Agost 2016: EL GENOCIDI CATALÀ, és a dir, el genocidi contra els Catalans i contra tota la Nació Catalana

AGOST: dilluns 1, dimarts 2, dl 22, dt 23, dl. 29 i dm. 30 a dos quarts de vuit del vespre (19,30h.). Sis conferències/trobada-per-sumar amb l’objectiu de treure un fulletó o llibre(t):

EL GENOCIDI CATALÀ, és a dir, el genocidi contra els Catalans i contra tota la Nació Catalana. 

La conferència/trobada del passat 19 de juliol va portar a aquesta sèrie sobre EL GENOCIDI DELS CATALANS I DE LA NACIÓ CATALANA al considerar que aquest és EL TEMA CLAU… i (sembla que) tabú fins ara.

Per ordenar fets, dates, documents, testimonis, etc., utilitzaré la “Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi” aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 1948 i que va entrar en vigor el 12 de gener de 1951 (en castellà a http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/general/docugral/genocidio.htm; es repartiran còpies), on defineix el delicte de genocidi i quatre delictes propers.

Considero que “El cas dels catalans” hi entra de ple.

L’Article II diu: “A la present Convenció s’entén per genocidi qualsevol dels actes esmentats a continuació, perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcial, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal: 1) Matança de membres del grup; 2) Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup; 3) Submissió intencional del grup a condicions d’existència que hagin d’implicar la seva destrucció física, total o parcial; 4) Mesures destinades a impedir els naixements en el si del grup; 5) Trasllat per força de nens del grup a un altre grup.”

L’Article III afirma “Seran castigats els actes següents: a) el genocidi; b) l’associació per a cometre genocidi; c) la instigació directa i pública; d) la temptativa; i e) la complicitat”.

I l’Article IV assevera “Les persones que hagin comès genocidi o qualsevol dels altres actes enumerats a l’article III, seran castigades, ja es tracti de governants, funcionaris o particulars.”

Per LLUÍS BOTINAS  lagotacatalana@gmail.com

NOTA: Per les dificultats d’aquestes dates i del tema, i per tal d’aprofitar el temps i avançar, excepcionalment assumeixo conduir jo aquestes sis activitats. Des de setembre hi haurà altres conferenciants.

Local:   c. Cartagena 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)  Metro: L2 Encants, L5 Sagrada Família      Bus: 15, 19, 33, 34, 35, H10, 50, 51, 62, 92, B20, B24

Conferència: SHAKESPEARE ÉS CERVANTES

El dimarts 26 de juliol de 2016 es va fer aquesta conferència, organitzada per LA GOTA CATALANA dins de l’esforç per contribuir a CONÈIXER LA NOSTRE AUTÈNTICA HISTÒRIA PER RECUPERAR ARA LA LLIBERTAT. Es va explicar, amb suport de nombroses cites i imatges, que:

Shakespeare és Cervantes i no fou cap dels dos. Els dos noms amaguen Joan Miquel Sirvent, escriptor en llengua catalana natural de Xixona.

Amb el deliri inquisitorial reial i eclesiàstic, Sirvent es veu forçat a una triple ocultació: amagar el nom, haver d’escriure en clau, i traduir o fer traduir la pròpia obra, originalment en llengua catalana, al castellà.

Posteriorment, l’absolutisme dels Habsburg obliga Sirvent a marxar a Anglaterra, on continuarà treballant en la creació literària sota el nom de William Shakespeare i en anglès. L’equip de treball que dirigeix Sirvent a Anglaterra serà alhora el grup fundador de la maçoneria anglesa.

L’aplicació dels codis de xifratge creats pels mateixos maçons ha permès de resoldre la incògnita de la identitat de Shakespeare, i retornar-la a l’escriptor català. També ens permet de posar a la llum qui representaven en realitat Macbeth, Don Quixote o Cide Hamete Benengeli, i descobrir quina relació hi ha entre Rinconete, Sancho Panza o Persiles.

