Presentació Cicle: SÍ, CAL EXPULSAR ELS INVASORS

El passat dilluns 24 d’octubre vaig presentar el Cicle

SÍ, CAL EXPULSAR ELS INVASORS.

Que se’n vagin els invasors militars

i també els invasors civils que mantinguin l’actitud de vencedors

Fa quatre anys vaig adonar-me que malgrat la meva trajectòria contra-corrent (al·legalitat, il·legalitat, extrema esquerra, clandestinitat, exili,…) tenia mentalitat de conquerit. Des d’aleshores i lentament, i traient-me les ulleres que portava posades, vaig veien d’un altre manera el que ens passa, i també m’entreno en reaccionar de forma diferent. Costa treure’s no només de sobre sinó també de dins, 302 anys de sotmetiment que ens pesa com a persones i com a poble, s’hagi nascut com jo el 1944 o faci només 5 mesos o 17 o 35 anys.

En aquest Cicle vull desenvolupar, amb ajut de qui em vulgui ajudar, la resposta que el President Puigdemont NO va donar el 10 d’octubre d’enguany, dia del seu discurs de candidatura, quan El Mundo, La Razón, El País, N’Albert Rivera Díaz, Na Inés Arrimadas García, En Xavier García Albiol i altres li van retreure que anys abans hagués dit “Hi ha que expulsar als invasors”. Enlloc de contestar: “Jo citava el periodista Carles Rahola, afusellat el 1939 per franquistes contra el mur del cementiri de Girona, que es referia als feixistes italians”, hagués sigut molt més correcte preguntar-los : “PER QUÈ VOSTÈS I ELS SEUS PARTITS ES SENTEN AL·LUDITS? O SERIA MÉS EXACTE DIR QUE ES CONSIDEREN AMENAÇATS? PER QUÈ?”.

Sí, el Principat va ser envaït i ocupat militarment el 1714. I de nou el 1939 (no ho dissimulaven al adoptar el nom “Ejército de ocupación”). I ha rebut varies (a precisar) invasions civils. Probablement som el poble més envaït d’Europa.. i de més lluny. I sí, cal que se’n vagin tots els invasors que vulguin quedar-se com a vencedors. I si fos necessari, caldrà expulsar-los.

Conferència: EL ‘REINO DE ESPAÑA’ VA COMENÇAR EL 1870

El dimarts 25 d’octubre, i dins del Cicle RECUPEREM LA AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA, va tenir lloc la Conferència

Demostració que el ‘Reino de España’ va començar a existir el 1870

que vaig convocar amb aquesta presentació:

Em va colpejar trobar-me la cita de Tàcit: “La marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo”. Em va ajudar a comprendre perquè encara em costa tant no canviar al castellà quan em trobo amb algú que em parla o contesta amb la que és “la llengua de l’amo”. També vaig comprendre que aquesta és la raó per la que N’Albiol, N’Arrimadas i altres utilitzen el castellà quan intervenen al Parlament de Catalunya: per recordar-nos qui és aquí l’amo (encara).

Amb el temps, vaig ampliar el contingut de la cita de Tàcit fins a que “La marca del vençut és adoptar la visió del vencedor”. I quan un es fa conscient d’això, comença a adonar-se que hi ha marques per tot arreu. I en particular en la Història dels vencedors que ens han inculcat en tan que vençuts. I això arriba a detalls, petits però que acumulats tenen un gran pes.

Per exemple, quan oficialment es parla de “Los Reyes de España”, et trobes (acabo de copiar-ho de Wikipedia) explicacions/falsificacions de l’estil:

— “Carlos II de España, llamado «el Hechizado» (Madrid, 6 de noviembre de 1661-ibídem, 1 de noviembre de 1700), rey de España entre 1665 y 1700”.

—“Felipe V de España, llamado «el Animoso» (Versalles, 19 de diciembre de 1683-Madrid, 9 de julio de 1746), fue rey de España desde el 16 de noviembre de 1700 hasta su muerte en 1746”

La conferència va ser impartida per En MARCEL MAÑÉ, qui va explicar com aquestes denominacions són incorrectes i com en realitat, tal com ha posat en el títol, el “Reino de España” comença el 1870.

En Marcel és enginyer jubilat, té el portal http://www.marcel-mane.com/ i, entre moltes altres “coses” interessants que ens explicarà en futures conferències, ha fet una traducció al català de tot el volum I de “El Quijote” que demostra que en realitat la “edición original en castellano” està traduïda d’un verdader original en català.

