El Model econòmic històric i actual de dominació d’Espanya sobre els Països Catalans

Sembla comú acceptar que una situació colonial representa una relació de domini entre una metròpoli rica que s’imposa de grat o per força a un país pobre i llunyà, del que n’extreu recursos naturals i matèries primeres alhora que imposa la compra de les seves manufactures.

Però hi ha un altre colonialisme no tan descrit pels manuals i que s’ajusta a la nostra situació. La d’una nació pobre que domina l’Estat i que viu com una sangonera d’un altra nació mes rica que pertany a aquest mateix estat. On l’exèrcit i l’ordre públic, són elements de dissuasió i un falç imaginari col·lectiu, un efectiu element de control.

El profit s’extreu a base d’una forta càrrega fiscal i de fixar una estructura econòmica de desenvolupament que exigeix acceptar els excedents agrícoles amb poc o cap possibilitat al mercat exterior i els excedents humans: obrers sense qualificar i funcionaris.

El País dominat, te dificultats per a capitalitzar les seves empreses i promoure les infraestructures necessàries a la seva realitat econòmica i territorial i com a conseqüència expulsa els seus homes mes preparats. Només el gran dinamisme de la societat catalana i la seva situació geogràfica privilegiada li han permès aguantar i encara prosperar.

A la nació dominada com a contrapartida se li assegura un cert proteccionisme que li permet vendre les seves manufactures a la metròpoli que les compra amb els diners que rep dels impostos extres que aquella paga. La Nació sotmesa dona diners, via impostos perquè li comprin els seus productes!!

Aquest esquema te desajustos, però ha funcionat justament perquè tenia desajustos. En bona part per la feblesa del propi Estat Espanyol que no podia controlar d’una manera prou eficient la recaptació dels impostos i perquè la Nació Catalana, no compren ho no sap com trencar la situació i donar ales al seu desig de llibertat. Tot això permetrà a la burgesia nacional una capitalització de recursos que generaran iniciatives socials i públiques que permetran mitigar la manca d’inversions de l’estat i alhora aturar l’afany d’uniformitat d’aquest.

Avui l’esquema de domini ha canviat però no en el fet substancial de la manca de poder real de la Nació Catalana per a capgirar la realitat de fons de l’Estat Espanyol.

En primer lloc el comerç s’ha liberalitzat i el mercat és el món, en segon lloc l’Estat Espanyol tot hi haver perdut poder a favor de la Unió Europea, de l’Otan i internament de les CCAA, entre elles els Països Catalans, ha esdevingut molt més eficient i molt mes poderós. Gestiona una quantitat ingent de recursos com mai no havia disposat, fruit de la universalització del pagament d’impostos i d’un increment de la riquesa d’Espanya i també dels Països Catalans. Malgrat tot el dèficit no només no és redueix, sinó que augmenta any rere any.

No tenim control dels nostres recursos ni tampoc del tipus de desenvolupament dels nostres Països. Les grans línies estratègiques son dissenyades per la Nació Castellana i en funció dels seus interessos.

L’Estat Espanyol continua dominat per la Nació Castellana que no vol renunciar a la política que ha seguit sempre. Ha primat de forma descarada la inversió de l’Estat al seu propi territori i ha escatimat la corresponent al territori català. Ha reforçat la ja existent estructura radial a l’entorn de Madrid i ha ignorat de manera premeditada l’eix del mediterrani i de l’Ebre. Ha afavorit el naixement d’uns campions econòmics que provenen dels antic monopolis que segueixen les mateixes pautes de l’estat que els ha donat origen i el seu mot d’ordre es la unitat del mercat espanyol adaptació del clàssic “unidad de destino en lo universal”. Ha afavorit el naixement d’uns potents sistemes de comunicació privats i corporacions públiques que promouen un imaginari col·lectiu que nega i esquartera la realitat catalana.

L’Estat Espanyol es reconeix fort, però, com en la guerra nuclear, l’ús d’aquesta força implica una derrota total.

JORDI MIRAVET SANÇ. Economista i President del Memorial 1714

Extracte del Manifest de 2007 del MEMORIAL 1714

20150201_01_Memorial 1714