El bard dels enginys reneix en el quatre-cents aniversari de la mort, restituït com el Príncep de les lletres catalanes i un dels seus fills més preclars, amb el goig de compartir-ho amb els pobles lliures del món.

El conferenciant va ser MIQUEL IZQUIERDO I PERÀN

En Miquel, català de Barcelona i alacantí de cor, té formació econòmica en gestió d’empreses i tècnica relacionada amb el món energètic, sector en el qual treballa des de fa 22 anys. Es l’autor del llibre SHAKESPEARE ERA CERVANTES. Joan Miquel Sirvent, l’escriptor emmascarat (Llibres de l’Índex, Barcelona, 2016).

9788494491191_04_h

 

 

 

El Model econòmic històric i actual de dominació d’Espanya sobre els Països Catalans

Sembla comú acceptar que una situació colonial representa una relació de domini entre una metròpoli rica que s’imposa de grat o per força a un país pobre i llunyà, del que n’extreu recursos naturals i matèries primeres alhora que imposa la compra de les seves manufactures.

Però hi ha un altre colonialisme no tan descrit pels manuals i que s’ajusta a la nostra situació. La d’una nació pobre que domina l’Estat i que viu com una sangonera d’un altra nació mes rica que pertany a aquest mateix estat. On l’exèrcit i l’ordre públic, són elements de dissuasió i un falç imaginari col·lectiu, un efectiu element de control.

El profit s’extreu a base d’una forta càrrega fiscal i de fixar una estructura econòmica de desenvolupament que exigeix acceptar els excedents agrícoles amb poc o cap possibilitat al mercat exterior i els excedents humans: obrers sense qualificar i funcionaris.

El País dominat, te dificultats per a capitalitzar les seves empreses i promoure les infraestructures necessàries a la seva realitat econòmica i territorial i com a conseqüència expulsa els seus homes mes preparats. Només el gran dinamisme de la societat catalana i la seva situació geogràfica privilegiada li han permès aguantar i encara prosperar.

A la nació dominada com a contrapartida se li assegura un cert proteccionisme que li permet vendre les seves manufactures a la metròpoli que les compra amb els diners que rep dels impostos extres que aquella paga. La Nació sotmesa dona diners, via impostos perquè li comprin els seus productes!!

Aquest esquema te desajustos, però ha funcionat justament perquè tenia desajustos. En bona part per la feblesa del propi Estat Espanyol que no podia controlar d’una manera prou eficient la recaptació dels impostos i perquè la Nació Catalana, no compren ho no sap com trencar la situació i donar ales al seu desig de llibertat. Tot això permetrà a la burgesia nacional una capitalització de recursos que generaran iniciatives socials i públiques que permetran mitigar la manca d’inversions de l’estat i alhora aturar l’afany d’uniformitat d’aquest.

Avui l’esquema de domini ha canviat però no en el fet substancial de la manca de poder real de la Nació Catalana per a capgirar la realitat de fons de l’Estat Espanyol.

En primer lloc el comerç s’ha liberalitzat i el mercat és el món, en segon lloc l’Estat Espanyol tot hi haver perdut poder a favor de la Unió Europea, de l’Otan i internament de les CCAA, entre elles els Països Catalans, ha esdevingut molt més eficient i molt mes poderós. Gestiona una quantitat ingent de recursos com mai no havia disposat, fruit de la universalització del pagament d’impostos i d’un increment de la riquesa d’Espanya i també dels Països Catalans. Malgrat tot el dèficit no només no és redueix, sinó que augmenta any rere any.

No tenim control dels nostres recursos ni tampoc del tipus de desenvolupament dels nostres Països. Les grans línies estratègiques son dissenyades per la Nació Castellana i en funció dels seus interessos.