Ds, 22, i dg, 23, oct. – Formació en MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA

Dissabte, 22 d’octubre. CURS 10:30-14 h. i 16:30 a 20 h. Inscripcions: 10 h. matí

La Matemàtica de la Història aplicada als pobles ibèrics

http://plural-21.org/post/dissabte-22-doctubre-curs-la-matematica-de-la-historia-aplicada-als-pobles-iberics

L’aplicació de la llei que s’exposarà ens permet interpretar els fets que estan passant en aquests moments a la Península Ibèrica. Especialment pel que fa a les relaciones entre el poder central i Catalunya. Més enllà de posicionaments romàntics o interessats, la Llei de la Història ens assenyala quin ha de ser el desenllaç d’aquest atzucac. No hi ha bons ni dolents; senzillament hi ha uns temps històrics que assenyalen el que s’ha de fer per no caure una i altre vegada en els mateixos errors. Avui sabem el que ha de passar; que passi d’una manera ordenada, civilitzada, conciliadora, o que es continuïn animant les ràbies i les rancúnies depèn només de que aquells que dirigeixen la política peninsular siguin capaços d’aparcar els seus egos i interpretar correctament la direcció que assenyala el vector director de la Historia. És important saber que la fi definitiva de l’Imperi Espanyol està calculat entorn a l’any 2029.

Durant aquesta jornada analitzarem el passat, el present i, sobretot, el futur dels pobles que conformen la realitat peninsular i també el seu paper en la Europa que ha de venir. Una Europa que viurà dos processos oposats i paradoxals: l’atomització dels vells estats nascuts amb la modernitat, i l’aparició de forces centrípetes que acostaran a les velles nacions vernacles a l’òrbita d’una Alemanya que de mica en mica assumirà el seu paper director en l’Europa que ha de ser.

Comprovarem amb exemples indiscutibles com la història es repeteix, com, 1.700 anys després, els pobles d’Europa tornen a viure situacions i esdeveniments perfectament determinats. Analitzarem i compararem els dos cicles històrics dels pobles d’Europa, amb les seves fases de fraccionament i unificació territorial. I constatarem que en aquesta darrera fase es succeeixen els imperis i que aquests també obeeixen a una seqüència de naixement, creixement, grandesa i decadència, seguint, com qualsevol ésser viu, els designis d’una força, d’una llei que reprodueix, una i altre vegada, el fatal cicle ontogènic de la vida i la mort

Va ser quan Alexandre Deulofeu (1903-1978) estudiava les carreres de Farmàcia i de Ciències Químiques que va a donar-se’n de la constància dels fets biològics. La biologia ens determina a tots, sobretot en el més important. Naixem amb una primera i definitiva finalitat: la mort. Neixen i moren els esser vius, i ho fan les col·lectivitats, els pobles, els imperis, les cultures, les civilitzacions. Així ho definia Deulofeu en el volum primer de la Matemàtica de la Història: Naixement, grandesa i mort de les civilitzacions. Rés de nou, tothom ho sabia això… però va anar molt més lluny: va saber quantificar aquesta història comparada, aquesta història seriada, va saber conjugar la investigació qualitativa amb la quantitativa, la pròpia dels grans científics i no va tenir por d’exposar-se públicament. Per això va arribar a conclusions que produeixen calfreds. Tots iguals, tots diferents. Cada civilització perviu durant 5.100 anys, dividida en tres cicles de 1.700 anys: un de preparació, un de plenitud, original, propi, i un darrer en que es torna a repetir el que s’ha aconseguit, ara ja sense ànima, i que ens marca la fi d’aquell gran procés cultural. I cada cicle presenta dues fases ben diferenciades, els primers 650 anys lligats al fraccionament territorial, lligats a l’explosió creativa, a la rauxa, un cant a la individualitat, a la democràcia… i tot seguit, sense solució de continuïtat, s’inicia la fase d’unificació territorial: apareixen els gran imperis, s’imposa un nou ordre, apareixen els ciutadans, es renuncia a la llibertat i les nacions són sotmeses per aquestes forces centrípetes, buides de contingut, buides d’ànima, incapaces de crear, però això sí, molt, massa ordenades.

La Història que és repeteix, ho va fer en el passat i ho fa avui. I Deulofeu que va saber aprehendre un dels arcans més ben guardats, va ser capaç d’historiar no sols el passat ni ser només un cronista del present, sinó que va ser capaç d’historiar el futur. Va ser capaç de dibuixar els vectors directors de la historia futura, uns vectors amb un origen i un final determinats i, sobretot, amb una direcció i un únic sentit correcte.

