EL GENOCIDI CONTRA ELS CATALANS I LA NACIÓ CATALANA que s’executa de manera oberta des de 1714 però començat abans

Resumeixo el meu camí per arribar a que hi ha un GENOCIDI CATALÀ en marxa:

Tinc 71 anys, soc català d’“ocho apellidos vascos” i mai m’he sentit “español” però no era independentista. Raó? Fa 4 anys em vaig adonar que subconscientment considerava impossible que Catalunya podés recuperar la llibertat. Havia interioritzat i finalment acceptat la trista realitat que la immensa majoria de catalans ens amaguem a nosaltres mateixos: que portem 302 anys sotmesos i que actualment continuem presos de “Madrid/Castilla/Estado-Español”.

Poc després de l’11 de setembre de 2012 vaig decidir IMPULSAR INCONDICIONALMENT LA LLIBERTAT DE CATALUNYA. I estic descobrint moltes “coses” importants, com que el Principat de Catalunya i la Nació Catalana funcionaven de manera sorprenent i que eren totalment diferents del “Reino de Castilla (y asimilados)” d’aleshores… i també de “la societat catalana” actual. Tres exemples:

—aquí hi havia immunitat del poble –immunitas plebis– davant de l’autoritat (i en absolut… l’absolutisme d’“el Rey es la ley” i “el que manda, manda”),

—aquí les lleis eren les costums escrites, i les Constitucions Catalanes protegien la llibertat del poble davant dels abusos dels poderosos (i en absolut “las leyes son para aplicarlas y para ser obedecidas”)

—aquí no hi havia corrupció ja que els càrrecs s’escollien en data fixa, per pocs anys –un any els municipals, tres anys els de la Generalitat-, no eren remunerats, es passava abans i després “la  purga de taula”, i no es podia tornar a ser candidat fins varies eleccions posteriors. Aquest mètode, anomenat “insaculació“, era un antídot contra la corrupció (i en absolut “los cargos son vitalicios y los designa el Rey, bien a dedo, bien poniéndolos a subasta”).

Ho trobes, junt a molt més, a  “Conèixer els catalans d’abans de 1714” (i en castellà a “Conocer los catalanes de antes de 1714”).  I això i més ho estic compartint al blog www.lagotacatalana.cat

Tot allò tant interessant i lliure (llegeix, p.f., aquestes tres il·luminadores frases del jurista FRANCISCO ELÍAS DE TEJADA, que em van fer descobrir el Dret Català i el Principat) va ser anorreat, a tots els nivells i en tots els àmbits, per les tropes castellanes establint el domini del “Reino de Castilla” que, transformat en “Estado Español”, encara persisteix… prolongant el nostre GENOCIDI. Exemple d’aquest genocidi: aquell poble català i l’actual poble català (si és que es pot dir que un poble que no és lliure, és poble) molt poc tenen a veure: els catalans d’aquells segles sabien que eren homes i dones lliures mentre que els castellans eren súbdits, i per això val lluitar com ho van fer; a resultes de 302 anys de sotmetiment, els catalans d’ara no saben que estem presos.

I t’assenyalo, i t’invito a profunditzar, que

—quan es tracte de Catalunya, em trobo amb la reacció d’identificar genocidi amb extermini físic i afegir: “Com que estem vius, no hi ha hagut genocidi contra nosaltres”. No tots els genocidis han implicat extermini físic total…

—hi ha llibres i/o articles sobre “genocidi lingüístic”, “genocidi cultural”, “genocidi històric”, “genocidi econòmic”,… En properes LA GOTA CATALANA posaré exemples de cada, i mencionaré fets molt anteriors a 1714…

—però si es pot posar adjectius és perquè existeix el substantiu: “genocidi”, i ¿per què no fer el pas dels adjectius al substantiu?

—però, a més, també hi ha exemples oblidats (o intencionadament silenciats) de genocidi físic: invasions (militars i civils; ¿som la població més envaïda que mai hagi existit?), el “diezmo” de les poblacions que resistien a les tropes castellano-franceses, capitulacions no respectades pels militars castellans, dotzenes de pobles i ciutats incendiats, deportacions parcials, plans (de Franco d’acord amb Mussolini que no van poder executar) de deportació gairebé total (dos milions) dels habitants de Catalunya i de València (i set-cents mil d’Euskadi, d’Astúries i de Múrcia), la llarga repressió franquista (quantes cunetes queden per obrir?),…

—impedir la llibertat d’un poble, mantenir-lo oprimit durant segles, ¿no és genocidar-lo?

—no són pas als conqueridors-genocides a qui els correspon decidir si hi ha hagut o no conquesta-genocidi… I és decisiu per a que la seva conducta genocida quedi impune que els conquistats-genocidats, a força de repressió, de por, de falsificació, d’educació al servei dels vencedors, etc., pateixin –patim- d’una síndrome d’Estocolm col·lectiva

—per què no ens atrevim a acceptar que hi ha un genocidi contra els catalans executant-se des de fa segles, i a adonar-nos que estem sent genocidats aquí i ara?

—que ni ens adonem que estem sofrint un genocidi, ¿és mostra justament del molt que ha avançat el genocidi?

—CONCLUSIÓ: RECUPERAR LA LLIBERTAT MITJANÇANT LA INDEPENDÈNCIA ÉS IMPRESCINDIBLE PER ACABAR AMB EL GENOCIDI EN MARXA QUE ESTEM PATINT

Gràcies pel material, pels testimonis, per les dades, etc. que es vulgui aportar per anar documentant cada cop millor el genocidi contra els catalans i la Nació Catalana, i per fer-nos conscients que recuperar ara la llibertat és qüestió de sobreviure evitant-lo.

Aniré(m) abordant periòdicament aquesta qüestió, tabú precisament perquè és vital…

Lluís Botinas, 20 de juliol de 2016