L’Estat Espanyol continua dominat per la Nació Castellana que no vol renunciar a la política que ha seguit sempre. Ha primat de forma descarada la inversió de l’Estat al seu propi territori i ha escatimat la corresponent al territori català. Ha reforçat la ja existent estructura radial a l’entorn de Madrid i ha ignorat de manera premeditada l’eix del mediterrani i de l’Ebre. Ha afavorit el naixement d’uns campions econòmics que provenen dels antic monopolis que segueixen les mateixes pautes de l’estat que els ha donat origen i el seu mot d’ordre es la unitat del mercat espanyol adaptació del clàssic “unidad de destino en lo universal”. Ha afavorit el naixement d’uns potents sistemes de comunicació privats i corporacions públiques que promouen un imaginari col·lectiu que nega i esquartera la realitat catalana.

L’Estat Espanyol es reconeix fort, però, com en la guerra nuclear, l’ús d’aquesta força implica una derrota total.

JORDI MIRAVET SANÇ. Economista i President del Memorial 1714

Extracte del Manifest de 2007 del MEMORIAL 1714

20150201_01_Memorial 1714

 

EL GENOCIDI CONTRA ELS CATALANS I LA NACIÓ CATALANA que s’executa de manera oberta des de 1714 però començat abans

Resumeixo el meu camí per arribar a que hi ha un GENOCIDI CATALÀ en marxa:

Tinc 71 anys, soc català d’“ocho apellidos vascos” i mai m’he sentit “español” però no era independentista. Raó? Fa 4 anys em vaig adonar que subconscientment considerava impossible que Catalunya podés recuperar la llibertat. Havia interioritzat i finalment acceptat la trista realitat que la immensa majoria de catalans ens amaguem a nosaltres mateixos: que portem 302 anys sotmesos i que actualment continuem presos de “Madrid/Castilla/Estado-Español”.

Poc després de l’11 de setembre de 2012 vaig decidir IMPULSAR INCONDICIONALMENT LA LLIBERTAT DE CATALUNYA. I estic descobrint moltes “coses” importants, com que el Principat de Catalunya i la Nació Catalana funcionaven de manera sorprenent i que eren totalment diferents del “Reino de Castilla (y asimilados)” d’aleshores… i també de “la societat catalana” actual. Tres exemples:

—aquí hi havia immunitat del poble –immunitas plebis– davant de l’autoritat (i en absolut… l’absolutisme d’“el Rey es la ley” i “el que manda, manda”),

—aquí les lleis eren les costums escrites, i les Constitucions Catalanes protegien la llibertat del poble davant dels abusos dels poderosos (i en absolut “las leyes son para aplicarlas y para ser obedecidas”)

—aquí no hi havia corrupció ja que els càrrecs s’escollien en data fixa, per pocs anys –un any els municipals, tres anys els de la Generalitat-, no eren remunerats, es passava abans i després “la  purga de taula”, i no es podia tornar a ser candidat fins varies eleccions posteriors. Aquest mètode, anomenat “insaculació“, era un antídot contra la corrupció (i en absolut “los cargos son vitalicios y los designa el Rey, bien a dedo, bien poniéndolos a subasta”).

Ho trobes, junt a molt més, a  “Conèixer els catalans d’abans de 1714” (i en castellà a “Conocer los catalanes de antes de 1714”).  I això i més ho estic compartint al blog www.lagotacatalana.cat

Tot allò tant interessant i lliure (llegeix, p.f., aquestes tres il·luminadores frases del jurista FRANCISCO ELÍAS DE TEJADA, que em van fer descobrir el Dret Català i el Principat) va ser anorreat, a tots els nivells i en tots els àmbits, per les tropes castellanes establint el domini del “Reino de Castilla” que, transformat en “Estado Español”, encara persisteix… prolongant el nostre GENOCIDI. Exemple d’aquest genocidi: aquell poble català i l’actual poble català (si és que es pot dir que un poble que no és lliure, és poble) molt poc tenen a veure: els catalans d’aquells segles sabien que eren homes i dones lliures mentre que els castellans eren súbdits, i per això val lluitar com ho van fer; a resultes de 302 anys de sotmetiment, els catalans d’ara no saben que estem presos.