 

Diumenge 23 d’octubre. Matí. CURS 10:15-14 h. Inscripcions: 10 h. matí

EL PROCÉS ARTÍSTIC SEGONS LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA

http://plural-21.org/post/diumenge-23-doctubre-curs-el-proces-artistic-segons-la-matematica-de-la-historia

El debat al voltant de l’art sembla coincidir en un punt: no hi ha unanimitat sobre la seva definició. Aquesta, per subjectiva, permet tot tipus d’elucubracions i malabarismes. D’acords i desacords. Al final una voràgine que ens arrossega i potser avorreix.

Durant aquesta sessió ens aproximarem a les manifestacions plàstiques que defineixen a les societats al llarg dels temps. Objectiu ambiciós, sens dubte, del qual es presenta en aquesta ocasió un primer esbós, viu, dinàmic. I es fa part d’un fet no suficientment considerat tot i haver estat molt estudiat: la iconografia. El significat de totes i cadascuna de les manifestacions plàstiques, que en un moment determinat passen a ser considerades artístiques. Un debat sens dubte complex. ¿Artístic d’utilitari, artístic de bell? Espectacular debat iniciat per Kant. En un món en què qualsevol esdeveniment està immers i és conseqüència de les seves condicions, és a dir, s’és el que s’és perquè així ha de ser, en un món, llavors sense lliure albir, Kant decideix que hi ha qui, a partir de manifestacions plàstiques, estètiques, artístiques, gairebé tot encara avui per definir, crea un món artificial, ideal, regit per la llibertat. És el geni. De tal manera que aquesta percepció de l’existència és plenament autònoma de la mateixa. Tot el que es crea és vàlid en si mateix i pot, deu, prescindir de la realitat circumdant. Tota, material i conceptual. I aquest discurs perviurà, per exemple, amb Greenberg, un dels màxims exponents del formalisme en l’art a mitjans del segle XX. Defensa que l’única cosa important de l’art són els seus elements formals descartant qualsevol lectura sociopolítica, i conviurà amb altres discursos que defensen una postura totalment contrària: el necessari compromís de l’artista, aquell que dota a l’obra, la cosa, d’un significat d’acord amb el temps en què es viu.

La Matemàtica de la Història, permet entendre la relació que s’estableix entre el creador i el moment històric en què l’obra es realitza. D’alguna manera, el moment de la història en què l’obra veu la llum explica fins a quin punt l’art és autònom o és tan sols una eina en mans del poder.

Per JULI GUTIÉRREZ DEULOFEU

Enginyer agrícola, Graduat en Geografia i Història, nét i gran investigador i difusor de l’obra del seu avi ALEXANDRE DEULOFEU.                  http://www.deulofeu.org

Col·laboració:           Dissabte 40€* tot el dia (matí i tarda)   

Diumenge 20€* (només matí)

Els dos amb regal del llibre ELS DARRERS MOTS. Articles i altres escrits (767 pàg.): 50€*

*NOTA: Que ningú deixi de venir per raons econòmiques

INSCRIPCIONS: trucar a Plural-21 (93 450 13 00) o escriure a info@plural-21.org

Llibre: “PROU D’ENGANYS: desmuntant la mitologia històrica espanyola”

PROU D’ENGANYS:

desmuntant la mitologia històrica espanyola

Autor: CARLES CAMP

La contraportada del llibre explica:

“El 21 d’octubre de 2012, el diari madrileny ABC va publicar un document titulat “50 hitos de nuestra historia que deberías conocer”. (…) L’historiador basc Fernando García de Cortázar, jesuïta, explica així què el motiva: “Error de la Transición de Suárez, que luego pocos pondran empeño en reparar, fue entregar a las comunidades autònomes la palanca ideológica de la Historia renunciando el Estado al principal instrumento de formación de los ciudadanos.”

El present llibre d’En CARLES CAMP té per objecte desmuntar una per una totes les mentides, manipulacions, mites, tergiversacions i ocultacions que s’expliquen en el text. (…)”.

El llibre resulta ser una font de sorpreses i de dades interessantíssimes, ja que els més grans hem mamat, i els més joves han rebut, la influència d’aquests “50 hitos estadoespañolistas” que formen part de la construcció de l ‘ “Estado Español” i de la fabricació d’ “estadoespañolistas”

En particular, i adaptant la cita d’En TÀCIT “La marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo”, jo m’he adonat que la marca del vençut és adoptar el discurs del vencedor començant per la forma d’anomenar els fets.

