Parlar d’independència amaga que estem sotmesos des de 1714 i que volem tornar a ser lliures ara

És totalment diferent parlar d’INDEPENDÈNCIA que dir que VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT que ens va ser arrabassada el 1714.

Situar-ho com “independència” fa creure que, entre persones que estan en igualtat de condicions, n’hi ha unes que, per raons bàsicament econòmiques i polítiques, decideixen ser “independentistes”, mentre que unes altres decideixen ser “no-independentistes”  o “anti-independentistes” al mateix nivell que les “independentistes”. Parlant d’independència sembla que es tracta d’una disputa econòmica-política entre iguals.

PERÒ AIXÒ ÉS TOTALMENT FALS. Des de 1714, uns estem sotmesos perquè vam perdre i per això el Principat de Catalunya va ser destruït i va desaparèixer dels mapes, i altres van guanyar (però ho amaguen: “Oigan, perdonen, Ustedes ¿por qué no celebran el 11 de setiembre?”) i van construir “el Estado Español”, i des d’aleshores controlen les nostres vides, és a dir, ens mantenen presoners.

Afirmar obertament que ARA VOLEM RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT obliga, a qui estigui en contra, a afirmar –en català o en castellà o en anglès- que vol que continuem subjugats, que desitja que culmini el genocidi del poble català. Però s’ha acabat el parany “Todos libres e iguales”!

—La distinció “Independència” – “Llibertat” no és una qüestió de paraules sinó de continguts.

—La independència és un mitjà, no un objectiu. En canvi, TORNAR A SER LLIURES implica ser independents: si de nou som lliures, deixem de ser dependents i tornem a ser independents, però això serà una conseqüència i no pas la finalitat.

—La imatge que projecta parlar d’independència és que “4 provincias españolas, descontentas con el rato fiscal que reciben, quieren marcharse rompiendo España y terminando con 550 años de convencia”. Però totes i cada una d’aquestes paraules son falses.

—No és per casualitat que molts independentistes fan els greus error 1) de proclamar –fins i tot amb fúria- “Marxem!” (quan són ells, els invasors, els que han de marxar); 2) d’anomenar “Unionistes” als que estan en contra la nostre llibertat; 3)…

—i molt més.