I t’assenyalo, i t’invito a profunditzar, que

—quan es tracte de Catalunya, em trobo amb la reacció d’identificar genocidi amb extermini físic i afegir: “Com que estem vius, no hi ha hagut genocidi contra nosaltres”. No tots els genocidis han implicat extermini físic total…

—hi ha llibres i/o articles sobre “genocidi lingüístic”, “genocidi cultural”, “genocidi històric”, “genocidi econòmic”,… En properes LA GOTA CATALANA posaré exemples de cada, i mencionaré fets molt anteriors a 1714…

—però si es pot posar adjectius és perquè existeix el substantiu: “genocidi”, i ¿per què no fer el pas dels adjectius al substantiu?

—però, a més, també hi ha exemples oblidats (o intencionadament silenciats) de genocidi físic: invasions (militars i civils; ¿som la població més envaïda que mai hagi existit?), el “diezmo” de les poblacions que resistien a les tropes castellano-franceses, capitulacions no respectades pels militars castellans, dotzenes de pobles i ciutats incendiats, deportacions parcials, plans (de Franco d’acord amb Mussolini que no van poder executar) de deportació gairebé total (dos milions) dels habitants de Catalunya i de València (i set-cents mil d’Euskadi, d’Astúries i de Múrcia), la llarga repressió franquista (quantes cunetes queden per obrir?),…

—impedir la llibertat d’un poble, mantenir-lo oprimit durant segles, ¿no és genocidar-lo?

—no són pas als conqueridors-genocides a qui els correspon decidir si hi ha hagut o no conquesta-genocidi… I és decisiu per a que la seva conducta genocida quedi impune que els conquistats-genocidats, a força de repressió, de por, de falsificació, d’educació al servei dels vencedors, etc., pateixin –patim- d’una síndrome d’Estocolm col·lectiva

—per què no ens atrevim a acceptar que hi ha un genocidi contra els catalans executant-se des de fa segles, i a adonar-nos que estem sent genocidats aquí i ara?

—que ni ens adonem que estem sofrint un genocidi, ¿és mostra justament del molt que ha avançat el genocidi?

—CONCLUSIÓ: RECUPERAR LA LLIBERTAT MITJANÇANT LA INDEPENDÈNCIA ÉS IMPRESCINDIBLE PER ACABAR AMB EL GENOCIDI EN MARXA QUE ESTEM PATINT

Gràcies pel material, pels testimonis, per les dades, etc. que es vulgui aportar per anar documentant cada cop millor el genocidi contra els catalans i la Nació Catalana, i per fer-nos conscients que recuperar ara la llibertat és qüestió de sobreviure evitant-lo.

Aniré(m) abordant periòdicament aquesta qüestió, tabú precisament perquè és vital…

Lluís Botinas, 20 de juliol de 2016

 

Parlar d’independència amaga que estem sotmesos des de 1714 i que volem tornar a ser lliures ara

És totalment diferent parlar d’INDEPENDÈNCIA que dir que VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT que ens va ser arrabassada el 1714.

Situar-ho com “independència” fa creure que, entre persones que estan en igualtat de condicions, n’hi ha unes que, per raons bàsicament econòmiques i polítiques, decideixen ser “independentistes”, mentre que unes altres decideixen ser “no-independentistes”  o “anti-independentistes” al mateix nivell que les “independentistes”. Parlant d’independència sembla que es tracta d’una disputa econòmica-política entre iguals.

PERÒ AIXÒ ÉS TOTALMENT FALS. Des de 1714, uns estem sotmesos perquè vam perdre i per això el Principat de Catalunya va ser destruït i va desaparèixer dels mapes, i altres van guanyar (però ho amaguen: “Oigan, perdonen, Ustedes ¿por qué no celebran el 11 de setiembre?”) i van construir “el Estado Español”, i des d’aleshores controlen les nostres vides, és a dir, ens mantenen presoners.

