IMPULSAR INCONDICIONALMENT LA LLIBERTAT DE CATALUNYA. Formar arreu NUCLIS ferms en aquesta línia.

Després de dos mesos de “O Mas o març” entrem en una setmana de “Ni Mas ni març” que probablement desembocarà en un “Març amb Mas” que portarà a… no sé quins resultats. Però no m’importa gaire preveure que passi ara o quins puguin ser els resultats en cas d’eleccions ja que poc –per no dir gens- canviaran ni la meva actuació ni la meva proposta d’actuació oberta a tothom que la vulgui escoltar (bé, llegir, en aquest cas): IMPULSAR INCONDICIONALMENT LA LLIBERTAT DE CATALUNYA.

Què significa això? Doncs que IMPULSO INCONDICIONALMENT que Catalunya RECUPERI LA LLIBERTAT respecte de la parasitària-camarilla-de-Madrid/Estado-Español (p-cM/EE). Per què dic INCONDICIONALMENT? Perquè no poso condicions a En Mas… però tampoc a En Jonqueres… ni a la CUP… donat que les seves respectives propostes de societat són similars entre elles, i les tres són qualitativament diferents de la societat en la que vull viure. Puc posar condicions a qui està més o menys d’acord en el mateix camí a recórrer per arribar on vull anar, però no puc posar condicions a qui va en una altra orientació cap a un altre lloc. Per què dic IMPULSO? Perquè jo actuo cada dia per aconseguir la societat en que m’agradaria viure-hi i que –per ara- és molt minoritària. Per què dic IMPULSO INCONDICIONALMENT? Perquè malgrat que jo desitjo molts més canvis qualitatius, no en poso cap ni un dels canvis que vull –ni el més senzill i suau- com a condició prèvia per ACONSEGUIR ACABAR COM ABANS MILLOR: 1) amb la dependència imposada per la p-cM/EE fa més de tres segles amb una ocupació i repressió terribles; i 2) amb el que tan els capitostos d’allà com els subcapitostos d’aquí amaguen: que ESTEM SENT GENOCIDATS DES DE 1714 i que EL GENOCIDI ESTÀ AVANÇANT CADA DIA. I valoro –també en nom de tots els meus avantpassats que vaig conèixer- que recuperar la llibertat respecte de la p-cM/EE és un fet que per si sol significa un canvi qualitatiu molt important pel qual paga la pena actuar. Aquesta actitud me-va –i que proposo als demés- implica que, mentre vaig actuant diàriament per A) donar a conèixer els continguts que desitjo, i per B) guanyar força social a fi d’aconseguir-los, en cada moment que calgui prendré posició davant de la manera concreta com es plantegi el camí cap a la llibertat de Catalunya respecte de la p-cM/EE. Aquesta manera concreta no depèn –per ara- de mi (per cert, lector, si pots establir-me un pont amb algú dels que influeixen, t’estic enormement agraït). Per tant, el meu impulsar incondicionalment es va concretar el 27S en haver de votar una de les dues candidatures que es declaraven independentistes. I el concreto cada dia en les meves converses, escrits, decisions, actitud vital, etc. I el concretaré el març segons la manera determinada en què arribin les eleccions… si arriben.

En l’actual “procés en marxa”, aquest enfocament es tradueix, per exemple, en que:

—no parlo d’“independència” ja que la independència no és un fi sinó un mitjà. Parlo de RECUPERAR LA LLIBERTAT que ens va ser arrabassada militarment i brutal fa 301 anys. I està clar que per tornar a ser lliures hem de deixar de ser dependents, i per això cal assolir de nou la independència.

—considero que no dir obertament que VOLEM RECUPERAR LA NOSTRE LLIBERTAT és la raó qualitativa que explica que el 27S no guanyéssim per majoria absoluta. I afegeixo que no entenc com es silencien fins i tot les raons quantitatives (amenaces i manipulacions de tot tipus, sabotatge del vot exterior –començant pel dels catalans que viuen al ‘Reino de España’-,…) que també van incidir-hi.

