Catalunya va ser un Estat independent fins el 10 de setembre de 1714. I volem RECUPERAR LA LLIBERTAT

No, Blai, em sembla que l’invent de l’”autonomia” és molt recent (a precisar). També jo em creia la pel·lícula que ens han explicat sobre els “Reyes Católicos”. Cal anar recuperant l’autèntica història de la Nació Catalana.

El Principat de Catalunya va tenir dret, constitucions, formes de govern (insaculació, etc.), moneda, exèrcit, ambaixadors,…, propis fins l’11 de Setembre de 1714, i és decisiu saber que eren QUALITATIVAMENT diferents dels castellans. Un exemple: qui ja era Rei de Castella només era susceptible de ser acceptat com a candidat a ser Rei de Catalunya si prèviament jurava respectar i complir les Constitucions Catalanes; i cas de trencar aquest jurament, deixava de ser considerat Rei del Principat (com va passar amb Felipe-V-de-Castilla, que només va ser Felip-IV-de-Catalunya entre 1702 i 1705). Un altre exemple: a la dita “Guerra de Sucesión”, els ambaixadors catalans pacten amb Anglaterra mentre els ambaixadors castellans pactaven amb França. I un altre exemple potser encara més important: el Dret Català era de baix cap a munt, dels costums de la gent cap a les Corts, mentre que el Dret Castellà era de dalt cap a baix, “del Rey al pueblo”; expressions del tipus “El Rey es la ley” o “¿Qué es ley? Lo que manda el Rey” eren ABSOLUTAMENT IMPENSABLES al Principat… i a tota la Nació Catalana.

Considero que les conclusions adequades són: 1) fins el 10 de setembre de 1714, el Principat de Catalunya va ser un estat independent; 2) l’“Estado Español” es comença a construir sobre l’anorreament de l’Estat Català després de 1714; 3) per tant, és absolutament fals que “El Reino de España tiene más de cinco siglos de historia” ja que no és la continuació de la “Monarquía Compuesta” constituïda el 1479 sinó la seva destrucció; 4) ja només per aquesta raó, l’ “Estado Español” és il·legal de naixement; 5) també és il·legal perquè es fonamenta en “el derecho de conquista”, no reconegut enlloc com a font de dret; 6) és un greu error parlar nosaltres de “secessió”, “separació”, “segregació”, “marxem”, “sortim”, etc.; els que se’n tenen que anar són els invasors de fa tres segles, que continuen ocupant la Nació Catalana; 7) també és un greu error anomenar-los “Unionistas” enlloc de “Perpetuadores del sometimiento y del genocidio”; 8) es tracta de RECUPERAR LA LLIBERTAT, i la independència és un mitjà per a aconseguir-ho; 9) Catalunya no serà “un NOU estat d’Europa” sinó “DE nou, un estat d’Europa”; 10)…

El llibre “DELENDA EST HISPANIA. Tot allò que Espanya ens amaga sobre la independència de Catalunya” (Albert Pont, 2012, Viena Edicions) proporciona molts elements en aquest sentit.

(Segon i darrer comentari meu a l’article “Manipular un salmó en circumstàncies sospitoses“; els enllaços els he afegit aquí jo, Lluís Botinas)