Afirmar obertament que ARA VOLEM RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT obliga, a qui estigui en contra, a afirmar –en català o en castellà o en anglès- que vol que continuem subjugats, que desitja que culmini el genocidi del poble català. Però s’ha acabat el parany “Todos libres e iguales”!

—La distinció “Independència” – “Llibertat” no és una qüestió de paraules sinó de continguts.

—La independència és un mitjà, no un objectiu. En canvi, TORNAR A SER LLIURES implica ser independents: si de nou som lliures, deixem de ser dependents i tornem a ser independents, però això serà una conseqüència i no pas la finalitat.

—La imatge que projecta parlar d’independència és que “4 provincias españolas, descontentas con el rato fiscal que reciben, quieren marcharse rompiendo España y terminando con 550 años de convencia”. Però totes i cada una d’aquestes paraules son falses.

—No és per casualitat que molts independentistes fan els greus error 1) de proclamar –fins i tot amb fúria- “Marxem!” (quan són ells, els invasors, els que han de marxar); 2) d’anomenar “Unionistes” als que estan en contra la nostre llibertat; 3)…

—i molt més.

 

 

APRENDRE DE LA VAGA DE FAM D’EN DAVID RAVENTÓS

En David Raventós continua tancat contra la seva voluntat en un Centre Psiquiàtric

david-raventos

En DAVID RAVENTÓS (46 anys, 25 anys dins de l’independentisme, llicenciat en Dret, parla mitja dotzena de llengües,…) estava en vaga de fam des del dia 3. El seu desig era fer-la fins que es declarés la independència de Catalunya o d’Escòcia.

En David volia fer una vaga de fam itinerant. Però al comprovar que això l’exposava massa a rebre atacs (de procedència diversa), va decidir fer-la a casa i que, mentre pogués, cada dimarts donaria una roda de premsa de 12 a 14 h. davant de la Torre Barcelona (Diagonal 477).

El dimarts 17 de maig tampoc es va presentar cap mitjà de comunicació (ni pro ni anti independència). La consigna de silenciar-lo totalment sembla bastant clara. O també han sigut silenciades anteriorment altres vagues de fam (ara, no ho puc descartar), o bé em sembla bastant extraordinari que algú porti 14 dies de vaga de fam i no es mereixi una mica d’espai… encara que després els comentaristes desqualifiquin l’acció. Doncs bé: RES DE RES.

A l’acabar es va deixar portar a l’Hospital del Mar per a que li fessin una revisió del seu estat de salut. Hi ja no n’ha sortir. Segons el grup d’amics que li dona suport, En David volia continuar la seva vaga de fam segons tenia previst i, per tant, EL VAN RETENIR CONTRA LA SEVA VOLUNTAT. Va ser internat al Departament de Psiquiatria i posteriorment traslladat a la Unitat de Salut Mental de San Joan.

Resumint: la vaga de fam començada el 3 de maig, va ser CENSURADA (durant 16 dies per tots els mitjans de comunicació, tant en català com en castellà), TRUNCADA (la va acabar el 19 de maig, internat contra la seva voluntat al Psiquiàtric de l’Hospital del Mar) i REPRESALIADA (continuï avui encara tancat i supermedicat amb psicofàrmacs, o hagi ja RECUPERAT –TANT DE BO!- LA SEVA LLIBERTAT). El que ha passat/passa obliga a preguntar-se “En quina Catalunya estem?”. I també tot seguit “Quina Catalunya LLIURE VOLEM?”. És la llibertat de tot crític el que està en joc. Hi haurà articles a la “Nova Constitució de la República Catalana” contra qui pensi diferent?

Com considero que hagués reaccionat una societat catalana sana davant de la vaga de fam d’En David?

