“L’absolutisme cínic de l’Estat espanyol” – per Víctor Alexandre (amb comentaris)

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/03/l_absolutisme_cinic_de_l_estat_espanyol_161034.php

L’absolutisme cínic de l’Estat espanyol

per Víctor Alexandre            20 de Març 2016 a les 20.22 h

No sé si ens hem aturat a reflexionar-hi, però és prodigiosa la facilitat amb què l’independentisme ha deixat orfe d’arguments el nacionalisme espanyol. Mentre Catalunya era un poble amb la consciència adormida -estabornida, n’hauríem de dir-, els col·lectius que defensaven el país actuaven per reacció a les constants agressions que arribaven de Madrid. Era sistemàtic: acció-reacció, acció-reacció, acció-reacció… Era un bucle pervers, perquè no sols feia que els col·lectius esmentats tinguessin una falsa sensació d’avenç, sinó que els neutralitzava mantenint-los entretinguts elaborant reaccions i respostes. Per entendre’ns: si cada cop que surts de casa per anar a un lloc caus en el parany d’aturar-te a discutir amb qui no vol que hi vagis, és obvi que se’t farà de nit sense que hagis avançat ni un pam, i l’endemà, i l’altre, i l’altre hauràs de tornar a començar infructuosament fins que et moris.

Tanmateix, això s’ha acabat. Catalunya ha despertat i la seva presa de consciència ha desmuntat el parany. Ara és Madrid qui va a remolc de Catalunya, ara és el nacionalisme espanyol qui viu atrapat en el bucle de l’acció-reacció. I el més divertit és que no se’n pot sortir, perquè un Estat amb principis absolutistes se sent testosterònicament obligat a respondre enfurit davant cada acció assertiva dels catalans. És el viu retrat del caçador caçat. Per això, d’un temps ençà, el nacionalisme espanyol insisteix i insisteix a titllar els catalans de tot allò que és el viu retrat de si mateix. Talment com si un lladre es defensés titllant de lladre la víctima, o un franquista titllés de franquista un llibertari, o un totalitari titllés de totalitari un demòcrata. És ridícul i estèril, és clar, però d’allà on no n’hi ha, no en pot rajar.

Observem què diu el Partit Popular, amb el suport del PSOE i de Ciudadanos: “El procés català és contrari a la Constitució, a les lleis, al sentir majoritari dels catalans i a la voluntat democràtica de tots els espanyols. […] El Procés prefigura un règim antidemocràtic i pròxim al model dels estats totalitaris” ja que “rebutja la separació de poders, incompleix la llei, ignora els òrgans jurisdiccionals i les seves decisions i es posiciona al marge de l’Estat de dret.” I hi afegeix que “el denominat procés pretén trencar amb la Constitució del 1978 i l’Estatut de Catalunya, dos textos que garanteixen els drets i les llibertats dels catalans i l’exercici del seu autogovern.”

D’això, se’n diu ‘absolutisme cínic’. És a dir, la prohibició de la llibertat per mitjà de la criminalització dels qui volen exercir-la. Per idèntica raó, el Parlament europeu deu ser també un Parlament “antidemocràtic i pròxim al model dels estats totalitaris”, ja que pren decisions que són contràries a la Constitució espanyola, com ara la defensa de l’autonomia portuària per evitar que els ports de Barcelona i València siguin espoliats i obligats a mantenir els ports deficitaris d’Espanya. I és que el fanatisme religiós de l’Estat espanyol, amb relació a la seva Constitució, arriba al grau de paroxisme i de creure que la llibertat són les seves cadenes, i que tot el qui vulgui desencadenar-se és un foll o un criminal. “La libertad soy yo”, diuen les seves taules de la llei, i fora d’aquella llei tot són tenebres, cataclismes i malvestats.

Però tot és una gran mentida, començant pel fet que Espanya sigui una nació. Espanya no és una nació ni ho ha estat mai. Mai. També és rotundament fals que el Procés vagi en contra “del sentir majoritari dels catalans”. L’única dada que podria avalar aital afirmació seria un referèndum com el d’Escòcia, i aquest referèndum no s’ha fet. I no s’ha fet precisament perquè l’Estat no vol córrer el risc d’haver-se d’empassar un resultat que li anul·li la cantarella actual. De prohibir que la gent voti, PP, PSOE i Ciudadanos en diuen ‘democràcia’. Consegüentment: qui vol votar és un totalitari. I com que és internacionalment sabut que a l’Estat espanyol no hi ha separació de poders -raó que el fa aparèixer en un número escandalosament baix del rànquing de democràcies- i que l’anomenat Tribunal Constitucional no és res més que una delegació del Partit Popular i del Partit Socialista, la reacció immediata és acusar el procés català “d’ignorar els òrgans jurisdiccionals i les seves decisions”. El cert, però, és que davant d’un Estat absolutista, amb òrgans judicials al servei del poder, tot demòcrata té el deure ètic de la insubmissió com a única via per a defensar justament l’Estat de dret.

Finalment, resulta còmic que ens diguin que la Constitució del 1978 i l’Estatut de Catalunya “garanteixen els drets i les llibertats dels catalans i l’exercici del seu autogovern.” Ah, sí?! Aleshores, de quina llibertat i de quin autogovern estem parlant? Quina mena de llibertat i d’autogovern són aquests, que no permeten que el poble català pugui decidir per si mateix? Com pot autogovernar-se un poble, si no és lliure i independent? Com pot tenir garantides les llibertats una nació sotmesa a la voluntat d’un Estat que se li declara superior? La resposta a aquestes preguntes és força diàfana: les llibertats i l’autogovern de Catalunya només estaran garantits amb els atributs propis d’un Estat independent. L’Estat català.