—“eixamplar la base social” és l’argument que utilitzen tan Junts-pel-Sí com la CUP per fer-se la guitza els uns als altres en general, i, molt en particular per reivindicar o per rebutjar L’Artur Mas. Però situen la disputa en un terreny quantitatiu, econòmic o sòcio-economicista. La negativa de la CUP es basa en dos adjectius (per no dir “pecats”) que han engiponat a En Mas, “corrupte” i “retallador”, que considero queden molt-molt-molt relativitzats (per no dir “perdonats”) si es situen en una perspectiva històrica i política més àmplia. Sobre “Mas-corrupte”: la corrupció la va portar i imposar “el Reino de Castilla” el 1714 al Principat de Catalunya (o el 1707-1715 a tota la Nació Catalana) ja que AQUÍ NO EXISTIA CORRUPCIÓ SOCIAL puix que la insaculació era un antídot contra la corrupció. La corrupció social és la forma de govern sistemàtica de la p-cM/EE a tot arreu on domina, i lògicament també ha impregnat la Generalitat que va ser creada pel “Real Decreto 382/1977” justament per ser part del “Estado-Español en territorio catalán”. Però En Mas ha fet en pocs anys que la Generalitat estigui molt ben posicionada en els rànquings mundials de transparència. Sobre “Mas-retallador”: si com a conseqüència del sotmetiment fins ara a la p-cM /EE no sortissin cada any entre 7 i 16 mil milions d’euros (de 20 a 44 diaris: ¿en quants dies es pagarien els 330 milions del deute a les farmàcies, o es cobririen els 240 del “pla de xoc”?) de Catalunya cap a Madrid, En Mas no hauria hagut d’haver fet retallades (com no les ha fetes L’Urkullu a Euskadi) encara que segurament l’actuació d’En Mas hauria estat igualment influïda per la seva ideologia…

—la meva proposta per “eixamplar la base social” és comprendre primer les arrels del conflicte en marxa i a continuació explicar massivament l’abast enorme i profund del que estem fent els catalans. I proposo dues preguntes que considero claus. Una per fer aquí: SOM LLIURES ELS CATALANS? Cada dia patim nombrosos exemples i proves que ELS CATALANS NO SOM LLIURES i, en canvi, estem tan genocidats que no en som ni conscients… i ni tan sols volem fer-nos la pregunta (i jo mateix encara he d’escriure sobre això… i sobre la manca d’autoestima que ens ha produït tres segles d’opressió… i sobre l’excés d’autoodi que aquest sotmetiment secular genera, un autoodi del qual L’Albert Rivera és ara probablement l’exemple més públic i conegut a tot el “Reino de España”,… i sobre etc.). I la segona pregunta cal fer-la constantment a la p-cm/EE i als seus representants, col·laboradors i aliats aquí… i als seus votants i seguidors d’allà i d’aquí: USTEDES, ¿POR QUÉ NO CELEBRAN EL 11 DE SETEMBRE?

—amb aquest enfocament, la delimitació (l’autèntica “línia vermella”) és nítida: A FAVOR O EN CONTRA DE LA LLIBERTAT DE CATALUNYA. Dit d’una altra manera: o bé ES VOL QUE CATALUNYA RECUPERI LA LLIBERTAT, o bé ES VOL QUE CATALUNYA CONTINUÏ SOTMESA-A/GENOCIDADA-PER L’“ESTADO-ESPAÑOL”. Cal aconseguir que els opressors/genocides de Catalunya es vegin obligats a reconèixer públicament que ho són, i que hagin de decidir obertament davant de tothom si volen o no continuar sent-ne. Però no podem permetre que els opressors/genocides s’amaguin i que es presentin allà i aquí com –i que a més també aquí molts els anomenin- “Unionistas”, “Constitucionalistas”, “Conciudadanos”, “Compatriotas”, “Españoles todos”, “Paisanos”, “Vecinos”, “Solidarios”, “Todos libres e iguales”,… I que, a més, ens titllin de “Separatistas”, “Secesionistas”, “Segregacionistas”, “Rompedores de la unidad multisecular de Es-paña”, etc. I que molts aquí ho interioritzin i se’n facin ressò utilitzant expressions del tipus: “Marxem”, “Ens en anem”, “Fugim-ne”,…, quan són ells els invasors/ocupants/genocides i per tant són ells els que han de fotre el camp.