I així, posant un sol exemple dels molts que s’hi troben, fins llegir aquest llibre he utilitzat l’expressió “Guerra Civil” quan el cert és que a Catalunya era designada com “Guerra d’Espanya”. Per una banda, “Guerra Civil” amaga que es va tractar d’un COP D’ESTAT MILITAR; per l’altre, “Guerra d’Espanya” expressa un aspecte decisiu que ha sigut intencionadament menystingut: que un motiu important (si no “el” motiu) del cop d’estat militar va ser ocupar de nou Catalunya, que (segons he entès del importantíssim Dictamen de febrer de 1932 del jurista FRANCESC MASPONS I ANGLASELL) el 13 d’abril de 1931 es proclama ESTAT INDEPENDENT, cosa que ha sigut silenciada per la dreta i per l’esquerra… i també pels autonomistes recentment transformats en independentistes. Per aquest motiu, l’exèrcit franquista s’auto-anomenava “Ejército de liberación” en el territori de la “República Española”, mentre que al entrar en el territori de la Generalitat de Catalunya va passar a proclamar-se de manera molt reveladora “Ejército de ocupación”.

Aquests són els 50 “hitos” (adjunto l’Índex sencer) agrupats en 4 Parts:

PART I. DES DELS ORÍGENS FINS A LA INVASIÓ MUSULMANA (S. VIII)

  1. Fundació Mítica de Cadis (1104 aC). Els ibers; 2. Fundació de Mèrida (25 aC); 3. Conversió de Recared (589); 4. Sant Isidor de Sevilla (556-636); 5. Invasió musulmana (711)

PART II. DES DE LA INVASIÓ MUSULMANA (S. VIII) FINS ALS REIS CATÒLICS (S. XV)

  1. Camí de Santiago (813); 7. Gloses Emilianenses: naixement de l’espanyol (c.1000); 8. Caiguda del Califat de Còrdova (1031); 9. Conquesta de Toledo (1085); 10. Pintures romàniques de San Clemente de Tahull (1123); 11. Primeres Corts d’Europa a Lleó. Alfons IX (1188); 12. Cantar del Mío Cid (1207); 13. Primera pedra de la Catedral de Lleó (1205); 14. Batalla de Las Navas de Tolosa (1212); 15. Cantigas d’Alfons X El Savi (1257); 16. Neix la Mesta (1277); 17. El Compromís de Casp (1412); 18. El casament dels Reis Catòlics (1469); 19. Edició de Tirant lo Blanc (1490); 20. Descoberta d’Amèrica i expulsió dels jueus (1492)

PART III. DES DE CARLES I (1517) FINS A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1714)

  1. Revolta dels Comuners. Germanies (1520); 22. Conquesta de Mèxic i Perú (1519-1553); 23. Capitalitat de Madrid i construcció del monestir de El Escorial (1561); 24. Mística de Teresa de Jesús i Joan de la Creu. Acció de Loyola i Xavier (segle XVI); 25. L’Armada Invencible (1588); 26. El Quijote (1605) i el Siglo de Oro; 27. L’expulsió dels moriscos (1609); 28. Las Meninas (1656); 29. La Guerra de Successió (1701-1714)

PART IV. DES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1714) FINS A L’ACTUALITAT

  1. La Il·lustració. Motí d’Esquilache (1766); 31. Guerra de la Independència (1808); 32. Constitució de Cadis (1812); 33. Pintures negres de Goya (1819-23); 34. Desamortització de Mendizábal (1836); 35. Industrialització. El ferrocarril (1848); 36. La Gloriosa. Primera República (1868); 37. La Guerra Carlista (1872-76); 38. Episodios Nacionales de Galdós (1873-1912); 39. Constitució Cánovas (1876); 40. Primera pedra de la Sagrada Família (1882); 41. Desastre de 1898; 42. Generacions del 98 i 27; 43. Premi Nobel a Ramon y Cajal (1906); 44. Setmana Tràgica (1909). Desastre d’Annual (1921); 45. Manuel de Falla. El sombrero de tres picos (1919); 46. Segona República (1931-1939); 47. Guerra Civil (1936); 48. El Guernica de Picasso (1937); 49. Planes de Desarrollo (1959); 50. Constitució Espanyola (1978). Ingrés a la UE (1985)

A més, hi ha alguns complements molt interessants que no surten a l’Índex. Així, En Carles Camp amplia els punts: 25  amb “La batalla de Lepant” (una altre gran victòria catalana usurpada); 36 amb “El projecte de Constitució de 1852”, “La revolució de 1868”, “La Constitució de 1869”, “La I República Española” i “La catalana pesseta, moneda única de l’Estat Español”; 38 amb “El problema de les quintes”, i el 40 s’amplia amb el resum de l’informe La cuestión catalana, fet el 1922 per En GUILLEM GRANELL, secretari general de “Fomento Nacional del Trabajo”, resum en 13 punts que són d’una gran actualitat…. i que, al seu torn, ja “actualitzaven” informes anteriors.