Alguns COMENTARIS

seleccionats i reordenats per Lluís Botinas

Para Victor

Queda claro que usted prefiere ‘su’ absolutismo, basado en creencias infundadas (hay mayoría separatista en Catalunya y otras lindezas) a eso que usted ha llamado ‘absolutisme cínic’ y que está basado en votaciones ya ocurridas. Es curioso que lo diga tan claro y a la vez no se avergüence de ello. Por mi parte, le diré que me importa un comino si Cataluña o España son nación o no. Lo que me importa es que la gente cumpla las leyes que democráticamente nos hemos dado. Esa es la libertad que nos hemos dado.

         Carta Naciones Unidas

Ha, ha. “Nos hemos dado”, diu. Des quan Espanya dona res? Per cert, com la vostra “Ley” d’amnistia pels crims franquistes que també us veu donar, oi?

                La Gota Catalana per recuperar la llibertat de Catalunya

El Reino de España no és plurinacional sinó una presó de pobles. Anomenes llibertat a la imposició del Dret Castellà convertit en Derecho-Español, i això implica la nostre submissió. El Dret Català era qualitativament diferent del Dret Castellà. Al Principat NO s’havia de complir la llei si es considerava injusta. A Castella s’imposava les lleis per la força, com tu vols imposar-les ara. Els castellans eren súbdits. Fins 1714, els catalans érem lliures. I aviat tornarem a ser-ho.

Jordi56

La prova evident que Espanya no és una nació ve dels mateixos unionistes que reconeixen que si existís el dret d’autodeterminació tothom es voldria independitzar: Catalunya, Galicia, Cartagena, el seu barri, etc. (Euskadi)

Jordi Comasobirana

Molt ben explicat. Ens han volgut fer creure que Espanya era/és una nació; doncs ara toca combatre aquesta falsedat dient als 4 vents que “Espanya NO és una nació”, i que tothom ho sàpiga.

       MariaRosa CAT

I per tant, no ens queda altra que fugir, tan ràpid com ens sigui possible i amb tota la nostra il·lusió, energia, capacitat de treball i amor pel nostre País, de l’odi malaltís d’aquest Estat corrupte!!! MARXEM!!!

                La Gota Catalana per recuperar la llibertat de Catalunya

Per què la majoria d’independentistes parleu de “fugir” i “marxar” enlloc de dir senzillament que nosaltres som on fa mil anys que ja hi érem i que són ells els que han d’anar-se’n. Em sembla conseqüència de posar l’accent en la independència com si aquest fos l’objectiu, quan la independència només és un mitjà per recuperar la llibertat perduda el 1714. I millor dir “Catalunya, DE nou Estat d’Europa” enlloc del confusionista “Catalunya nou Estat d’Europa”

                       Fa 1000 anys no existia Catalunya

Llegeix una miqueta, per Déu.

                                Espanya, la nació que mai va existir

Tu, com a bon representant de la caverna espanyola, sí que existies. Ja es nota.

                                         La Gota Catalana per recuperar la llibertat de Catalunya

Gràcies per aconsellar-me llegir. Però si tu llegeixes bé, no dic “Catalunya existia fa mil anys” (no tinc clar quan es pot parlar de Catalunya) sinó “nosaltres”, que vam construir el Principat (probablement el primer Estat Europeu i el més poderós durant segles) i que vam ser lliures fins 1714. M’adreço als independentistes que criden “Visca Catalunya LLIURE” però després no fan per recuperar la llibertat. I que anomenen “unionistes” als que són invasors genocides

Amb quins arguments “l’independentisme ha deixat orfe d’arguments el nacionalisme espanyol”? Espanya ens roba? Ens volen aixafar? Som una nació?… I altres eslògans semblants?

       La Gota Catalana per recuperar la llibertat de Catalunya

Gràcies per aportar més arguments. Sí, efectivament, l’Estado-Español ens roba, i no només diners sinó també història, conquestes, literatura, biblioteques, esport,…i, sobre tot, la llibertat i la dignitat. Sí, ens volen aixafar o, més clar, genocidar des de 1714 (genocidi preparat des de molts anys abans). Sí, som una nació des de fa mil anys mentre que l’Estado-Español porta 302 anys intentant construir amb repressió un inexistent pueblo-estadoespañol.

pete maca

España nunca va a permitir el referendum de autodeterminación en Cataluña (ni siquiera si este no fuera vinculante), puesto que este mismo hecho destroza el argumento básico del unionismo: no hay dos sujetos. Es este el eje esencial del debate. La realidad en la cabeza de muchos catalanes es que si que hay 2 sujetos (o tres o cuatro…) pero seguro que existe en las cabezas de la mayoría de catalanes (eso dicen los resultados “legales” últimos) el sujeto propio.

        La Gota Catalana per recuperar la llibertat de Catalunya

Tens raó: “el unionismo nunca va a permitir el referéndum de autodeterminación” malgrat que afirma que “los catalanes son españoles, y la gran mayoría quieren seguir siendo españoles”. La parasitaria-camarilla-de-Madrid/Estado-Español sap millor que la majoria d’independentistes que no existeix cap “pueblo español” i que tot el seu poder només es basa en una victòria que significativament silencia: l’11 de setembre de 1714. Obliguem-los a celebrar l’11S!