DE ESPAÑA’ VA COMENÇAR EL 1870

El dimarts 25 d’octubre, i dins del Cicle RECUPEREM LA AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA, va tenir lloc la Conferència

Demostració que el ‘Reino de España’ va començar a existir el 1870

que vaig convocar amb aquesta presentació:

Em va colpejar trobar-me la cita de Tàcit: “La marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo”. Em va ajudar a comprendre perquè encara em costa tant no canviar al castellà quan em trobo amb algú que em parla o contesta amb la que és “la llengua de l’amo”. També vaig comprendre que aquesta és la raó per la que N’Albiol, N’Arrimadas i altres utilitzen el castellà quan intervenen al Parlament de Catalunya: per recordar-nos qui és aquí l’amo (encara).

Amb el temps, vaig ampliar el contingut de la cita de Tàcit fins a que “La marca del vençut és adoptar la visió del vencedor”. I quan un es fa conscient d’això, comença a adonar-se que hi ha marques per tot arreu. I en particular en la Història dels vencedors que ens han inculcat en tan que vençuts. I això arriba a detalls, petits però que acumulats tenen un gran pes.

Per exemple, quan oficialment es parla de “Los Reyes de España”, et trobes (acabo de copiar-ho de Wikipedia) explicacions/falsificacions de l’estil:

— “Carlos II de España, llamado «el Hechizado» (Madrid, 6 de noviembre de 1661-ibídem, 1 de noviembre de 1700), rey de España entre 1665 y 1700”.

—“Felipe V de España, llamado «el Animoso» (Versalles, 19 de diciembre de 1683-Madrid, 9 de julio de 1746), fue rey de España desde el 16 de noviembre de 1700 hasta su muerte en 1746”

La conferència va ser impartida per En MARCEL MAÑÉ, qui va explicar com aquestes denominacions són incorrectes i com en realitat, tal com ha posat en el títol, el “Reino de España” comença el 1870.

En Marcel és enginyer jubilat, té el portal http://www.marcel-mane.com/ i, entre moltes altres “coses” interessants que ens explicarà en futures conferències, ha fet una traducció al català de tot el volum I de “El Quijote” que demostra que en realitat la “edición original en castellano” està traduïda d’un verdader original en català.