—comprendre que l’“Estado-Español” es construeix a partir de 1714 anorreant la llibertat de Catalunya (i ja abans la d’altres pobles/nacions) té quatre conseqüències clau: 1) el Principat de Catalunya va ser un estat independent fins el 10 de setembre de 1714 (més conseqüències s’enuncien a l’articlet enllaçat); 2) l’“Estado-Español” va néixer i es va construir com una presó de nacions; 3) l’“Estado-Español” no sap què és pietat; i 4) l’“Estado-Español” és intrínsecament irreformable (tota “tercera via” honesta, es a dir, que no sigui conscientment una trampa malintencionada, neix morta i no te cap viabilitat)

—que Barcelona (amb ajut del que quedava lliure de la Nació Catalana) suportés un setge de 414 dies en la Guerra dels Catalans (1713-14, un cop acabada ja la Guerra de Successió de 1700 a 1713) troba la seva explicació en que els catalans d’aleshores sabien molt bé que eren el poble més lliure d’Europa, llibertat que el Dret Català recollia, que les Corts formalitzaven en les Constitucions Catalanes que (aproximadament) cada generació havia anat renovant fins 1706, i que les Formes de Govern Catalanes aplicaven. Estic aprenent d’independentistes veterans (jo soc veterà en altres temes, però fa només quatre anys que em vaig adonar que m’havia deixat gravar en el subconscient la impossibilitat que Catalunya tornés a ser lliure) que el Principat de Catalunya i la Nació Catalana eren molt especials, i que la nostre concepció del món i la forma de viure, i el dret, les lleis, el govern, etc. que se’n deriven, eren qualitativament diferent de les castellanes. I vull, tan personalment com col·lectivament, conèixer-les i recuperar-les. En aquest sentit, cal difondre els segons de la gravació en la qual la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va mostrar la portada de les Constitucions Catalanes de 1706 a la sessió inaugural del Parlament el 26 d’octubre i va dir: “Aquestes són les darreres Constitucions Catalanes que vam tenir i ara volem recuperar-les. (…) Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures. Que siguem nosaltres el model a seguir”.

—es més: la manera com es va produir l’anorreament del Principat de Catalunya i les negociacions del Tractat d’Utrecht que culminen en la signatura per part de Felipe-V-de-Castilla del Tractat de Viena de 1725, permeten afirmar que LES CONSTITUCIONS CATALANES VIGENTS EL 1714 CONTINUEN ESSENT-HO ENCARA ARA I, PER TANT, CONSIDERO QUE DEL QUE ES TRACTA ÉS DE VEURE COM APLICAR-LES.

—haurem avançat enormement cap a RECUPERAR LA LLIBERTAT el dia en què la resposta a tots els actuals (i als que entrin) representants de la p-cM/EE -sigui en versions dures o menys dures, i d’allà o d’aquí- quan, amenaçant, comminen a “cumplir la Constitución de 1978”, a “respetar la legislación vigente”, etc., sigui: “Tot això és Dret Castellà i s’ho poden aplicar a Vostès si així ho volen. Però nosaltres tenim el nostre propi i mil·lenari Dret Català qualitativament diferent del seu, i és per aquest dret que ens regim. A més, perquè una llei existeixi a Catalunya, ha de ser aprovada per les Corts Catalanes i, en conseqüència, totes les lleis castellanas/estado-españolas imposades violentament a partir de 1714 són il·legals a Catalunya. Quan ara marxin definitivament de Catalunya, no oblidin emportar-se-les totes”.