1) Donant-la a conèixer (enlloc de censurant-la);

2) Respectant a la persona (enlloc de tancar-la i drogar-la);

3) Obrint un debat sobre aquesta vaga de fam concreta (enlloc de silenciar-la);

4) Argumentant amb el vaguista que potser no és el moment adequat per la seva vaga i fins i tot que potser és contraproduent JA QUE EL CAMÍ QUE SEGUEIXEN ELS QUE DIRIGEIXEN “EL PROCÉS” ÉS MILLOR PER ASSOLIR LA INDEPENDÈNCIA QUE NO PAS EL CAMÍ QUE VOL FORÇAR EN DAVID AMB LA VAGA DE FAM;

5) Negociant amb el vaguista per mirar d’arribar a acords que li permetin deixar AMB DIGNITAT la seva MOLT DIGNA acció;

6) Buscant, amb respecte, tot camí d’aproximació;

7)…

Si vols més elements per fer-te la teva pròpia opinió, en trobes:

—als 20 enllaços a vídeos del propi David Raventós, la majoria fets durant la vaga de fam

—i als 8 enllaços a programes meus a Ràdio La Mina on li he dedicat gran part de cada sessió.

ENLLAÇOS A VÍDEOS D’EN DAVID RAVENTÓS

  1. https://www.youtube.com/watch?v=z0PjEMGsMZs
  2. https://www.youtube.com/watch?v=nRcx3lxjP_M&spfreload=5
  3. https://youtu.be/LrSdf33rf7Y?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  4. https://youtu.be/4mqA1KpKljU?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  5. https://youtu.be/qrZ4sLR7ks8?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  6. https://youtu.be/TP_wNSv4Wnw?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  7. https://youtu.be/bMdUaTHkom0?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  8. https://youtu.be/L71Sb7EViDg?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  9. https://youtu.be/u-OEWwsM_iI?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  10. https://youtu.be/FOEp9zslne4?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  11. https://youtu.be/QFj4RkUNwig?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  12. https://youtu.be/HqSe4bs5_ag?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  13. https://youtu.be/l1XMA5kgmr8?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  14. https://youtu.be/nRcx3lxjP_M?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  15. https://youtu.be/z0PjEMGsMZs?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  16. https://youtu.be/wPePBsXRo74?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  17. https://youtu.be/JBqry40YV1E?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  18. https://youtu.be/F7hQLlSAEJQ?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  19. https://youtu.be/LA6T5a27AzI?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa
  20. https://youtu.be/LrSdf33rf7Y?list=PL4Lsi189ydhYiQFx3VdU4zQapy-6SdtQa

ENLLAÇOS A PROGRAMES A RÀDIO LA MINA ON PARLO D’EN DAVID RAVENTÓS

  1. 160512: http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11515974_1.html
  2. 160519 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11584985_1.html
  3. 160526 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11670540_1.html
  4. 160602 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11999649_1.html
  5. 160609 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11999685_1.html
  6. 160616 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11999701_1.html
  7. 160623 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_11999711_1.html
  8. 160630 http://www.ivoox.com/gota-catalana-amb-lluis-botinas-santadria-radiolamina-audios-mp3_rf_12075011_1.html

Bona digestió de tot plegat!

Barcelona, 3 de juliol de 2016

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

NOTA: De moment, deixo de posar la “i” entre cada dos cognoms com feia abans perquè el 14 d’abril un independentista molt veterà em va explicar que això de la “i” entre els cognoms va ser conseqüència de la imposició castellana d’usar ells dos cognoms quan a Catalunya només en fèiem servir un. Explicació? Els cognoms catalans són molt més variats que els castellans i amb un en teníem prou per distingir-nos, mentre que els cognoms castellans són molt més repetits i per això en necessitaven dos. I jo que estava orgullós de la “i” perquè creia que es tractava d’una característica distintiva catalana! En realitat, és un bon exemple de com la persistència de l’opressió porta a la interiorització i acceptació de la voluntat de l’opressor. I de que alliberar-nos de 302 anys de rentat de cervell i recuperar-nos del procés de genocidi del qual forma part, és una tasca difícil… però apassionant… o, millor encara, vital!