I per acabar aquesta invitació especial a llegir el llibre (està disponible a LA GOTA CATALANA, c. Cartagena, 230, 5è 1a., tocant a c. Mallorca), una breu presentació de l’autor:

CARLES CAMP (Granollers, 1960) és llicenciat en Enginyeria Química per l’Institut Químic de Sarrià i és MBA per l’Escola d’Administració d’Empreses de Barcelona. La seva afició a la Història el va fer adonar del gran nombre de falsedats que hi ha sobre la Història de Catalunya. El 2003 va crear la FUNDACIÓ D’ESTUDIS HISTÒRICS DE CATALUNYA (www.histocat.cat) per tal de lluitar contra aquesta greu anomalia del nostre país. El 2012 va publicar, junt a JOAN CAVALLER i ARMAND SANMAMED, el llibre INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE CATALUNYA: UNA NOVA PERSPECTIVA.

carles-camp

 

Presentació de Cicles: dl. 10 “Els catalans no som lliures”, i dm. 11 “Els catalans d’abans de 1714”

Benvolgut/da amic/ga:

Posar com s’està fent l’accent en “la independència”, falsifica la realitat i la importància del que està passant. En efecte, amaga que els catalans no som lliures des de 1714 i que el que volem és recuperar la nostra llibertat, condició necessària per poder sobreviure com a poble.

Per això estic programant com LA GOTA CATALANA 8 Cicles sota el lema general

RECUPERAR LA LLIBERTAT

mitjançant la independència

PER IMPEDIR EL GENOCIDI CATALÀ

que patim des d’abans de 1714

 Aquest dilluns, 10 d’octubre, a les 19,30 h., presentaré el Cicle

SOM LLIURES ELS CATALANS? És més: ENS ESTAN GENOCIDANT DES D’ABANS DE 1714? I encara més: ESTEM TAN GENOCIDATS QUE JA NI ENS N’ADONEM?

Explicaré que, així com la pregunta clau a fer a totes les rodes de premsa dels capitostos de Madrid, i també a tots els estado-españoles, és: “Perdonen, Ustedes, ¿por qué no celebran el 11 de setembre?”,  la pregunta clau a fer massivament aquí és: “Som lliures els catalans?”. I a continuació: “No és cert que fins i tot ens estan genocidant?”. Però això, que és el que és vital i, per tant, el més decisiu, està sent tapat pel discurs independentista oficial.

Per si vols anar entrant en aquests continguts claus que desenvoluparé el dilluns 10: la Introducció, els tres articles centrals de la Convenció de l’ONU, i tot el Quart Dossier EL GENOCIDI CATALÀ.

I aquest dimarts, 11 d’octubre, també a les 19,30 h., presentaré el Cicle

COM ÉREM ELS CATALANS ABANS DE 1714? QUÈ VA SER EL PRINCIPAT DE CATALUNYA?

Compartiré el que estic descobrint i que em fa estar molt-content-i-molt-emprenyat: que els catalans d’abans de 1714 sabien que eren homes i dones lliures, mentre que els d’ara no saben que estem presos. Ara ens pot semblar increïble, però resulta que 1) al Principat hi havia immunitas plebis, és a dir, immunitat del poble davant de qualsevol autoritat; 2) en canvi, aquí no va haver-hi corrupció fins que la van portar les tropes castellanes els 1714; 3) els catalans tenien a casa seva armes ofensives i defensives de dia i de nit sense cap impediment; 4) no hi havia “impostos” (de dalt sobre els de baix) sinó “contribucions” (de cadascú cap a la comunitat); 5)… Justament perquè el Dret Català era totalment diferent del Derecho Castellano, resulta que totes les lleis imposades que hem patit des de 1714 i, per tant, les lleis actuals, són il·legals a Catalunya. I això és el que caldria respondre quan Madrid insisteix en que “Hay que obedecer la Constitución Española” i en que “La leyes son para cumplirlas”.

Per si vols també anar entrant en aquests continguts claus que explicaré el dimarts 11: Conèixer els catalans d’abans de 1714.

M’agradaria que tot això t’interessi… i que m’ajudis a impulsar-ho!

Una forta abraçada

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

PD: Es possible subscriure’s al meu blog clicant a “Seguir”, i així es rep de seguida tota nova entrada. Gràcies!