—aquesta perspectiva històrica de tres segles (com a mínim; cal veure com anar incloent-hi els “descobriments” del Institut Nova Història http://www.inh.cat/ i d’altres, i fins i tot els de L’Anatoly Fomenko i el seu equip, que encara poden proporcionar més elements al llarg de bastants més segles… que potser no resultin gens fàcil d’enquibir) permet: 1) ordenar-nos nosaltres en el temps i en l’espai, i contribuir a reorientar el “procés”; 2) anar fent que el curt-terminisme imperant s’estengui tan cap enrere (que acostuma a situar-se en la negociació de l’Estatut de 2006 i que en la majoria dels millors casos arriba fins al franquisme), com cap endavant (DUI, 18 mesos, properes eleccions aquí i/o allà,…); 3) aconseguir que la greu muntanya Franco (1939-1975 o, fins i tot, si 1936-2016) no impedeixi veure la molt més terrible serralada Felipe-V (1714-2016); 4) ajudar a entendre la força i la vitalitat del poble català que malgrat tres segles de genocidi, segueix viu, i que malgrat el fre en tots els àmbits d’activitat nacional que això ha significat, Catalunya i la Nació Catalana continuen sent el motor econòmic, cultural, artístic, esportiu, etc., de l’“Estado-Español”; 5) situar millor el pròxim Estat Català DE NOU (no “nou”!) a Europa i al món; 6)…

—etc.

Per acabar, una proposta o una invitació a CONSTITUIR A TOT ARREU NUCLIS QUE PARLIN-I-ACTUIN CLAR I CATALÀ amb aquests CONTINGUTS… i amb d’altres a aprendre-i-adoptar.

Per petits que siguin inicialment, considero clau que es formin arreu nuclis que formulin obertament i coherent tot això, i més, i que tinguin com eixos aquestes dues qüestions decisives:

—que des de 1714 s’està executant un GENOCIDI que avança cada dia (dos exemples: als patis de casi tots els col·legis de Catalunya –fins i tot de Girona- actualment els nens juguen en llengua castellana mentre que als anys cinquanta, jugàvem en català; i si un castellà visqués de sobte 12 hores com avui vivim els catalans, o es suïcidava o començaria a matar invasors o com a mínim-mínim-mínim-mínim-mínim es faria radicalment independentista), i que l’única manera de frenar aquest genocidi és que els catalans ens tornem a organitzar com NACIÓ-estat i deixem de patir l’ESTAT-nació basat a Madrid.

—i evitar que impedir aquest genocidi ens porti al SUÏCIDI com a poble. Un aspecte (n’hi ha molts més!!) d’aquest risc seria que per la Catalunya independent s’adoptés una Constitució del tipus de les varies que han preparat diferents equips (la més coneguda és la del jutge Santiago Vidal, a qui en tot cas cal defendre de la repressió de l’“Estado-Español”). Per què? Doncs perquè aquests “Projectes de Constitució per a la Catalunya Independent” en realitat són Dret Castellà… això sí, redactat en català. Resulta que el genocidi ha avançat tant que no només la majoria de catalans –fins i tot la majoria dels independentistes- no s’adonen que ELS CATALANS NO SOM LLIURES, sinó que hem fet nostre el Dret dels genocides i, en conseqüència, la comprensió castellana de la societat i del món que el dret implica. Ull!, perill de suïcidi!

Lector: si estàs disposat a constituir un nucli amb aquests continguts (o millors), escriu-me, ho parlem i organitzem activitats. I si saps que se n’estigui formant algun altre, avisa’m, per favor. No tinc cap ganes de començar el que d’altres ja estan fent (i tan de bo molt millor que jo!) sinó de sumar-m’hi….

Lluís Botinas, 6 de gener de 2016